Benet de Núrsia
De Viquipèdia
Plantilla:Infobox Saint
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 – Montecassino, Laci, 547), o sant Benet per als catòlics i ortodoxos, fou un abat fundador de l'orde benedictí i del monaquisme occidental.
De família noble de la regió romana de Núrsia, el jove Benet començà a estudiar lletres i potser dret a Roma, però adonant-se de la vida libidinosa dels seus companys, abandonà, ben aviat, la ciutat per retirar-se a fer vida eremítica en una cova de Subiaco (prop de Tívoli). Elegit abat de Vicovaro, va patir intents d'emmetzinament per la resta de monjos pel fet d'haver exigit una disciplina més estricta.
Després d'uns anys de vida solitària, cada vegada més conegut a la comarca, atragué nombrosos deixebles camperols a Subiaco, els quals organitzà en una dotzena de petits monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la vil·la imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l'Aniene. Tingué principalment dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid que continuaren la seva tasca a Subiaco.
Benet hagué de fugir de les ires d'un rector veí i emigrà amb uns quants deixebles cap a Montecassino (a mig camí entre Roma i Nàpols), on fundà un monestir més important l'any 529. Més endavant funda el monestir de Terracina i segurament un altre a Laterà.
Els deixebles anaren augmentant i per tal d'organitzar-los escriví una regla, codi fonamental de vida monàstica.
Va preveure la caiguda de Roma. El consultaven i el veneraven bisbes i abats del sud d'Itàlia per les seves grans qualitats. L'any 546 sembla que va rebre la visita del rei got Tòtila al qual reprengué durament pels estralls comesos a tot Itàlia.
L'única biografia que hom coneix de Benet és la que li dedicà el papa Gregori I en el llibre segon dels Diàlegs on hi narra molts fets meravellosos i miracles de la vida de Benet, probablement exagerats amb la intenció d'enaltir la seva popularitat.
Sembla que morí el Dijous Sant del 547, mentre pregava, dret, a l'oratori. Montecassino i Fleury-sur-Loire (Borgonya) es disputen la possessió de les seves relíquies. Les excavacions efectuades a Montecassino abans del 1947 donaren per resultat la descoberta del seu sepulcre original. El 1958 Benet fou declarat pare d'Europa i patró d'Occident. En l'art hom el representa vestit d'abat, sovint amb emblemes que recorden els seus miracles.
Una germana seva, Escolàstica, dirigí un monestir femení no gaire lluny del seu.
