Beatriu d'Este
De Viquipèdia
Beatriu d'Este (en italià: Beatrice d'Este) ( Florència 1475 - Milà, Ducat de Milà 1497 ) fou una noble italiana i duquesa consort de Milà.
[edita] Orígens familiars
Va néixer el 29 de juny de 1475 a la ciutat de Florència filla del duc Erculi I d'Este i Elionor de Nàpols. Fou néta per línia paterna de Nicolò III d'Este i Ricarda de Saluzzo, i per línia materna del rei Ferran I de Nàpols i Isabel de Chiaramonte. Fou germana d'Alfons I d'Este i cunyada de Francesc II Gonzaga.
Va morir de part el 2 de gener de 1497 a la ciutat de Milà.
[edita] Núpcies i descendents
Va ser promesa als quinze anys amb Lluís Maria Sforza, realitzant-se el casament el 18 de setembre de 1491. D'aquesta unió nasqueren:
Va rebre una gran educació gràcies al mecenatge que el seu espòs va exercir damunt artistes, poetes i intel·lectuals com Niccolò da Correggio, Bernardo Castiglione, Bramante o Leonardo da Vinci. El 1492 va visitiar la República de Venècia com a ambaixadora en representació del seu marit, tasca en la qual intentà el reconeixement del seu espòs com a legítim i autèntic duc de Milà.
A la mort de Joan Galeàs Sforza, l'usurpació de Lluís Maria va ser legalitzada, i després de la Batalla de Fornovo de 1495 tant ell com la seva esposa van intervenir en l'anomenada Pau de Vercelli entre Carles VIII de França i els prínceps italians, en el qual Beatriu va mostrar gran habilitat política.
