Cleveland Cavaliers

De Viquipèdia

**Cleveland Cavaliers**
Ciutat	Cleveland, Ohio
Any de fundació	1970
Pavelló	Quicken Loans Arena
Propietari	Dan Gilbert
Entrenador	Mike Brown
Lliga	NBA, Est, Central
Equipació	Vi, Or i Blau fosc
Web oficial	Web

Cleveland Cavaliers és una franquícia de la NBA amb seu a Cleveland, Ohio.

Taula de continguts

1 Història de la franquícia
2 Pavellons
3 Plantilla actual
4 Actual

[edita] Història de la franquícia

Cleveland Cavaliers 1970-avui

[edita] Primers anys

Els Cavaliers van començar jugant en la NBA en 1970 sota la propietat de Nick Mileti. Abans, jugaven els seus partits com a local en el Cleveland Arena i eren entrenats per Bill Fitch, aconseguint un balanç de 15-67 a la seva primera temporada a la lliga. Després de triar al Draft de 1970 amb el número 1 a Austin Carr, van començar a construir l'equip al seu voltant; no obstant això, les contínues lesions que li van impedir que es convertís en un jugador de l'èlit.

Les següents temporades van ser millors per als Cavaliers, que cada any s'anaven reforçant amb jugadors com Bingo Smith, Jim Chones, Jim Cleamons i Dick Snyder. Cleveland va aconseguir un rècord de 23-59 a la seva segona temporada a l'NBA, seguint amb un 32-50 en la 1972-73 i amb una petita baixada en la 1973-74: 29-53. El 1974, l'equip es va traslladar per jugar al Coliseum at Richfield, localitzat a Summit County. Aquest any, van finalitzar amb un 40-42, quedant a un pas de disputar els playoffs per primera vegada.

A la campanya 1975-76, amb Carr, Smith, Chones, Snyder, el nouvingut Nate Thurmond, i Fitch liderant l'equip a les banquetes, els Cavs van completar un 49-33, siguent el millor rècord de la Divisió Central, entrant als playoffs i amb Fitch rebent el premi al Millor Entrenador de l'Any.

A la primera ronda van eliminar a Washington Bullets per 4-3. A causa de diversos heroismes i cistelles en els últims segons, la sèrie va ser coneguda com "El Miracle de Richfield". No obstant això, a causa de les lesions, especialment la de Jim Chones, els Cavs van caure a les Finals de l'Est davant els Boston Celtics.

Cleveland va guanyar 43 partits les dues temporades següents (1976-77 i 1977-78), però en ambdues van fracassar a la postemporada. Després d'un balanç de 30-52 en la campanya 1978-79, Fitch va deixar l'equip. A l'any següent, amb Stan Albeck com entrenador, els Cavs van recol·lectar 37 victòries i 45 derrotes, pel que el propietari original Mileti va vendre les seves accions a Joe Zingale, nou amo de l'equip.

En 1980, després d'uns mesos, Zingale va vendre l'equip al magnat Ted Stepien. En un principi, Stepien va voler renombrar l'equip fent-lo anomenar "Ohio Cavaliers", mentre que el pla incloïa jugar els seus partits de casa no solament en la zona d'Ohio, sinó també a Buffalo, New York i Pittsburgh, Pennsylvania.

Però els Cavs tornaven ha ser un dels pitjors equips de la NBA, collint un 28-54 en la temporada 1980-81, i un paupèrrim 15-67 a l'any següent. En la 1981-82 va perdre els 19 últims partits de la campanya, i juntament amb els 5 primers de la següent, van formar amb 24 la major ratxa de derrotes de la història de la lliga. Encara que l'equip va millorar tímidament amb un 23-59, el suport local va tocar definitivament fons, promitjant tan sol 3.900 espectadors en un pavelló que caben més de 20.000. Stepien va amenaçar amb dur l'equip a la ciutat de Toronto, però els germans George Gund i Gordon Gund van comprar la franquícia ha intervinguts dels 80 i van decidir mantenir a l'equip en Cleveland. Toronto, de fet, aconseguiria el seu propi equip en 1993, amb els Raptors.

[edita] De la cima a l'ocàs

En 1986, sota la propietat dels germans Gund, l'equip va adquirir, mitjançant traspassos o eleccions de draft, a Brad Daugherty, Mark Price, Ron Harper i Larry Nance. Aquells jugadors (excepte Harper, que va ser traspassat a los Angeles Clippers a canvi dels drets de Danny Ferry), van formar el cor de l'equip, sota la tutela de l'entrenador Lenny Wilkens, qui va liderar a l'equip ha vuit temporades aconseguint els playoffs en nou anys, incloent tres campanyes de 50 o més victòries.

No obstant això, en 1989, els Cavs van ser eliminats dels playoffs en primera ronda per Chicago Bulls. En la quarta trobada de la sèrie, Cleveland va aconseguir guanyar 108-105 als Bulls igualant la sèrie a 2. L'avantatge de camp era per als Cavs. Ja en el cinquè i definitiu partit, Michael Jordan va assolir anotar una cistella sobre la bocina sobre Craig Ehlo i eliminar als Cavs en l'últim sospir. Amb "El Tir", com es va conèixer a la cistella, va posar l'eliminatòria 3-2 a favor dels "toros", i aquesta considerada una de les millors buzzer-beaters (cistelles sobre la bocina) de tots els temps. Però el cim de l'èxit de l'equip es veu en la temporada 1992-93, en la qual els Cavs van aconseguir un balanç de 57-25 i van avançar a les Finals de Conferència, caient eliminats amb Chicago (4-3).

A partir de llavors, els Cavs van entrar en un període de decadència. Amb les retirades i marxes de Nance, Daugherty i Price, l'equip va perdre part de la seva predomini i no va ser capaç d'arribar més que la primera ronda de playoffs en la majoria de les següents temporades. En la campanya de 1992-93, l'equip va assolir un 54-28, però va ser eliminat pels Bulls en les Semifinals de Conferència, per un humiliant 4-0. Després d'això, Lenny Wilkens va marxar a Atlanta Hawks.

Mike Fratello va ser l'encarregat de succeir a Wilkens en la temporada 1993-94. Els Cavs es van convertir en un dels millors equips defensius de la lliga sota el lideratge de la seva base Terrell Brandon. En atac, en canvi, l'equip fuixejava més, sent lent i controlant el temps del joc en tot moment. Encara que no tinguessin problemes per a aconseguir la postemporada, l'equip no superava la primera ronda.

En 1994, l'equip es va traslladar al pavelló Gund Arena, en el centre de la ciutat, on cabien 20.562 espectadors. En 1997 va fer d'amfitrió per a l'All-Star Game, a més de per al nomenament dels 50 millors jugadors de la història de la NBA.

Posteriorment, els jugadors Shawn Kemp, Ricky Davis i Zydrunas Ilgauskas van donar més qualitat a l'equip, encara que sense assolir l'èxit. Després de la temporada 1998-99, Fratello va ser acomiadat dels Cavs.

Diverses temporades consecutives van fer caure als Cavs a les profunditats de la lliga, convertint-se en un equip de loteria de draft. Després d'una altra campanya decepcionant en 2002-03, els Cavs van aconseguir el nombre 1 del Draft de 2003, seleccionant a LeBron James, procedent de l'institut.

[edita] LeBron James; la nova esperança

James es va convertir ràpidament en una estrella local, ja que va jugar al bàsquet en l'institut St. Vincent - St. Mary, en Akron, una localitat propera a Cleveland. La temporada 2003-04 oferia moltes esperances, amb James convertint-se en un jugador dominant, i guanyador del premi Rookie de l'Any per davant de Carmelo Anthony.

La 2004-05 encara prometia més. James es va col·locar definitivament en l'èlit de la lliga, augmentant els seus promitjos en punts, rebots, assistències i percentatges. Malgrat la marxa de Carlos Boozer per circumstàncies dubtoses, James va formar amb Ilgauskas i Drew Gooden el cor de l'equip. Després d'un principi de temporada prometedor, van començar a perdre partits i ha descendir llocs amb certa rapidesa, perillant fins i tot els playoffs. Finalment, amb els acomiadaments de l'entrenador Paul Silas i el mànager general Jim Paxson, l'equip es va quedar fora de la postemporada empatant en el vuitè lloc amb New Jersey Nets.

L'estiu de 2005 es van veure molts canvis en l'equip dels Cavs. Amb nou entrenador, Mike Brown, i nou mànager general, l'ex-jugador de l'equip Danny Ferry, encaraven una temporada que apuntava ser més reeixida. Larry Hughes, Donyell Marshall i Damon Jones es van incorporar com agents lliures. Tot això estava liderat per LeBron James, el considerat successor de Michael Jordan.

Al març, els Cavaliers van assolir la seva primera aparició en playoffs des de 1998. Van finalitzar quarts en la Conferència Oest i es van enfrontar en primera ronda contra Washington Wizards. Després dels dos primers partits, la sèrie estava igualada, però en el tercer partit va aparèixer James a falta de 5.7 segons per a anotar la cistella decisiva. El quart partit va ser per als Wizards, que empataven de nou l'eliminatòria. Amb la sèrie de nou en Cleveland, els Cavs es van dur la victòria per 121-120, amb una apassionant pròrroga en la qual James va decidir el partit mancant 0.9 segons per al final. En el sisè partit també es va arribar a la pròrroga, gràcies a un triple final de Gilbert Arenas. Però en el temps suplementari, Damon Jones va anotar un tir en els moments finals que donava el partit i l'eliminatòria als Cavs. Per primera vegada en 13 anys, avançaven a les Semifinals de Conferència.

En segona ronda, davant Detroit Pistons, els Cavs perdien els dos primers partits, però, de manera increïble, donaven la volta a l'eliminatòria guanyant els tres següents, inclòs un en el Palace of Auburn Hills. No obstant això, van perdre el sisè partit en casa i en el setè i definitiu, els Pistons van sentenciar per 79-61.

[edita] Pavellons

Cleveland Arena (1970-1974)
Coliseum at Richfield (1974-1994)
Quicken Loans Arena (1994-avui)

[edita] Plantilla actual

Cleveland Cavaliers Roster Actual
Entrenaor: Mike Brown
SG/PG	6	Shannon Brown	(Michigan State)
PG	1	Daniel Gibson	(Texas)
PF	90	Drew Gooden	(Kansas)
SG	32	Larry Hughes	(Saint Louis)
C	11	Žydrūnas Ilgauskas	(Lituània)
SF	23	LeBron James - Capità	(St. Vincent-St. Mary HS)
PG	19	Damon Jones	(Houston)
PF/C	27	Dwayne Jones	(Saint Joseph's)
SF/PF	24	Donyell Marshall	(Connecticut)
SF	14	Ira Newble	(Miami (Ohio))
SF/SG	3	Aleksandar Pavlović	(Sèrbia)
C	31	Scot Pollard	(Kansas)
PG	20	Eric Snow - Capità	(Michigan State)
PF/C	17	Anderson Varejão	(Brasil)
SG	4	David Wesley	(Baylor)
(FA) - Agent Lliure			Cleveland Cavaliers