Beluga
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Delphinapterus leucas Pallas, 1776 |
||||||||||||||
 Distribuci?? mundial de la beluga
|
||||||||||||||
La balena beluga (Delphinapterus leucas), tamb?? coneguda com a beluga blanca, ??s un cetaci que habita en zones ??rtiques i sub??rtiques. Aquest mam??fer mar?? ??s conegut simplement com beluga, el seu nom deriva del rus "bielukha", que significa blanc.
La beluga fou descrita per primer cop per Peter Simon Pallas el 1776. F??ssils trobats a la pen??nsula de la Baixa Calif??rnia indiquen que durant el Mioc?? Denebola brachycephala un avantpassat primigeni d'aquesta esp??cie hi habit??; cosa que indica que aquesta fam??lia alguna vegada va viure en aig??es menys fredes.
Taula de continguts |
[edita] Anatomia
Posseeixen aletes pectorals petites, curtes i amb forma de paleta, igualment que els dofins pertanyents a la mateixa fam??lia, el seu cap cont?? un ??rgan esf??ric denominat mel??, ple d'una subst??ncia lip??dica, que l'empra per detectar les seves preses per mitj?? de l'ecolocalitzaci??: emissi?? d'esclafits que reboten en els objectes i li tornen en forma d'eco.
El musell amb forma de bec, ??s curt i amb els llavis molt m??bils. La seva boca pot arribar a allotjar fins a quaranta dents: de vuit a onze dents a cada costat de la mand??bula inferior i mand??bula superior.
El seu coll ??s flexible gr??cies a les v??rtebres cervicals tot permetent un gran ventall de moviments.
L'aleta caudal ??s gran i t?? una osca central que separa ambd??s l??buls.
Aquesta balena medeix al voltant de cinc metres i pot arribar malgrat 1 a 1,5 tones, generalment els mascles s??n m??s robustos que les femelles. Generalment les femelles comencen a reproduir-se als set anys i crien un cop cada tres anys. Els mascles arriben a la maduresa sexual als vuit.
[edita] Alimentaci??
S'alimenta principalment de crustacis i peixos. ??Poden desallotjar preses del fons gr??cies a la seva capacitat de succi?? i d'emetre forts dolls d'aigua. S??n consumidors oportunistes. S'alimenten d'una gran varietat de peixos (bacall??, salm??...), mol??luscs, altres invertebrats inferiors i pl??ncton. Localitzen les preses pel sistema d'ecolocalitzaci?? i en menor mesura amb la vista??. [1]
[edita] H??bitat
Passen gran part del temps a la superf??cie o en aig??es someres. S??n animals molt sociables que utilitzen el so per estar en contacte amb els seus cong??neres, produint sorolls molt variats, com ara xerrics, refilets i espetecs, cosa que motiva que se l'anomeni com a "canaris de la mar" a l'??rtic.
La beluga podem trobar-la a les regions ??rtiques encara que podem arribar a trobar-les fins les costes de l'estat de Nova Jersei, als Estats Units, o indrets com ara el riu Rin a Europa.
Les belugues formen part de la dieta del poble Inuit.
[edita] Situaci?? actual de l'esp??cie
??El Golf de Sant Lloren?? ??s un petit ecosistema, on es troba la ??nica poblaci?? meridional de belugues, i est?? en perill. Dels 5000 individus que hi vivien a comen??ament del s.XX nom??s en resten uns 650. Aquesta minva ??s resultat, primerament de la ca??a, i actualment a causa de la contaminaci??, que els provoca c??ncer en un percentatge desconegut en qualsevol altre animal salvatge: un 27%?? [2]
[edita] Refer??ncies
- ??? SIMON, Cristina (2006): "Quan les belugues perden el somriure", pp. 47-51, Revista El Temps, n??m.1.137 del 4 d'abril del 2006.
- ??? SIMON, Cristina (2006): "Quan les belugues perden el somriure", pp. 47-51, Revista El Temps, n??m.1.137 del 4 d'abril del 2006.
 |
Aquest article sobre euteris ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??. |
