Gospel
De Viquipèdia
El gospel (de l'anglès gospel: evangeli) és un gènere musical desenvolupat a partir de la dècada dels 30 del segle XX, vinculat a l'espiritual, i inspirat en himnes religiosos, i que combina la lírica del cristianisme amb la melodia, i el ritme, similars al blues, i el jazz. Alguns artistes moderns de gospel han incorporat elements de la música soul. Entre els seus representants més famosos es poden citar a Thomas A. Dorsey, Mahalia Jackson, Bessie Griffin, Rosetta Tharpe, i els grups Staple Singers, Golden Gate Quartet, o Spirit of Memphis, Blind Boys of Alabama, Jordanaires, Oak Ridge Boys, i Reverend Lee Brown Gospel Consort.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Orígens
Els orígens de la música gospel es troben en les societats de l'oest d'Àfrica que van ser deportades pels europeus colonitzadors i els comerciants d'esclaus entre el 1619 i el 1865. La majoria d'esclaus provenien de l'àrea on actualment es troben Senegal, Guinea, Gàmbia, Sierra Leone, Libèria, Ghana, Benín, Nigèria, Camerun i parts del Congo.
[edita] Música africana
Una de les característiques de la vida africana era la importància que se li donava a la música i al ball. Hi havia música cerimonial per a les festes i ritus religiosos, proclamacions de reis o recreacions de episodis històrics d'importància, música diferent per a preparar una guerra. L’estil de cant dels africans es caracteritzava per la seva intensitat i l'ús d'efectes especials com el falset, crits, gemecs, i notes guturals. Durant l'espectacle musical, els espectadors participaven cantant la tornada de les cançons, fent palmes, fent cops al terra amb el peu o fins i tot ballant. Entre el 1720 i el 1750, l'esclavitud va estendre’s entre les colònies americanes. Això va comportar una gran demanda de música més animada en els oficis religiosos. Els nous càntics del moviment eren himnes que utilitzaven poemes religiosos en substitució dels salms bíblics.
[edita] L’espiritual negre
Així es van començar a barrejar les músiques africanes del passat amb la música cristiana que aprenien dels seus amos. Moltes d'aquestes cançons tractaven el tema de la llibertat i contra l'esclavitud. Amb el pas del temps els esclaus van anar produint les seves pròpies cançons, que les cantaven mentre treballaven. A principis del segle XIX, el moviment protestant del Segon Despertar va produir la cançó més emblemàtica: l'espiritual. Sembla ser que l'espiritual designava a les cançons populars religioses dels negres americans. Els espirituals es classificaven en:
- Espirituals per a cantar en els oficis sagrats.
- Espirituals per a cantar mentre la persona estava asseguda sense res a fer.
- Espirituals per a acompanyar al crit.
- Himnes de funeral.
A diferència de l'espiritual, que es desenvolupa en l'àmbit rural, el gospel es crea i desenvolupa en un escenari urbà. Els autors dels himnes gospel incorporen a les seves obres les tradicions musicals de les cerimònies de camp d'inicis del segle XIX, utilitzant formes antifonals i himnes amb tornades, a més d'utilitzar formes de cançons tradicionals i melodies populars.
