C??scuta

De Viquip??dia

C??scuta
Cuscuta europaea sobre Sambucus ebulus
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae Divisi??: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Solanales Fam??lia: Convolvulaceae G??nere: ''Cuscuta'' L.
Species
Unes 100-170 esp??cies, incloent: Cuscuta americana Cuscuta applanata Cuscuta approximata Cuscuta attenuata Cuscuta australis Cuscuta boldinghii Cuscuta brachycalyx Cuscuta californica Cuscuta campestris Cuscuta cassytoides Cuscuta ceanothi Cuscuta cephalanthi Cuscuta chinensis Cuscuta compacta Cuscuta coryli Cuscuta corylii Cuscuta cuspidata Cuscuta decipiens Cuscuta dentatasquamata Cuscuta denticulata Cuscuta epilinum Cuscuta epithymum Cuscuta erosa Cuscuta europaea Cuscuta exaltata Cuscuta fasciculata Cuscuta gigantea Cuscuta globulosa Cuscuta glomerata Cuscuta gronovii Cuscuta harperi Cuscuta howelliana Cuscuta indecora Cuscuta indesora Cuscuta japonica Cuscuta jepsoni Cuscuta leptantha Cuscuta lupuliformis Cuscuta macrolepis Cuscuta megalocarpa Cuscuta monogyna Cuscuta mitriformis Cuscuta obtusiflora Cuscuta odontolepis Cuscuta pentagona Cuscuta plattensis Cuscuta polygonorum Cuscuta potosina Cuscuta potosona Cuscuta reflexa Cuscuta rostrata Cuscuta runyonii Cuscuta salina Cuscuta sandwichiana Cuscuta squamata Cuscuta suaveolens Cuscuta suksdorfii Cuscuta tuberculata Cuscuta umbellata Cuscuta vivipara Cuscuta warneri

La c??scuta (Cuscuta) ??s un g??nere de plantes algunes de les quals es consideren com a mala herba par??sita.

Taula de continguts 1 Descripci?? 2 Danys 3 Control 4 Distribuci??

[edita] Descripci??

Dintre de la fam??lia de les Convolvul??cies el g??nere "Cuscuta" inclou unes 160 esp??cies en tot el m??n (uns quatre presents als Pa??sos Catalans). L'esp??cie "Cuscuta epithymum" parasita la farigola i altres plantes silvestres i rep el nom de "cabellets". L'esp??cie "Cuscuta campestris" parasita l'alfals.

Es tracta de vegetals anuals paras??tics filiformes i volubles, tiges de color taronja de 20 a 100 cm, glom??ruls florals esf??rics, flors pent??meres groguenques de 3x2 mm i floreix de juliol a setembre. Fruit en c??psula.

[edita] Danys

??s potser la mala herba que produeix els danys m??s greus. S'esten per tot un camp d'alfals i mata, xuclant els seus fluids, totes les plantes on creix.

[edita] Control

Tradicionalment el millor remei ??s sembrar llavor d'alfals pr??viament descuscutada. En cr??ixer par??sita sobre la planta cultivada no s'hi poden aplicar herbicides.

[edita] Distribuci??

Introdu??da, durant el segle XX, a partir d'un nucli originari de la Pen??nsula Ib??rica des del sud d'Anglaterra al centre i sud d'Europa i tamb?? Am??rica del Nord.

Als Pa??sos Catalans d'una forma dispersa per tots els territoris des del nivell del mar fins els 800 metres d'altitud. Malgrat les mesures de precauci?? est?? en expansi?? des de 1970 aproximadament.