Batalla de Tàrent
De Viquipèdia
La Batalla de Tàrent va ser una acció ofensiva de les forces aèries i l'armada britàniques contra la Regia Marina de l'Itàlia feixista. La nit del 11 i 12 de novembre de 1940, un petit grup d'avions britànics van atacar la flota italiana estacionada a Tàrent, com a part de l'Operació Judici. La facilitat amb la que els torpeders van poder posar fora de combat a grans naus de guerra italianes va preveure el final de la guerra naval de superfície, iniciant el control aeri dels mars.
[edita] Antecedents
la campanya de l'Eix al nord d'Àfrica sempre es va veure marcada per la necessitat de fer arribar subministraments a les tropes a un territori erm. Els britànics amb seu a Egipte també patien problemes de subministraments, doncs els seus combois havien de creuar una Mediterrània hostil, des de la seva base a Gibraltar. A l'inici de la guerra, la flota italiana era la 5ª del món, i es trobava en una posició estratègica per causar un caos a les rutes de subministraments aliades.
La doctrina naval italiana d'aquella època considerava que a la Regia Armata no li calia realitzar incursions continuament. Com que tenia superioritat numèrica a la regió, els seus almiralls creien que la seva sola existència consistia en una amenaça als britànics, els quals haurien d'invertir recursos contra ella. Per això, molts vaixells italians ni tan sols abandonaven els seus ports, i a inicis de novembre de 1940, 6 cuirassats, 7 creuers pesats, 2 creuers lleugers i 8 destructors es trobaven ancorats a Tàrent.
Els britànics, conscients de la latent amenaça enemiga, van elaborar l'Operació Judici: un atac sorpresa sobre Tàrent. Per a la missió es lliuraren dos portaavions, el HMS Eagle i el HMS Illustrious a l'almirall Cunningham. Es fixà com a data d'atac el 21 d'octubre, per commemorar la Batalla de Trafalgar, però avaries en ambdós portaavions van portar a un aplaçament. A no poder-se reparar el "Eagle" a temps, l'"Illustrious" prengué els avions del primer i salpà sol cap a Tàrent. L'"Illustrious" anava escoltat per 2 creuers pesats, 2 creuers lleugers i 4 destructors. El portaavions comptava amb 5 esquadrons navals, però un va ser deixat a la reserva per a la protecció aèria dels navilis.
Diversos bombarders de reconeixement Martin Maryland van sobrevolar Tàrent abans de l'operació, enlairant-se des de Malta i confirmant la presència de la flota britànica. Hores abans de l'atac, un bombarder Short Sunderland va ser enviat pels britànics per confirmar-ho un cop més. Tot i que aquests vols de reconeixement van alertar als defensors italians, al no posseir radar només van poder esperar. En aquells moments, la flota britànica s'estava reunint a Cefalònia.
[edita] L'Atac
L'11 de novembre, a les 21:00, una onada de 12 torpeders biplans Fairey Swordfish va enlairar-se des de l'"Illustrious" cap al seu objectiu. Una hora després, una segona onada de 9 biplans iguals també va enlairar-se. Prop de les 23 hores, la primera onada, armada amb bombes i torpedes, va arribar a Tàrent i va dividir les seves forces per atacar a les dues badies del port ("Mar Grande" i "Mar Piccolo").
Una hora després va arribar la segona onada, i guiant-se per les bengales llançades durant la primera onada, van continuar castigant a la flota italiana.
Durant els atacs, el cuirassat "Littorio" va rebre 2 torpedes, mentre que els cuirassats Conte di Cavour i Caio Duilio en van rebre un cadascun. Amés, les bombes van danyar un creuer a la "Mar Piccolo". Només dos biplans britànics van ser abatuts, sent capturats dos membres de les tripulacions.
[edita] Conseqüències
La flota italiana va patir un greu revés, i al dia següent, els vaixells que podien navegar van ser enviats a ports més al nord. El "Littorio" va estar fora de servei durant 4 mesos, i el "Caio Duilio" durant mig any. El "Conte di Cavour" va patir greus destrosses, i no va poder ser reparat a temps per 1943, quan Itàlia canvià de bàndol. El dany psicològic als almiralls italians va ser molt sever, i no es van arriscar a fer incursions ofensives fins al 1941, quan l'Alemanya nazi va entrar als Balcans.
No obstant, tot i a aquesta derrota la Regia Marina no va deixar de ser temuda, i els combats posteriors a la Batalla del Cap Teulada ho confirmen. No seria fins a la Batalla del Cap Matapan en que la Regia Marina va ser destruïda.
L'èxit de l'operació Judici es pot atribuir en part a les modificacions realitzades als torpedes britànics, que els permeteren emprar-los en aigües poc profundes (inferiors a 30 metres), una cosa mai vista llavors. No és estrany, llavors, que els capitans italians creguessin que els seus vaixells estaven segurs a les aigües poc fondes de Tàrent.
L'almirall japonès Isoroku Yamamoto va estudiar amb molta atenció la batalla de Tàrent, a l'igual que els seus oficials, a l'hora de planificar l'atac a Pearl Harbor al desembre de 1941
Tàrent, la nit del 11 al 12 de novembre de 1940, ha de ser recordada per sempre per haver demostrat d'un cop per tots que l'Armada té en l'Arma Aèria de la Flota la seva arma me´s devastadora. Andrew Browne Cunningham, 1r Vescomte Cunningham d'Hyndhope
