Benigno Andrade
De Viquip??dia
Benigne Andrade Garc??a, m??s conegut com a Foucellas (22 d'octubre de 1908 - 7 d'agost de 1952), c??lebre guerriller antifranquista gallec i anarquista.
[edita] Biografia
Nascut en el lloc d'As Foucellas, del que va prendre el sobrenom, a la parr??quia de Cabrui, Curtis. Va estudiar en l'escola prim??ria de la localitat i des de molt jove va treballar en les labors del camp. M??s tard es va traslladar a Lle?? per a treballar a les mines de carb?? de Fabero, Ponferrada. Casat amb Mar??a P??rez, va tenir dos fills, Josefa i Sergio.
La seva dona treballava en la casa del metge de la localitat, Manuel Calvelo, qui juntament amb la seva dona Isabel R??os Lazcano, dirigien la c??l??lula comunista de Curtis, Societat Republicana R??dio Comunista a Curtis, amb la qual simpatitzava Foucellas. Posteriorment afiliat a la CNT, a l'esclatar la guerra civil espanyola es va enrolar en una columna que es dirigiria a la Corunya, per a trobar-se amb la ciutat ja presa pels grups colpistes, pel que va retornar a Curtis. Va intervenir en una requisa d'armes a Fisteos i en una altra de dinamita a l'estaci?? de tren de Teixeiro i, tement repres??lies dels sectors feixistes, es va tirar al mont.
Durant la guerra va estar malalt de dift??ria i la va passar convalescent i amagat en diversos llocs del municipi. Durant aquest temps va ser cridat a files i declarat pr??fug. Ja recuperat i encara no buscat activament per la gu??rdia civil, es va posar al capdavant, sobre l'any 1941, d'una partida guerrillera (maquis) que actuava sobretot en la zona de Sobrado dos Monxes i Arz??a, formada principalment per presoners republicans escapolits dels batallons de c??stig disciplinari que existien en aquella ??poca en Gal??cia. Aviat va adquirir fama de tenir un olfacte especial per a evitar les emboscades, que se suposa procedia de les activitats d'"espia" de la seva germana Consuelo, que treballava en la caserna de la gu??rdia civil. En 1943 va passar al grup del Tinent Freijo de Lugo, que operava principalment en la zona de Curtis i Ordes.
Ferit fortu??tament per la seva pr??pia arma, al mar?? de 1943 ??s traslladat pels seus companys a La Corunya, on ??s operat sota un nom fals en el Sanatori San Nicol??s, situat en la c??ntrica Pla??a de Vigo. La seva desimboltura era tal, que durant la seva convalesc??ncia acudia a veure els partits del Deportivo de la Coru??a, del porter del qual, Acu??a, era gran seguidor.
El 1945 se li atribu??x la mort del Cap de la Gu??rdia Civil Manuel Bello a Curtis. En 1947 va tornar al mont, encara que la seva activitat comen??a a decaure, ja que molts dels seus companys moriren en emboscades i enfrontaments militars. A l'abril d'aquest any es trasllada a Pontevedra com cap de la Cinquena Agrupaci??. A l'octubre de 1949 escapa a una emboscada de la Gu??rdia Civil a Riqueche, cap del destacament Cortizas. En els anys 50 i 51, ja molt minvats els destacaments guerrillers, es trasllada a la zona de Betanzos, en companyia de Manuel Villar, Manolito, que li servia d'??nic enlla??. El 9 de mar?? de 1952 ??s detingut en el lloc de Costa, Oza dos R??os, resultant mort Manolito i altre guerriller, i el gu??rdia civil Ces??reo Deu; i ferit en una cama Benigne. Terriblement torturat per la Gu??rdia Civil, va confessar l'ajuda que li havien prestat molts alcaldes dretans de la zona. Va ser jutjat en consell de guerra el 26 de juny de 1952 i condemnat a mort, sent??ncia executada el 7 d'agost del mateix any, a la pres?? de La Corunya, mitjan??ant garrot vil i sent enterrat en una fossa comuna del cementiri de San Amaro.
La vida de Benigne Andrade est?? enfosquida per la llegenda forjada pel poble, que li va atribuir tota classe d'actes, fins a l'extrem que els guerrillers gallecs van ser anomenats "Foucellas" en general. Se li van atribuir multitud d'actuacions, encara que ??s cert que molts bandolers i delinq??ents comuns culpaven Foucellas dels seus propis crims, donada la gran fama d'aquest.
[edita] Bibliografia i refer??ncies
- Eduard Pons i Prades. Guerrillas espa??olas (1936-1960). Planeta, Barcelona, 1977. ISBN 84-320-5634-0
