T??voli

De Viquip??dia

Tivoli, antigua Tibur, ??s una ciutat del Laci, a It??lia, a la prov??ncia de Roma, amb uns 80.000 habitants. Esta a la riba esquerra del riu Aniene (antic Anio) al nord-est de Roma.

El seu nom llat?? (Tibur o Tiburis) va originar el actual. Estava a un costat de l???anomena???t Monte Ripoli i s???estenia des l'Anio fins al Monte Catillo a la part nord del riu on es formava una famosa cascada, si be la ciutat era principalment a la part sud i quedava rodejada pel Aniene (Anio). La topografia de la zona va canviar despr??s del desastre natural del 105, esmentat per Plini el vell, quant el riu es va empotar les roques i muntanyes i les cases. Un altra cascada destacada era la de Cascatelle, al oest de la ciutat

A la seva rodalia entre d???altres productes, hi havia una pedra anomenada actualment Travert??, que fou molt usada a Roma; encara existeixen restes de les antigues canteres; el Coliseu i la Bas??lica de Sant Pere de Roma estan fetes de Travert??.

Fou fundada abans que Roma, suposadament (segons Dionis d'Halicarn??s) pels s??culs, que suposadament foren expulsats per Tiburtis, Coras i Catilus II, fills de Catilus I i nets d'Amfiararaus, rei de Tebes i profeta que hauria viscut uns cent anys abans de la guerra de Troia. Tiburtus hauria donat el seu nom a la ciutat.

La ciutat tenia un territori redu??t. Empulum (actual Ampiglione) a uns 6 km, i Sassula a uns 10 km, li pertanyien (ambdues en direcci?? nord-est a la vall di Siciliano) i segurament alguna mes. Tibur era (segons Plini) una ciutat sabina i feia frontera amb altres territoris sabins probablement per l'Aniene que fou elegit com a l??mit per August, per?? segons T??cit la ciutat de Sublaqueum (moderna Subiaco), mes enll?? del riu, tamb?? pertanyia a Tibur.

La primera vegada que s???esmenta a l'hist??ria es el 446 aC quant Claudi, instrument del decemvir Appius, s???hi va exiliar. El 357 aC els tiburtins van tancar les portes als consols romans C. Sulpicius i C. Licinius Calvus, que tornaven d???una victoriosa expedici?? contra els H??rnics, i aix?? fou aprofitat per Roma per declarar la guerra. Les hostilitats van durar fins a la invasi?? dels gals, quant es va acordar una treva temporal. Els gals van creuar l'Aniene i van entrar a territori rom??, amb ajut dels tiburtins. Rebutjats per Mali Torcuat, el consol C. Potelius fou enviat contra Tibur l???any seg??ent, per?? els gals van tornar i van ajudar als tiburtins. Davant d???aquesta emerg??ncia Q. Servilius Ahala fou nomenat dictador de Roma; els gals van tornar a avan??ar contra la ciutat i una gran batalla es va lliurar a Porta Colina a la vista del poble; els gals foren derrotats i van fugir a Tibur on es van refugiar. All?? foren atacats per el c??nsol Potelius, i expulsats de la ciutat junt amb la poblaci?? local. Potelius va rebre els honors del triomf, per?? els tiburtins van tornar a la ciutat i van al??legar que els romans no els havien guanyat en una batalla noble a camp obert; l???any seg??ent els tiburtins van atacar Roma de nit per?? foren rebutjats pels exercits romans que van sortir per diferents portes. La guerra va continuar uns quants anys. El 350 aC el c??nsol M. Popilius va devastar el territori de Tibur i el 349 aC Valerius Poplicola va ocupar Empulum. El 348 aC M. Fabius Ambustus va ocupar Sassula, i llavor Tibur, que ja havia perdut tot el seu territori, es va sotmetre. Fabius va obtenir els honors del triomf. No massa anys despr??s el tiburtins es van unir a la Lliga llatina contra Roma, i quant la lliga fou derrotada, es van aliar a Praeneste i Velitres en la defensa de Pedum. El 335 aC foren completament derrotats per el c??nsol L. Furius Camilus, sota les muralles de Pedum, i rebutjant una sortida dels defensors, la va prendre escalant les muralles. Aix?? tot el Latium va quedar dominat i Tibur ja no va tornar a aixecar-se contra Roma. Camilus va obtenir els honors del triomf i una est??tua eq??estre al f??rum (honor poc freq??ent a l?????poca). Seguidament el senatconsultum que va decidir la sort del Latium, va tractar durament a Tibur, Praeneste i sobretot Velitres, ciutats que havien estat aliades dels gals; part del seu territori fou annexionat i no van ser admesos a la franqu??cia romana com la resta.

Van continuar com a nominals ciutats independents i els romans podien anar-hi al exili com va passar el 310 aC quant els tibicins s???hi van refugiar fugint dels censors que els havien pres els diners que ells dedicaven al temple de J??piter; aquest exili va impedir sacrificis i altres cerim??nies que no es podien fer sense ells. Roma va enviar ambaixadors a Tibur demanant el retorn dels fugitius per?? la nominal independ??ncia de la ciutat no fou posada en q??esti??. Els tiburtins van considerar prudent cooperar, per?? no directament sin?? que van emborratxar als tibicins i mentre dormien els van enviar a Roma. Tibur va gaudir d???un dret d???asil que es va exercir durant la rep??blica (Cinna es va refugiar a Tibur despr??s de la mort de C??sar).

El 201 aC va morir a la ciutat el rei Sifax de Num??dia, dos anys despr??s de ser capturat.

Durant la guerra social es creu per una inscripci?? que Tibur fou admesa a la franqu??cia romana junt amb altres ciutats llatines i etrusques i va deixar de ser nominalment independent. Si Tibur va ser admesa abans de la guerra civil de Marius i Sul??la, aquest darrer segurament li va privar quant ho va fer amb la resta de municipalitats menys An??gnia, per?? segurament la va recuperar a la caiguda del dictador.

Octavi August es va apoderar del tresor del temple d'H??rcules durant la seva guerra contra Lucius Antonio, la mateixa sort que van c??rrer altres temples de Roma i rodalies.

Durant l???imperi va viure a la ciutat la reina Zen??bia despr??s del seu destronament.

Ja no es tenen mes noticies fins al segle VI durant l???anomenada guerra g??tica, quant, assetjada Roma per Vitiges, Belisari va situar una for??a de 500 homes a Tibur, i despr??s hi va establir una guarnici?? formada per muntanyesos is??urics. Durant el regnat de T??tila, successor de Vitiges, un grup de tiburtins van introduir els gots a la ciutat aprofitant la nit i els isauris van fugir i els gots van fer una matan??a a la ciutat. Gran part de la ciutat va resultar destru??da; T??tila es va retirar a la ciutat despr??s de ser rebutjat davant Roma, i va reconstruir la fortalesa.

Queden alguns restes de l???antiga ciutat que permeten saber el que ocupava. Dos temples, el de Sibil??la i el de Drusil??la son al barri anomenat Castro Vetere; queden tamb?? restes de les muralles i la porta cap a Roma. Des l???esgl??sia de l'Anunziata cap a l???anomenada Villa d'Este, fins a la porta de Santa Croce, es tova la ciutadella que fou constru??da per Pius II al lloc del antic amfiteatre. Al Aniene hi havia dos ponts; des l???esgl??sia de Sant Climent (fora de l???antiga ciutat) fins a la de Sant Vicenzo, dins la ciutat, es troben restes de banys. La porta de Sant Joan es molt mes moderna i te propera l???esgl??sia de Sant Bartolommeo, prop de la qual les restes d???un sepulcre imperial. El pont de Sant Martino es relativament modern. Queden restes de la porta Romana o del Colle, del temps de Sul??la. Els noms de les portes no es coneixen excepte la porta Reatina on comen??ava l???aq??educte Anio Vetus. Tamb?? cal esmentar menors restes dels temples d'H??rcules, Vesta i Tussis (aquest darrer fora de la ciutat a la via Constantiniana i que fou usat a l???edat mitjana com a esgl??sia), i les viles de Mecenes i Varus entre d???altres. Molt poques restes mes es conserven, i nomes cal esmentar algun opus reticulatum et lateritium, prop de l???esgl??sia de Santa Andrea amb algunes columnes cor??nties i el pedestal de l???est??tua de Furius Maecius Graccus amb una inscripci?? que fa creure que va participar a l???embelliment dels banys i que per tant els banys termals eren all??. Se sap que el f??rum era proper a la catedral, i ocupava el lloc de la Piazza dell'Ormo. El cripto-porticus es diu ara Porto di Ercole i es al carrer del Poggio. H??rcules era el principal deu. A la ciutat hi havia tamb?? un oracle. Fora de les ciutat es troben restes dels aq??eductes del Anio Vetus, Aqua Marcia, i Aqua Cl??udia. Les ru??nes de la sumptuosa Vila d'Adri?? es a uns 3 km al sud de la ciutat. Un altra vila important es la de la gens Cassia al barri avui anomenat Carsiano, corrupci?? de Cassianum que es el nom que la gens Cassia portava al segle X, residencia esplendorosa amb moltes est??tues algunes de les quals, comprades per Pius VI adornen avui el Vatic??.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: T??voli