Soul
De Viquipèdia
Terme que significa “ànima” en anglès.
Prové de la combinació del gospel i el Rhythm and blues (R&B) a partir del 1950.
Deriven del soul els estils: Funk, Disco i el rhythm and blues contemporary. El so del soul clàssic són les accions de ritme a l’estil rock, vibrants arranjaments de metalls, ensambles sincronitzats d’instrumentació i vocals.
Segons el crític musical Meter Guralnick: “ El soul és la expressió de la solidaritat negre, de l’orgull d’una nació que desitjava acabar amb els segles de segregació i qui van trobar en aquests cants els fins pràctics per reclamar la seva identitat i espiritualitat.”
Principalment utilitza la guitarra, el baix, la bateria i la veu
La influència del gospel s'evidencia en les veus i les harmonies de caire jubilós i emocional.
Taula de continguts |
[edita] Història
Són temps de lluita pels drets civils, marcats per líders com Martin Luther King, en els què estava naixent la consciència racial i estaven a l’ordre del dia els motins del carrer. Durant aquest temps és quan la música soul adquireix un valor simbòlic dins del context social. Es descobreix l’R&B a Europa, cosa que fa possible l’aparició de fenòmens de fans com The Beatles o The Rolling Stones.
Al 1967 va arribar la revolució del soul, que va créixer per la reivindicació dels drets racials i la aparició de l’àlbum Aretha Franklin “I never loved a man the way I love you”, i singles de tal impacte com “Resoect”. Aquests moments són considerats com els de màxim apogeu del soul. Al 1968, artistes com James Brown i Sly & The Family Stone començen a donar un nou sentit al soul, conseqüència de la mort de Martin Luther King, a l’abril del 1968, i de la pèrdua d’aquells ideals de la revolució del soul.
Amb l’arribada de la dècada dels ’70 el soul comença a decaure i a renovar-se, sorgint-ne nous estils derivats. Cada vegada començava a tenir menys de la essència del gospel, de la que només la conservava artistes com The Staple Singers. Per aquest temps també va sortir el retro soul i el soul pscicodèlic, a la vegada que d’aquí deriven estils com el disco amb artistes com Donna Summer.
[edita] Noves tendències('80/'90/'00)
Es diu que amb l’assassinat de Marvin Gaye al 1984 acaba una era.
Per aquell temps, la música negra era mainstream absolut, entre una “marabunta” de música pop i un mercat en el que quasi tot val, la música negra es converteix en el segell de qualitat fent triomfar a artistes com Michael Jackson i Whitney Houston.
Amb l’arribada dels '80 la música disco comença a decaure i el soul resurgeix en forma de retro soul i quiet storm abans que patís una altra metamorfosi. A mitjans de la dècada es va transformar en urbà per la influència del hip hop i el disco.
E la dècada dels 90’ el urban va derivar en l’R&B contemporani, que a finals de la dècada agafaria un gir cap a les seves arrels donan lloc al hip hop soul i més actualment, al neo soul, amb un so més pur i una influència molt escassa del hip hop; essent representat per artistes com Lauryn Hill, India Arie, Joss Stone, Macy Gray o Alicia Keys.
[edita] Principals intèrprets de soul
- Aretha Franklin
- Gladys Knight
- Marvin Gaye
- Otis Redding
- Ray Charles
- Stevie Wonder
- The Temptations
[edita] Links
- (castellà) Musicasoul
