Batalla de Mendigorría
De Viquipèdia
|
La Batalla de Mendigorría de 1835 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
[edita] Antecedents
Després de la mort de Zumalacárregui i el frustrat Setge de Bilbao, liberals i carlins van tornar a lliurar les batalles a Navarra, sota les ordes de nous líders: Vicente González Moreno en el cas carlí i Luis Fernández de Córdova en l’exèrcit liberal.
[edita] La batalla
En la batalla de Mendigorría es van enfrentar 24.000 carlins (gairebé tot l’exèrcit del pretendent Carles) i 36.000 liberals. Les tropes de Moreno es trobaven situades al voltant de Mendigorría, quan les tropes de Córdoba van atacar per les rutes de Larraga i Artajona. Era el 16 de juliol de 1836.
El propi don Carles es trobava a Mendigorría, i la seva fugida va ser complicada ja que els carlins tenien el riu Arga darrera i únicament comptaven amb el pont de Larraga per a la retirada. L’atac liberal va començar pel flanc esquerra sota les ordes de Espartero. L’atac central va estar liderat per Fernández de Córdoba. Tot i que la defensa carlina va ser forta, les tropes van haver d’iniciar una retirada plena de confusió. La retirada del pretendent i de gran part de les tropes carlines va ser possible per la defensa impecable del pont que va realitzar el brigadier carlista alabès Villarreal. No obstant, els carlistes van perdre 1.500 homes entre morts, ferits i presos.
[edita] Conseqüències
Els liberals van patir una pèrdua de 1.000 soldats però l’exèrcit liberal no va aprofitar la victòria per a delmar l’exèrcit carlí i capturar el pretendent Carles. En les guerres carlistes no es va lluitar cap altra batalla com aquesta.