[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Bola-de-neu de bosc - Viquipèdia

Bola-de-neu de bosc

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Bola-de-neu de bosc

Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Basidiomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Agaricaceae
Gènere: Agaricus
Espècie: A. silvicola
Nom binomial
Agaricus silvicola
(Vitt.) Sacc.

La bola-de-neu de bosc o Rubiol de bosc (Agaricus silvicola) és un dels bolets més corrents entre els d'aquest gènere.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

Quan surt és blanc del tot, però amb el temps es taca de groc, sobretot al peu i allà on es toca amb els dits.

El barret pot fer de 4 a 10 cm de diàmetre i de jove està tancat, amb el marge incorbat. La superfície és seca, llisa, sedosa i brillant. Porta làmines lliures que, com les de tots els Agaricus, comencen blanques, passen per un to rosat i acaben de color bru xocolata, quan les espores són madures.

El peu és esvelt i se separa fàcilment del barret amb un cop. És un xic engruixit cap a la base i porta un anell membranós i rebregat.

Carn blanca i tova, amb una suau i agradable olor d'anís.

[edita] Hàbitat

Ix des de final d'estiu fins a la tardor en boscos, preferentment de planifolis, sovint en grupets.

[edita] Comestibilitat

És un bon comestible que, com tots els seus congèneres, és bo per guisar. Convé menjar-se'l abans no s'enfosqueixin del tot les làmines.

[edita] Possibles confusions amb altres bolets

Hi ha espècies properes, també bons comestibles, com ara el camperol (Agaricus campestris) i la bola-de-neu (Agaricus arvensis), però que una equivocació no revesteix cap perill.

En canvi, cal evitar no confondre aquest bolet amb la bola-de-neu pudent (Agaricus xanthodermus), tòxic o, si més no, indigest i de gust desagradable, que se'n diferencia per la seua olor, que no és d'anís, sinó de tintura de iode o de tinta i per una tendència a tacar-se de groc intens tan bon punt se'l toca. El peu, a la part de sota, és sempre groc, si més no, a la part interna.

[edita] Bibliografia

  • Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Col·leccions Temàtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 94.
  • Phillips, Roger: Les Champignons, Éditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
  • Marchand, André: Champignons du Nord et du Midi, volums I / IX, Hachette ISBN 84-499-0649-0.

[edita] Enllaços externs