Bartolomeu Dias

De Viquipèdia

Bartolomeu Dias, (¿L'Algarve?, Portugal; al voltant del 1450 - prop del cap de Bona Esperança, Sud-àfrica; 29 de maig de 1500), va ser un navegant i explorador portuguès al servei del rei Joan II de Portugal que va explorar el litoral africà a la recerca d'un pas cap a les Índies i els regnes llegendaris del Presti evitant la ruta mediterrània, amenaçada pels turcs i els pirates. En la seva travessia, està considerat el primer europeu en arribar al cap de Bona Esperança (1488) i la illa de Santa Cruz. Membre de l'expedició d'Àlvares Cabral que va arribar per vegada primera Brasil, va morir en el transcurs d'aquesta durant un naufragi.

[edita] La circumnavegació de Bartolomeu Dias per Àfrica

En la segona meitat del segle XV les expedicions portugueses van anar endinsant-se més i més en el sud del continent africà fins que al 1487 la comandada per Bartolomeu Dias composta per dues caravel·les va ser llançada cap al sud per una perillosa tempesta que els va allunyar de les costes africanes durant dies. Després Dias va ordenar posar rumb a l'aquest fins que va arribar (ja el 1488) l'extrem sud d'Àfrica, que serà batejat com el Cap de Bona Esperança. Doblegat el cap es veia la possibilitat de culminar el gran projecte portuguès imaginat per l'infant Enrique: arribar a la Índia envoltant el continent africà i travessant l'oceà Índic. El propi Bartolomeu Dias va pensar a culminar aquest viatge, però davant la posició contrària de molts mariners, cansats, malalts i temorosos davant l'escassesa de provisions, va decidir tornar a Portugal. Quan l'expedició va arribar a Lisboa a la ciutat es trobava un mariner genovès, Cristòfol Colom, que des de 1484 venia proposant una nova ruta al rei de Portugal per a arribar a l'Índia: viatjant cap a l'oest a través de l'oceà Atlàntic. La seva proposta havia estat estudiada i, sense haver estat aprovada, tampoc havia estat desestimada. No obstant això l'expedició de Dias obria el camí per a arribar a l'Índia, la qual cosa devaluava el projecte de Colom, qui tenia un pla molt organitzat i meditat, però que, a part d'en els seus molt amplis coneixements mariners, es basava en un conjunt de suposicions extretes de la Bíblia, de llibres de savis de l'Antiguitat, com Claudi Ptolemeu, o relats de viatges com els de Marco Polo. Enfront d'aquest pla un tant fantasiós, la corona portuguesa es va decidir per la realitat basada en els descobriments de Dias.

Per aquests motius és comprensible el temor portuguès al conèixer, mentre es trobaven preparant l'expedició de Vasco da Gama que arribarà a la Índia el 1497, que Colom, al servei de la corona de Castella (rival absolut de Portugal) havia dut a bon port el seu pla l'any 1492. Els beneficis de tot un segle d'esforços, pagat amb vides i diners, perillaven. Per això el rei Joan II de Portugal va reaccionar amb duresa reclamant la propietat de les terres descobertes per Colom, situades en l'Oceà al sud de les illes Canàries i per tant, segons el tractat d'Alcaçovas, portugueses. Les tensions entre ambdós regnes van dur a una mediació del Papa de Roma del que sortiria el Tractat de Tordesillas que fixava una línia imaginària situada 370 llegües a l'oest de les Illes Cap Verd assignant quant territori es descobrís a l'oest d'aquesta línia als reis castellans, mentre que els territoris a l'aquest d'aquesta línia pertanyerien a Portugal.