Barballó
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lavandula latifolia Medik. |
||||||||||||||
L'espígol comú o barballó (Lavandula latifolia) és un arbust de la família de les lamiàcies present a Espanya, al sud d’Anglaterra i a França. Sobretot en comunitats de zones muntanyoses, en brolles i llocs de pastura instal·lats en alzinars.
La trobem al nord de la Meditèrrània. A Catalunya i el País Valencià està ampliament distribuïda i és comuna, però rareja o desapareix cap als Pirineus.[1] També la podem trobar als Pirineus i a les muntanyes que separen València d’Aragó i Catalunya, on viuen junts la Lavandula latifolia i la Lavandula spica,[cal citació] quan aquesta obre les seves primeres flors, l’spica està acabant la seva floració.
L’aroma de la Lavandula latifòlia dóna males essències i destrueixen les bones olors de la Lavandula spica. Per aquesta raó els cultiven en camps separats. També és coneix amb els noms d'espígol de fulla ample, espígol mascle i espigoler. Es conrea a tot el món.[cal citació]
Taula de continguts |
[edita] Ecologia
Es cria en pasturatges camefítics (o sigui, formades per mates baixes) i brolles, a les contrades mediterrànies i a la muntanya mitjana submediterrània.[1] A la Península Ibèrica es troba els vessants de terra baixa, en els matorrals, boscos molt aclarits d'alzines i pins, principalment en sòls calcaris de la meitat oriental de la península; s’enrareix ràpidament fins a desaparèixer gairebé per complet en la meitat occidental. Floreix de juny a setembre en funció del temps.
[edita] Descripció
Camèfit perenne en forma de mata. Mesura al voltant dels 0.35cm i es imperible i robust. Les flors perfumades són hermafrodites(tenen òrgans masculins i femenins) i és pol·linitzada per diferents insectes. S’observa per atraure fauna. Aquesta lavàndula que pot estar en flor des de l'hivern fins l'estiu, té la tija quadrada i és fàcil de reconèixer per les seves fulles amb els marges dentats o pinnats, oposades, simples o senceres. Fa una inflorescència en forma d'espiga a dalt d'un peduncle que la separa de les fulles. L'espiga té al seu damunt un fascicle de bractèoles de color violeta (la funció de les bràctees, que poden aparèixer o no en el més alt de la inflorescència, és atreure els insectes polinitzadors).Les flors tenen els pètals soldats en tub. Són petites, amb un calze tubular, gairebé actinomorfes amb 5 dents curtes i un apèndix més llarg que ample o romboïdal en la part superior. La corol·la és bilabiada, amb el llavi superior recte, alçat, format per dos lòbuls. El llavi inferior és trilobulat. Posseeixen quatre estams i tenen l’ovari dividit en quatre parts. El fruit es presenta en tetranúcula. És un fruit sec, indehiscent, monosperm, de pericarpi endurit i normalment petit. Procedeix d'un ovari súper. Es compon de 4 petites nous que solen quedar tancades en l'interior del tub del calze.
[edita] Composició química
- d-alcanfor (36%)
- 1-8 cineol (33%)
- d-borneol (4%) (Substància terpènica coneguda com a càmfora de Borneo, de fórmula C10H18O)
- alpha Pineno (4%)
- beta pineno (3%)
- cariofileno (2%)
- d-canfeno (2%)
- azulenol 2%.
- Lineol
- geraniol
[edita] Usos medicinals
La lavanda Latifolia té característiques medicinals similars a la lavanda comuna (angustifolia del L.). Produeix oli essencial però de qualitat inferior. L'oli essencial obtingut de les flors, és abortiu, antibacterians, antisèptics, antiespasmòdic i carminatiu. Pot ser utilitzat fins i tot en aromateràpia.
[edita] Posologia
D’ús intern: Infusió: 1 cullerada per a postres per tassa/ Infondre 10 minuts/2-3 tasses al dia/ Després dels menjars.
D’ús extern: Infusió: Rentats o comprimides.
[edita] Accions farmacològiques
- Antibacterià està utilitza externament per tractar ferides, cremades, picades, etc. També pot ser utilitzada per tractar desordres digestius i pel sistema immune
[edita] Toxicitat
És necessari recordar que les essències poden produir, si més no ,gastritis i úlcera pèptica, reaccions al·lèrgiques i, en dosis elevades, mals de cap, nàusees, vòmits i somnolència; per això s'ha de demanar consell a personal facultatiu.
[edita] Referències bibliogràfiques
- ↑ 1,0 1,1 BOLÒS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
- Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
- Grases F, Melero G, Costa-Bauza A et al. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11.
- Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Tome .
- PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000.
