Carrara

De Viquipèdia

Carrara és un municipi italià de 65.021 habitants a la província de Massa-Carrara.

És el centre més important de l’indústria del marbre italià, ja que és la font del “Màrmol de Carrara”, famós màrmol blanc extret de les muntanyes properes. Juntament amb Massa, el període entre els secles XV i XIX, va constituir el “Ducat de Massa i Carrara”.

D’entre els monuments de la ciutat, cal destacar el duomo del secle XII i el palau ducal del segle XVI, ara la seu de la Acadèmia de Belles Arts. Ha estat, i ho és encara, la capital dels problemes anarquícs italians i internacionals, encara que amb el temps ha esdevingut folklore. La biblioteca anarquíca del cercle culturar Gogliardo Fiaschi recull i explica amb la seva colecció allò que va ser el moviment anararquista italià i carrarès. Lingüísticament es considera una isola linguistica emiliana (Illa lingüística emiliana).

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Territori 2 Clima 3 Història 4 Economia 5 Cultura 5.1 Monuments i llocs d'interès artístic 5.1.1 Palau Cybo Malaspina (Palau Ducal) 5.1.2 Plaça Alberica 5.1.3 Teatro degli Animosi 5.1.4 Casa d'Emanuele Repetti 5.1.5 Palau delle Poste 5.1.6 Politeama 5.1.7 Torre de Castruccio 5.2 Esglèsies 5.2.1 Duomo de Sant Andreu 5.2.2 Esglèsia del sufragi 5.2.3 Esglèsia i convent de Sant Francesc 5.2.4 Esglèsia de Sant Pere 5.2.5 Esglèsia Evangèlica Metodista 5.2.6 Esglèsia del Carme 5.2.7 Esglèsia de la Verge de les Llàgrimes 5.2.8 Santuari de la Verge de la Gràcia alla Lugnola 5.2.9 Esglèsia de Sant Miquel 5.2.10 Esglèsia de Santa Maria Assumpta 5.3 Museus i galeries 5.4 Festes i events 6 Cuina 7 Carraresi famosos 8 Esport 9 Administració municipal 9.1 Alcaldes desde la alliberació fins avui 10 Ciutats agermanades

[edita] Geografia

[edita] Territori

La ciutat de Carrara és l’últim centre de la Toscana abans d’arribar a la Ligúria, fet que fa que els habitants no és sentin ni toscans ni liguris. La província és frontera entre tres regions: Toscana, Ligúria i Emília-Romanya. Carrara és desenvolupa desde la costa (Marina di Carrara) fins als Alpi Apuane. La ciutat està banyada pel torrent Carrione, que té una llargada de 52 km i que neix al mont Spallone. El centre històric es troba al mig del carrer entre el mar i la muntanya. Mirant desde la costa, el centre de Carrara no pot veure’s, perque hi ha els turons que la separan de Massa i d’Ortonovo. Banyada pel Mar Liguri, la costa presenta diverses platjes on és molt agradable passar-hi els dies d’estiu.

[edita] Clima

El clima està dominat pels Alpi Apuane i "reparat" pels vents freds provinents del nord. El mar, que té costa a la ciutat, deixar entrar les corrents calentes del Mar Mediterrani. La temperatura mitjana va entre els 10-15ºC. Les precipitacions segueixen el règim pluvial de la Ligúria i les màximes es registren al febrer i al maig. A la zona de la costa es registren precipitacions anuals d'aprop 1000mm.

A les muntanyes, el clima és fresc, les precipitacions anuals són més abundants que a la zona de la costa que arriben als 3000mm.

[edita] Història

La història d’aquest municipi és molt extensa i pot dividir-se en quatre parts:

• Els orígens
• De la caiguda de l’Imperi Romà al domini dels Vescovi di Luni
• Els Malsapina
• Del ducat de Mòdena a l’unificació d’Itàlia

(Consultar Història de Carrara)

[edita] Economia

L’economia de Carrara es basa principalment en l’indústria i el comerç del marbre en totes les seves varietats: els blocs s’extreuen i després són embarcats al port de Marina di Carrara o s’exporten a tot el món. A part de l’indústria del marbre, que és l’activitat principal, Carrara viu del turisme, en particular d’aquell artístic (amb freqüents visites al centre històric) i d’aquell dels balnearis (la ciutat disposa de platjes i de centres). Cal remarcar la presència d’indústries, químiques i alimentàries principalment. Molt notable és el sector de la confecció, realitzen un dels millors treballs d’Itàlia.

[edita] Cultura

Carrara té una peculiaritat etno-lingüística, el dialecte carrarès, idioma apartentment semblant al gal•lo-italià i que es pot incloure al grup de les llengües emliano-romanyes. Ja que a la zona es parlen barrejes de dialectes toscans i liguris, per aquest motiu es considera una illa lingüística emiliana.

[edita] Monuments i llocs d'interès artístic

[edita] Palau Cybo Malaspina (Palau Ducal)

L'edificació del Palau Cybo Malaspina, construit sobre fortificacions del període longobard, es correspon a l'época de Guglielmo Malaspina, i el 1448 es converteix en la residència fixa de la dinastia. Després de la caiguda dels Malaspina i durant les diverses ocupacions que va patir Carrara, va ser malmès en diverses ocasions. El palau està constituït de dos nuclis diferents: el primer és el Castell Malaspinà, de l'any 1200, i el segon és el Palau Renaixentista, fet construir per Alberico I a final del Cinquecento. Després del terratrèmol del 1920 l'edifici va ser restaurat dràsticament. Actualment el palau és la seu central de l'Acadèmia de Belles Arts.

[edita] Plaça Alberica

Deu el seu nom a Alberico I Cybo Malaspina, que la va fer construir al Seicento al costat de les muralles de la ciutat, que ell mateix havia fet construir segons el segon tractat ciutadà (1557-1637).

[edita] Teatro degli Animosi

El Teatro degli Animosi va ser construït entre el 1836 i el 1840 per l'arquitecte Giuseppe Pardini. La façana d'inspiració clàssica: presenta un esquema de dos pisos en forma de temple, amb sis columnes que aguanten una biga amb flors i guirnaldes. Tota la façana està feta amb màrmol de Carrar. La porta d'entrada està decorada amb dibuixos de guix d'inspiració musical i poètica. A l'interior, tot està decorat amb figures de màrmol.

[edita] Casa d'Emanuele Repetti

Al principi de la Via Santa Maria, la casa del geògraf i naturalista carrarès Emanuele Repetti (1776-1852), es correspon al segle XIII, com molts dels edificis que es troben al costat. Al seu interior hi havia viscut Francesco Petrarca. Va ser la primera seu del municipi de Carrara.

[edita] Palau delle Poste

El Palau delle poste' està constituït per una torro octogonal revestida completament amb màrmol. Als costats de les escales hi ha dues estatues una d'un miner i una d'un escultor.

[edita] Politeama

El Teatre va començar a construir-se el 1888 i va ser inaugurat el 1892. El Politeama forma part d'un bloc quadrangular amb la façana a la Plaça Matteotti: la façana està constituida per dos arcs sobreposats i l'interior està decorat amb motius sobris i elegants.

[edita] Torre de Castruccio

La torre de Castruccio es troba a la fortalesa construida per Castruccio Castracani per a defensa de la ciutat.

[edita] Esglèsies

[edita] Duomo de Sant Andreu

El Duomo, dedicat a Sant Andreu, es correspon al segle XI: va ser construït amb màrmol seguin l'esti romànic, i més tard es van afegir elements d'estil gòtic. La planta és rectangular amb tres naus i absis semicircular. La façana es va construir durant la segona meitat del Trecento, i està formada per una bicromia, típica de les esglèsies toscanes, amb peces de màrmol blanc i màrmol fosc. La porta té una arquivolta amb decoracions de bestiar i té a sobre un rosetó gòtic. El campanar, té 33 metres d'alt, es va construir al Trecento.

L'interior està format per una nau central més alta i dues naus laterals més petites. El Duomo conserva el sarcòfag de Sant Ceccardo, patrò de la ciutat. A la part exterior, es pot observar la Estatua del Gegant, obra de l'escultor Baccio Bandinelli.

[edita] Esglèsia del sufragi

Es va començar a construir el 1688 i el seu projecte s'atribueix a Innocenzo Bergamini, es va restaurar el 1800. La façana és simple però enriquida amb un gran portal de màrmol d'estic barroc, dissenyat per l'escultor Carlo Finelli i amb un baixrelleu que té un dibuix de la Verge. L'esglèsia té forma de creu llatina i té una cúpula revestida de màrmol. L'interior és d'estil barroc i ric en màrmols de diferents colors que creen un efecte escenogràfic. L'altar és de màrmol de diferents colors i es troba entre dues calaveres alades. La pintura a l'oli de pintor anònim, representa la Verge del Sufragi. Tancada i abandonada durant moltíssims anys, va ser restaurada i oberta al públi a finals dels anys noranta. Actualment la esglèsia és seu de mostres, events i concerts.

[edita] Esglèsia i convent de Sant Francesc

El complexe de Sant Francesc es construeix al principi del Seicento, quan Carrara era governada per Carlo I Cybo Malaspina.

[edita] Esglèsia de Sant Pere

Es troba a Avenza i data del 1620, però els seus orígens són d'un edifici medieval.

[edita] Esglèsia Evangèlica Metodista

Temple neoclàssic, es va construir als anys vint partint d'un projecte de Carlo Vianello.

[edita] Esglèsia del Carme

Atribuida al segle XVIII, té una Verge amb el Nen de Bartolomeo Ordonñez.

[edita] Esglèsia de la Verge de les Llàgrimes

Conserva un altar de Francesco Baratta.

[edita] Santuari de la Verge de la Gràcia alla Lugnola

Consagrada el 1676, va ser projecte d'Alessandro Bergamini.

[edita] Esglèsia de Sant Miquel

Construida entre el final del segle XVIII i la meitat del segle XIX, té els seus orígens en una esglèsia del 1450.

[edita] Esglèsia de Santa Maria Assumpta

Dividida en tres naus, presenta un portal del 1554.

[edita] Museus i galeries

• Museu Cívic del Màrmol, passeig XX Setembre
• Mina-museu del Fantiscritti, carrer Fantiscritti
• Acadèmia de les Belles Arts, carrer Roma
• Museu de l'Escultura, carrer Canal del Riu
• Museu d'Història Natural i de l'Home, plaça Alberica
• Laboratoris arstístics del màrmol (a tota la ciutat)

[edita] Festes i events

• Bienal internacional d'escultura
• CarraraMarmotec - Fira Internacional del Marbre i Tecnologies de Disseny
• Seatec - Exhibició Internacional de Tecnologia per a la construcció de vaixells
• Carrara Festival
• Fare Festival Carrara
• Premi nacional "Torre di Castruccio" (Premi otorgat a persones distingides de l'esport i la cultura a nivell nacional)
• Semptember Fest (Festa de la cervesa, la més gran fora d'Alemanya)
• Tirreno CT Ospitalità Italia (Productes i serveis per a la restauració)
• Sagra del lardo di Colonnata
• Up! Urla Padula Festival
• TuttoCasa

[edita] Cuina

• Taglierini coi fagioli ("taiarin 'nt i fasóli") (Taglierini amb mongetes)
• "Tordelli" (amb farciment a base de carn, mortadel·la, ous i espinacs)
• Lardo di Colonnata (llard de Colonnata)
• Sgabei (
• "Cazalà" (polenta servida amb suc de bolets i formatge de cabra)
• Castagnaccio
• Polenta incatenata (polenta farcida)
• Baccalà marinato (bacallà marinat)
• Frittelle di baccalà (tires de bacallà)
• Trippa alla carrarina (panxa a la carrarina)
• Torta di riso ("torta d' ris) (pastís d'arròs)
• "Frisóli" (tires dolces d'arròs)
• "Fugaza" (focaccia dolça amb raïm i pinyons)
• "Calda calda" (pastís salat a base de farina)

[edita] Carraresi famosos

• Pietro Tacca, escultor barroc
• Pietro Tenerani, escultor
• Carlo Finelli, escultor
• Gianluigi Buffon, porter de la Juventus
• Pellegrino Rossi, economista i polític
• Emanuele Repetti, geògraf
• Domenico Zaccagna, geòleg
• Maurizia Cacciatori, jugadora de vòlei
• Danese Cattaneo, escultor i poeta
• Domenico Cucchiari, patriota i general durant el Resorgiment
• Arturo Dazzi, escultor
• Tommaso Chieffi, practicant de vela
• Gino Lucetti, anarquista
• Giorgio Chinaglia, futbolista
• Belgrado Pedrini, anarquista
• Renato Ficci, feixista
• Goliardo Fiaschi, anarquista

[edita] Esport

El Carrarese Calcio és l'equip de futbol local. Actualment juga a la Serie C2, després d'haver estat uns quants anys a Serie C1 i una temporada a Serie B. L'equip va guanyar una Coppa Italia Serie C el 1983. El Carrarese juga els partis comb a local al estadi "dels màrmols".

També el vòlei i el bàsquet són esports locals: el Virtus Carrarese (vòlei) juga a la Serie C, i l'Spintermar Carrara (bàsquet) després de molts anys a la Serie B, ha baixat a la Serie C.

També cal mencionar l'equip de tenis local, l'Apuania Carrara, que es troba a la Serie B1 i molt aprop de pujar a la Serie A.

El 1960 Carrara va hospitar una etapa del Giro d'Italia divida en dues semietapes: la primera, Livorno-Carrara, guanyada pel belga Emil Daems, i la segona, una contrarrellotge per les mines, guanyada per Jacques Anquetil.

És de Carrara el primer equip campió d'Itàlia de korfball. El títol es va guanyar el 2005.

Han estat molts els esportistes importants de Carrara, dels quals destaquen Gianluigi Buffon, Giorgio Chinaglia, Andrea Raggi, Simone Del Nero, Andrea Mussi, Daniele Ficagna (pels que fa al futbol), Francesco Secchiari (ciclisme), Maurizia Cacciatori (vòlei) i els germans Tomasso i Enrico Chieffi (vela).

[edita] Administració municipal

Alcalde: Angelo Zubbani (escollit el 29/05/2007)

Telèfon del municipi: 0585 6411

Email del municipi: urp@comune.carrara.ms.it

[edita] Alcaldes desde la alliberació fins avui

Càrrec	Inici del càrrec	Final del càrrec	Nom	Partit
Alcalde	1945	1946	Carlo Andrei	C.L.N.
Secretari	1946	1946	Carlo Andrei	C.L.N.
Alcalde	1946	1951	Enrico Isoppi	PRI
Alcalde	1951	1956	Gastone Dazzi	PRI
Alcalde	1956	1961	Lorenzo Gestri	PSI
Alcalde	1961	1967	Filippo Martinelli	PSI
Alcalde	1967	1976	Sauro dalle Mura	PSI
Alcalde	1976	1980	Sebastiano Puccinelli	PSI
Alcalde	1980	1985	Alessandro Costa	PCI
Alcalde	1985	1990	Fausto Marchetti	PCI
Alcalde	1990	1994	Alberto Pincione	PRI
Alcalde	1994	1998	Emilia Fazzi Contigli	PDS
Alcalde	1998	2002	Lucio Segnanini	PDS
Alcalde	2002	2007	Giulio Conti	Democratici di Sinistra
Alcalde	2007	en actiu	Angelo Zubbani	SDI

[edita] Ciutats agermanades

• - Erevan (Armènia)
• - Grassa (França)
• - Ingolstadt (Alemanya)
• - Novelda (País Valencià)
• - Opole (Polònia)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrara