Cúscuta
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Cuscuta europaea sobre Sambucus ebulus
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Unes 100-170 espècies, incloent: |
||||||||||||
La cúscuta (Cuscuta) és un gènere de plantes algunes de les quals es consideren com a mala herba paràsita.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
Dintre de la família de les Convolvulàcies el gènere "Cuscuta" inclou unes 160 espècies en tot el món (uns quatre presents als Països Catalans). L'espècie "Cuscuta epithymum" parasita la farigola i altres plantes silvestres i rep el nom de "cabellets". L'espècie "Cuscuta campestris" parasita l'alfals.
Es tracta de vegetals anuals parasítics filiformes i volubles, tiges de color taronja de 20 a 100 cm, glomèruls florals esfèrics, flors pentàmeres groguenques de 3x2 mm i floreix de juliol a setembre. Fruit en càpsula.
[edita] Danys
És potser la mala herba que produeix els danys més greus. S'esten per tot un camp d'alfals i mata, xuclant els seus fluids, totes les plantes on creix.
[edita] Control
Tradicionalment el millor remei és sembrar llavor d'alfals prèviament descuscutada. En créixer paràsita sobre la planta cultivada no s'hi poden aplicar herbicides.
[edita] Distribució
Introduïda, durant el segle XX, a partir d'un nucli originari de la Península Ibèrica des del sud d'Anglaterra al centre i sud d'Europa i també Amèrica del Nord.
Als Països Catalans d'una forma dispersa per tots els territoris des del nivell del mar fins els 800 metres d'altitud. Malgrat les mesures de precaució està en expansió des de 1970 aproximadament.
