Carles Perelló i Valls
De Viquipèdia
Carles Perelló i Valls (Rubí, Vallès Occidental, 1932) és un matemàtic i enginyer català.
Fill de Marcel·lí Perelló i Domingo i d'Edelmira Valls i Puig, i germà d'Edelmira, Marcel·lí i Mercè Perelló i Valls, va viure a l'exili desprès de la caiguda de Catalunya sota l'exèrcit feixista, al començament de 1939. Després de nombrosos tombs, es reuniran finalment a Montalban. D'allí passaran a Marsella, en 1942, on s'embarcaran en el Maréchal Lyautey cap al Marroc i en el Nyassa cap a Mèxic.
El 1951, Perelló ingressarà a la Facultat de Enginyeria de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) on obtindrà el títol d'enginyer mecànic electricista amb els màxims honors[cal citació]. La seva generació va ser apadrinada pel General Lázaro Cárdenas. Simultàniament estudiarà, a la Facultat de Ciències de la mateixa universitat, la carrera de Matemàtiques.
Després de treballar alguns anys a la Compañía Mexicana de Luz y Fuerza Motriz i ser un dels constructors de la central termoelèctrica de Lechería, una de les més gran del país, és «fitxat» pel prestigiós matemàtic Solomon Lefschetz i contractat pel Research Institute for Advanced Studies (RIAS) amb seu a Baltimore (Maryland, EUA). D'allí passarà a la Brown University de Providence (Rhode Island) on obtindrà el doctorat en matemàtiques aplicades. Tornarà a Mèxic el 1966 i farà part de la planta d'investigadors del Centro de Investigación y Estudios Avanzados de l'Instituto Politécnico Nacional (IPN) fins el 1972.
Perelló va contraure matrimoni el 1958 amb Agnès Garcia Peral, amb la que va tenir tres fills: Agnès (1959), Carles (1962) i Arnau (1968).
Arran del moviment d'estudiants de 1968 el seu germà Marcel·lí fou perseguit i vigilat per la policia i va haver d'abandonar el país. La seva mare Edelmira fou expulsada i enviada a Barcelona per les autoritats mexicanes[cal citació]. A resultes d'això Perelló decideix retornar a Catalunya amb la seva família. Serà, 33 anys després, no el final de l'exili, sinó un segon exili.
Des de 1972 serà professor del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Del 1994 al 2002 serà el Director de l'Escola de Doctorat de la dita universitat. És membre actiu d'Esquerra Republicana de Catalunya, i n'és President de la Sectorial d'universitats i recerca. Fou assessor de Carles Solà i Ferrando, conseller d'universitats en el primer govern Maragall. Actualment és President de la Societat Catalana de Matemàtiques. És un aferrissat lluitador per la catalanització de les universitats[cal citació]. Ara és professor emèrit de la UAB i el 2002 li va ser atorgada per la Generalitat de Catalunya la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.
El 1986 es tornà a casar, ara amb na Cristina Fabregat i Talarn, amb qui van tenir una filla, Cecília, el 1993.
Les seves principals aportacions han estat en el camp dels sistemes dinàmics seguint la petjada de'n Jack K. Hale, amb qui ha treballat personalment. Ha publicat treballs en biomatemàtiques [1] i és autor d'un curs de Càlcul infinitesimal publicat per Enciclopèdia Catalana[2]. Ha estat homenatjat més d'una vegada[cal citació].
[edita] Referències
- ↑ Treballs publicats a les revistes científiques de l'IEC
- ↑ Càlcul infinitesimal: amb mètodes numèrics i aplicacions. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. ISBN: 84-7739-518-7
