Centurió II Zacaries

De Viquipèdia

Centurione II Zaccaria fou senyor de gran part del Peloponès.

Era nebot d'Andrònic Asen que va morir el 1402 i el va succeir com a regent, ja que els fills eren menors d'edat però va usurpar la corona i es va casar amb una princesa dels Tocco que dominaven Lèucada i Cefalònia i l'Epir.

El 1406 es va revoltar l'hereu legítim Stefano Zaccaria i va tenir el suport de Carles I Tocco (cunyat de Centurione) i del emperador Teodor Paleòleg, pero no va reexir. El 1408 Lleonard I Tocco, germà de Carles I i senyor de Zante va ocupar Clarentza, el principal port de Centurione al Acaia. Centurione va haver de cedir Patres i la seva baronia per cinc anys a Venècia.

Amb l'ajut dels genovesos de Quios, de mercenaris albanesos, i dels venecians va poder recuperar Clarentza el 12 de juliol de 1414. Per assegurar el seu futur va oferir als Giustiniani de Quios el control dels ports de Clarenza i de Port-de-Jonc (Navarin, avui Pylos) però Gènova no va poder negociar per la pressió dels catalans i del duc de Milà. En canvi va provocar l'hostilitat imperial que el maig de 1416 van enviar el Peloponès i van ocupar Messènia i Èlida i Centurione fou assetjat a Clarentza i es va haver de retirar per mar (1418). Patres també fou amenaçada pels bizantins però finalment es va acordar una treva que va durar deu anys. El 1429 els bizantins van ocupar Clarentza i Patres i nomes li va restar el castell de Kalandritsa i algun altre aïllat, que també va rendir. Se li va permetre la conservació de la baronia d'Arcàdia però la resta la cedia com a dot a la filla Caterina que es casava amb l'emperador Tomàs Paleòleg, amb dret hereditari per aquest. Centurione II es va retirar al seu castell d'Arcàdia on va morir el 1432. Amb ell va acabar el domini llatí al Peloponès. Tomàs Paleòleg va fer empresonar a la viuda de Centurione i a un fill il·legítim de nom Joan Asen.