Caulònia

De Viquipèdia

Caulònia (grec Kaulònia, llatí Caulonia) fou una ciutat de la costa est del Bruttium entre Locri i el golf de Scyllacium.

Fou una colònia grega d’origen aqueu que Pausànies diu que fou fundada per Trifó d'Aegion, però Esteve Bizantí diu que fou colònia de Crotona. El seu nom original fou Aulònia perquè era situada en una vall fonda (grec aulon) però immediatament va agafar el de Caulònia ja que es el únic nom que apareix a les monedes.

Va patir desordres després de l’expulsió dels pitagorians de Crotona i durant un temps hi van haver conflictes civils. Es diu que el mateix Pitàgores va buscar refugi a la ciutat al ser expulsat de Crotona. Finalment Caulònia, Crotona i Síbaris van formar una Lliga amb el temple de Zeus Homòrios com a lloc comú de reunió, però la lliga no va durar.

No se’n torna a parlar fins el temps en que Dionís el vell (389 aC) de Siracusa va envair Magna Grècia i va assetjar Caulònia. Altres ciutats de la Magna Grècia van anar en el seu ajut encapçalades per Crotona, però foren derrotats per Dionís al riu Heloros o Heleporos, i la ciutat es va haver de rendir, i els seus habitants foren portats a Siracusa i el seu territori entregat als aliats de Dionís (la ciutat de Locri). Els nous amos hi van enviar colons i fou una ciutat de segon ordre.

Quant Dió va desembarcar a Sicília, Dionís el jove de Siracusa era estacionat a Caulònia amb una flota. Durant la guerra entre Pirros i Roma, la ciutat fou ocupada per mercenaris romans i destruïda. Els seus habitants van fugir a Sicília.

A la segona guerra púnica tornava a ser habitada i es va declarar per Anníbal; Roma i auxiliars de Rhegium van tractar de ocupar-la però Anníbal va arribar a temps i va aixecar el setge. No se sap quant va caure en mans dels romans si be fou llògicament com la resta del Bruttium, i segurament fou castigada com altres ciutats, i probablement va quedar deserta.

Podria ser la actual Castel Vetere o be Alaro, però la seva situació exacta no es coneix.