Ch
De Viquipèdia
La ch és un grafema que té vàries funcions en diverses llengües.
Taula de continguts |
[edita] En català
En català, ch és una grafia antiquada que encara avui es troba residualment en posició final de certs cognoms i que equival al grafema c de l'ús general: Blanch, Antich, March en lloc de Blanc, Antic, Marc. Abans que Pompeu Fabra fixés l'ortografia catalana a l'inici del segle XX, la ch s'usava feqüentment en posició final de mots nombrosos: conech, magnífich, llach en lloc de conec, magnífic, llac.
[edita] En altres llengües
[edita] Valor [k]
En certes llengües com ara l'italià i el romanès, ch representa el só [k] (consonant oclusiva velar sorda) però es plaça només davant de les vocals e, i (el mateix só [k] es nota c en les altres posicions).
[edita] Valor [tʃ]
En moltes llengües com ara l'anglès, l'occità, l'aragonès, el gallec o el castellà, ch equival al grafema català tx i representa el só [tʃ] (consonant africada dentopostalveolar sorda).
- NB - En occità, el valor general ch = [tʃ] pot passar regionalment a [ts].
- NB - En castellà, ch va ser considerada una lletra de l'alfabet castellà fins que va ser declarada dígraf el 1994. Alguns defensen encara el seu caràcter de lletra, com la ñ. D'altres diuen que facilita l'ordre alfabètic i la coherència admetre que és un digraf.
- Excepció - L'anglès però, utilitza de manera irregular el grafema ch per a notar el só [k], per raons etimològiques, quan deriva de la lletra grega χ (khi).
[edita] Valor [ʃ]
En certes llengües com ara el francès, el portuguès o el bretó, ch equival al grafema x del català oriental i representa el só [ʃ] (consonant fricativa postalveolar sorda).
- Excepció - El francès però, utilitza de manera irregular el grafema ch per a notar el só [k], per raons etimològiques, quan deriva de la lletra grega χ (khi).
[edita] Valor [x, ç]
En certes llengües com ara l'eslovac, el txec o el polonès, ch representa el só [x] (consonant fricativa velar sorda). En alemany, ch representa dos sons pròxims: [ç] (consonant fricativa palatal sorda) en general, però [x] (consonant fricativa velar sorda) després de a, o, u, au.
- Excepció - En alemany però, ch es pronuncia [k] davant de r i l i també a l'inici d'un mot.
 |
Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article. |
