Charles Pierre Baudelaire
De Viquip??dia
Charles-Pierre Baudelaire (1821-1867) va ser un poeta, cr??tic i traductor franc??s. Va ser un dels poetes m??s influents del segle XIX, i se'l va anomenar "el poeta male??t" degut a la seva vida de boh??mia i als seus excessos.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Inf??ncia
Va n??ixer a Par??s el 9 d'abril de 1821. El seu pare, Joseph-Fran??ois Baudelaire (antic preceptor, pintor i cap del Despatx de la Cambra dels Pars), va ser qui li va ensenyar les primeres lletres. La seva mare, Caroline Archimbaut-Dufays (filla d'emigrants francesos a Londres durant la revoluci?? de 1793), que no arribava als 30 anys quan va n??ixer Charles-Pierre, li va ensenyar angl??s. Quan Baudelaire va n??ixer, Joseph tenia ja seixanta anys i un fill d'un matrimoni anterior, Claude-Alphonse.
Baudelaire va ser criat per la serventa de la fam??lia, Mariette, que tot i que es coneix molt poc sobre ella, va haver de tenir un gran pes sobre la fam??lia. Baudelaire la recorda en un poema aparegut a "Les flors del mal":
La servante au grand coeur dont vous ??tiez jalouse, Et qui dort son sommeil sous une humble pelouse, Nous devrions pourtant lui porter quelques fleurs. (A la serventa de gran cor de qui estaves gelosa, i que ara dorm el seu somni sota la humida gespa, no obstant haur??em de portar-li algunes flors).
Jean-Fran??ois Baudelaire va morir al 1827, quan Charles tenia tan sols sis anys, deixant una petita her??ncia. La seva mare es va casar per conveni??ncia amb Jacques Aupick, un dels seus ve??ns, de quaranta anys, que va arribar a ser general comandant de la pla??a fort de Par??s, i que probablement havia estat el seu amant. Aix?? va tenir un gran impacte emocional sobre Baudelaire, que ho va viure com un abandonament, i que mai va arribar a tenir una bona relaci?? amb Aupick.
Despr??s de les jornades revolucion??ries de 1830, Aupick va ser ascendit a tinent coronel degut a la seva participaci?? a la campanya d'Alg??ria. Dos anys m??s tard va ser nomenat cap de l'Estat Major i tota la fam??lia es va traslladar a Li??, on van romandre quatre anys durant els quals Baudelaire va estudiar al Coll??ge Royal de Li?? (de l'ambient del qual no guardaria bons records). Per?? Baudelaire s'avorria i es va escapar del seu "empresonament". La seva mare, impregnant-se de la personalitat d'Aupick, es va tornant cada cop m??s r??gida i puritana. El 1836 el seu marit va ser ascendit a general de l'Estat Major. Van tornar a Par??s, on Baudelaire va ser internat al Coll??ge Louis-le-Grand durant dos anys i mig. All?? llegeix Sainte-Beuve, Chenier i Musset, els quals m??s tard criticar??. Va aconseguir el t??tol de Batxiller superior, per?? per una falta encara desconeguda, va ser expulsat.
[edita] Joventut i boh??mia
El 1840 Baudelaire es va matricular a la Facultad de Dret. Va comen??ar a freq??entar la joventut liter??ria del Barri Llat?? i va fer nous amics, com ara Gustave Le Vasseur y Ernest Prarond. Tamb?? va iniciar una amistat amb G??rard de Nerval, Sainte-Beuve, Th??odore de Banville i Balzac. Va intimar amb Louis Menard, que es dedicava a la taxid??rmia i a la vivisecci?? d'animals.
Va comen??ar a portar una vida despreocupada, amb baralles constants amb la seva fam??lia degut a la seva addicci?? a les drogues i els ambients bohemis que freq??entava. Visitava prost??buls i va mantenir relaciones amb Sarah, una prostituta jueva del Barri Llat??. Charles la denomina "La Louchette" ("la guenya"). A m??s a m??s era calba. Probablement ella li va contagiar la s??filis. A Les flors del mal, Baudelaire escriu un poema en el qual es refereix a Sarah, probablement escrit en el moment en que va deixar de veure-la tan sovint i va reiniciar les seves relacions amb Jeanne Duval.
Une nuit que j'??tais pr??s d'une affreuse Juive,
Comme au long d'un cadavre un cadavre ??tendu,
Je me pris ?? songer pr??s de ce corps vendu
A la triste beaut?? dont mon d??sir se prive
(Una nit que estava amb una horrible jueva,
com un cad??ver est??s al costat d'un altre,
pensava al costat d'aquell cos venut,
en aquesta trista bellesa de la qual el meu desig es priva).
La conducta de Baudelaire horroritza la seva fam??lia. El seu padrastre, descontent amb la vida liberal i tot sovint llibertina que portava Baudelaire, que no volia entrar a la carrera diplom??tica, tracta de distanciar-lo dels ambients bohemis de Par??s. El mar?? de 1841 un consell de fam??lia l'envia a Bordeus per tal que embarqui cap als Mars del Sud. Durant el trajecte, que va durar divuit mesos, va viatjar fins a Calcuta en companyia de comerciants i oficials de l'ex??rcit.
De retorn a Fran??a, es va instal??lar de nou a la capital i va tornar als seus antics costums desordenats.
Va comen??ar a participar en els cercles literaris i art??stics i va escandalitzar tot Par??s amb les seves relacions amb Jeanne Duval, una preciosa mulata que l'inspiraria en algunes de les seves poesies m??s brillants i controvertides. Va destacar aviat com a cr??tic d'art. Bona mostra del seu treball com a cr??tic s??n Curiositats est??tiques, recopilaci?? p??stuma de les seves apreciacions i L'art rom??ntic (1868), obra que va reunir tots els seus treballs de cr??tica liter??ria. Tamb?? va ser pioner en el camp de la cr??tica musical. Baudelaire va traduir autors com E.T.A. Hoffmann i Edgar Allan Poe.
[edita] ??ltims anys
Comprom??s per la seva participaci?? a la revoluci?? de 1848, la publicaci?? de Les flors del mal el 1857, va acabar de desencadenar la violenta pol??mica que es va originar al voltant de la seva persona. Els poemes del llibre van ser considerats ??ofenses a la moral p??blica i els bons costums?? i el seu autor va ser processat.
Tot i aix??, ni l'ordre de suprimir sis dels poemes ni la multa de tres-cents francs que li van imputar van impedir la reedici?? de l'obra el 1861. En aquesta nova versi?? van apar??ixer, a m??s a m??s, uns trenta-cinc textos in??dits. D'aquesta ??poca tamb?? s??n els Petits poemes en prosa (1869), "Paradisos artificials" (1858-1860) i d'altres obres.
El 1864 va viatjar a B??lgica i va residir dos anys a Brusel??les. All?? va intentar guanyar-se la vida fent confer??ncies d'art per?? no va tenir ??xit. La s??filis que patia li va causar el primer conat de par??lisi (1865), i els s??mptomes d'af??sia i hemipl??xia que arrossegaria fins a la mort van apar??ixer el 1866, quan va patir un atac a l'esgl??sia de Saint-Loup de Namur. Va ser traslladat d'urg??ncia per la seva mare a una cl??nica de Par??s, on va mantenir-se sense parlar per?? l??cid fins a la seva mort l'agost de l'any 1867. Moltes de les seves obres van ser publicades despr??s de la seva mort.
Charles Baudelaire ??s considerat el pare i profeta de la poesia moderna.
[edita] Obres
- Le Salon de 1845 (1845)
- Le Salon de 1846 (1846)
- Le Salon de 1859 (1859)
- Journaux intimes (1851-1862)
- Les Paradis artificiels (1860)
- Curiosit??s esth??tiques (1868)
- R??flexions sur quelques-uns de mes contemporains (1862)
- Richard Wagner et Tannha??ser ?? Paris (1862)
- Le Peintre de la vie moderne (1863)
- L'??uvre et la vie d'Eug??ne Delacroix (1863)
- Mon c??ur mis ?? nu (1864)
- L'art romantique (1869)
- La Fanfarlo (1847)
- Du vin et du haschisch (1851)
- Les Fleurs du mal (1857)
- Fus??es (1867)
- Petits po??mes en prose o Le Spleen de Paris (1862)
[edita] Influ??ncia
Baudelaire ??s un dels poetes decadents m??s famosos, per?? abans del segle XX, quan la seva obra va ser revaloritzada, era considerat per molts un addicte a les drogues i un autor molt vulgar. ??s fam??s per la seva critica de la poesia "??til". Pensava que la poesia nom??s era acceptable com a forma de bellesa pura i superior, per?? mai per ensenyar res ni per incloure cap missatge pol??tic.
Baudelaire va ser per alguns la cr??tica i la s??ntesi del romanticisme, per a d'altres el precursor del simbolisme. Tamb?? es considera que ??s el pare del decadentisme. Tothom considera que ??s un dels precursors de la literatura i la poesia moderna del segle XX m??s importants. La seva poesia i la seva cr??tica liter??ria han tingut una profunda influ??ncia en les generaci??n posteriors, tant a Fran??a com a tot arreu. La seva oscil??laci?? entre all?? sumblim i all?? diab??lic, all?? alt i all?? baix, l'ideal i l'avorriment, es correspon amb un nou espirit i una nova percepci?? de la vida moderna. A m??s a m??s, va establir per a la poesia una estructura basada en "correspond??ncies", imatges sensorials que representen la vida espiritual de l'home modern, idea que desenvolupa al poema que inicia Les flors del mal. El simbolisme, que va avan??ar el cam?? cap a una poesia aut??noma, ??s deutor d'aquesta idea de Baudelaire.
