Ben Harper
De Viquipèdia
Ben Harper (Pomona, Califòrnia, 28 d'octubre de 1969), guitarrista.
Creixerà entre Claremont i Pomona, ambdós situades en la regió de Island Empire, a una hora a l'est de Los Àngeles; en una família de músics d'orígens molt diversos: la seua iaia paterna era mig negra mig índia Cherokee i la seua besàvia materna era una jueva d'origen rus, procedent de Lituània. Va ser a ella a qui va dedicar el seu àlbum Welcome To The Cruel World.
Ben Harper va començar a tocar la guitarra acústica als 7 anys, encara que els seus primers acords els va aprendre tocant la guitarra de sa mare Ellen, quan tenia 3 anys. El que s'entén tenint en compte que en la seua família la majoria eren músics, sa mare cantava i tocava la guitarrra, son pare era percussionista. Una vegada en el col·legi, Ben fa de la guitarra l'instrument oficial de l'assignatura de música, tenint esta com la seua pràctica principal. Així, comença a esbossar la seua pròpia música, donant-se a conéixer amb nombrosos concerts per tota l'àrea de Los Àngeles. En 1992 firmarà amb Virgin Rècords i encara desconegut, començarà la seua carrera musical.
La seua música no és fàcil de classificar, Ben Harper posseïx un estil realment indefinible, amb lletres transcendentals i carregades d'emotivitat que aborden temes com la pau, déu i la religió, el medi ambient o la política, a nivell conflictiu i amb connotació reivindicativa. Creix escoltant soul, folk, blues, r&b, reggae, hip hop, jazz i country entre altres, donant-li un estil molt particular a la seua música. La seua evolució li ha portat a introduir ritmes urbans i sons ètnics, arribant a gravar versions de Led Zeppelin, The Verve o Marvin Gaye, sense perdre per això el seu to apassionat ni la seua vitalitat.
En el que a les seues influències es referix, podem trobar entre elles grups musicals i artistes tan diversos com Bob Marley, Robert Johnson, David Lindley, Chris Darrow, Led zepellin, Pink Floyd, Nirvana, Pearl Jam, Jeff Buckley... sense oblidar la gran influència del blues de Jimi Hendrix i de bandes del jam com els Blues Traveler o Hootie & The Blowfish. També cal dir que va ser alumne avantatjat dels grans cantautors negres dels 70 (Bill Withers, Curtis Mayfield), caracteritzant la presència del seu inconfusible slide encordellar.
[edita] Discografía
Com hem dit més amunt, Ben Harper firma amb Virgin Rècords en 1992, any en què grava Pleasure and Pain junt amb Tom Freund. Àlbum que no ha arribat a conéixer-se com ho han fet els següents(ja que es limitarà a 1500 còpies en vinil). En 1994 publica Welcome to the cruel world, que no rebrà l'atenció de la crítica fins a dos anys més tard. En 1995, el polític Fight for your mind ix a la llum, demostrant un gran creixement individual i també com a músic, experimentant musicalment. El seu tercer àlbum (1998), The will to live s'orienta cap al blues i el folk alternatiu, començant a sonar en diverses ràdios i comptant amb l'aparició del seu grup de suport: els Innocent Criminals(banda formada per Juan Nelson -baixista-, Dean Butterworth -bateria- i David Leach -percussió-). En este moment és quan se solidifiquen els seus ritmes musicals i la seua diversitat emotiva. Mentrestant, escriu per a altres artistes, col·laborant amb Beth Orton, John Llig Hooker i Government Mule. En 1997 i 1999 toca en els Tibetan Freedom Concerts i es convertix en teloner de grups com R.E.M., Radiohead, Metallica, Pearl Jam i The Fugees. Entre 1998 i 1999, la seua carrera patix un auge aconseguint el seu primer èxit de vendes amb Burn to shine: col·lecció de cançons que es passegen entre el jazz, el funk i el folk; amb lletres apassionades i carregades de realitats urbanes. L'any 2000, es convertix en teloner de la gira de Dave Matthews Band. Al començament del 2001 publica Live from Mars, directe acústic i elèctric de la gira del 2000. En 2003 treu Diamonds on the inside i en 2004 s'unix als Blinds boys of Alabama en l'àlbum There will be a light. En 2005 i també junt amb els Blinds boys of Alabama ix a la venda el Live at the Apollo, disc del directe. Finalment, en 2006, publica el seu sèptim àlbum d'estudi; un doble CD que porta per títol Both Sides Of The Gun.
[edita] Enllaços externs
- Lloc oficial (en anglès)
- Lloc molt complet sobre l'artista (en francès)
