Lavandula spica
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Common Lavender (Lavandula angustifolia)
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lavandula angustifolia Mill.[1] |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
Lavandula Spica és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades reconegut com a planta medicinal. També se l'anomena Lavandula angustifolia però, popularment és coneguda com espígol o lavanda. Aquesta família de labiades, situada a la subclasse Asteridae, és important ja que comprèn unes 3000 espècies agrupades en 200 gèneres, un d’ells Lavandula spica, amb una fórmula floral de ↓K(5) [C(5) A 4+1º] G(2).
L'espígol és una herba mediterrània que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l'oest de la conca mediterrània i habita a terrenys calcàris, secs, pobres i solejats per poder florir intensament de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa i Amèrica per la seva essència.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
Lavandula spica és un arbust de 0.30 a 1 m d’altura, de tall molt ramificat i grisenc, la tija de la qual és quadrangular (fet característic de la família). Del tall surten unes branques herbàcies erectes i amb angle ascendent a les quals hi ha unes fulles d'uns 2-3 mm d'amplada, linears, senzilles, estretes, aromàtiques, disposades de manera oposada sobre la tija, amb marge sencer, de color verd i amb glàndules d'oli essencial al revès.
Les flors estan reunides amb espigues llargament pedunculades de 10 a 30 cm no ramificats, de color blau i acompanyades de bràctees amplament ovals, escarioses i estèrils, la funció de les quals és atreu-re els insectes pol·linitzadors. Tenen una simetria zigomorfa (amb un pla de simetria).
El periant generalment consta de sèpals que constitueixen el calze i la corol·la, els pètals. El calze, d'uns 5 a 8 mm, és gamosèpal (sèpals fusionats), tubulós i de color violeta. La corol·la està formada per cinc gamopètals (pètals fusionats) en forma de tub curt i obert per dalt formant dos llavis. Aquesta boca té un llavi superior més o menys pla i generalment bilobulat, i un altre llavi inferior trilobulat. La corol·la de tipus bilabiada, amb pètals petits i agrupats en inflorescència de tipus raïm o espiga és la característica més important de la lavanda.
L'androceu, que constitueix l'aparell reproductor masculí, està format per quatre estams lliures didínams (A 2+2) dos dels quals són curts i dos llargs. Els estams estan inserits al tub de la corol·la, a l'interior de la flor.
D'altra banda el gineceu, que és l'aparell reproductor femení, està format per un ovari súper i de concrescència tetracarpelar. Alhora conté un estil ginobàsic amb quatre cluses.
Per últim, els fruits són simples ja que procedeixen d'un gineceu pluricarpel·lar cenocàrpic i indehiscents. L'anomenem aqueni. Aquest té la característica que conté una sola llavor.
[edita] Principis actius
La planta conté fins un 3% d'olis essencials, destacant el linalol, molt perfumats juntament amb monoterpens (20-50%), acetat de linialol (30-40%), cis-ocimeno (4-10%), terpinen-4-ol (2-6%), eucaliptol (0,3-1,5%),alfa-terpineol (0,3-1%), càmfora (0,2-0,5%) i sesquiterpens com a β-cariofilè.Un 12% de tanins.
[edita] Usos
La part utilitzada de l'espígol és la influorescència. Se li adquireixen usos medicinals (d'aquí ve el sinònim lavandula officinalis referit a oficines de farmàcia). Tradicionalment s'usa com infusió de flors com tranquil·litzant, per a la ansietat, hipertensió, grip, bronquitis, irratibilitat de l'intestí, migranyes o inductor de la son. En el camp de la perfumeria s'obté un oli essencial i diversos perfums i colònies com l'aigua de lavanda. Es utilitzat per perfumar la roba fent una pinya amb les fulles agrupades. En us tòpic s'utilitza per desinfectar, per la faringitis, otitis, vulvovaginitis, ferides, cremades, úlceres, acné o picadures d’insectes. Per últim també s'usa per alleugerir dolors musculars ja siguin lumbars o menstruals.
[edita] Accions farmacològiques
La lavandula spica és coneguda com una planta medicinal hipnòtica, sedant i digestiva. Així les seues accions farmacològiques o propietats més importants que presenta són:
- És hipnòtic. A assaig in vitro sobre animals, la lavanda disminueix el període de latència del son i l’activitat motora i allarga la durada del son.
- És antiespasmòdic. La lavanda produeix una relaxació del múscul llis.
- És digestiu. La lavanda augmenta la producció de sucs gastrointestinals afavorint la digestió.
L'oli essencial de l'espígol entra en composició en preparats antirreumàtics i l'alcohol es bo per donar friccions per aliviar el cansament i la mala circulació.
[edita] Toxicitat
Cal tenir en compte que encara que tingui moltes propietats farmacològiques, també presenta una toxicitat. S’ha de tenir en compte el contingut alcohòlic de l’extret fluid i de la tintura. Tampoc es recomana l’ús de l’oli essencial de la lavanda durant un període prolongat de temps o dosis majors a les recomanades degut a una possible neurotoxicitat. Les dosis diàries recomanades per via interna són les següents:
- Infusió: 0,8-1,6 g/150ml cada 8 hores
- Oli essencial: 1- 4 gotes cada 8 hores.
Les dosis diàries recomanades per via externa són les següents:
- Bany: 20-100 g/20 litres cada 24 hores
[edita] Observacions
La lavandula spica és un arbust que s’ha de sembrar a la primavera, més exactament a finals de maig. L’abonament ha de ser discret i limitat a un sol subministrament a la tardor. S’ha de podar energèticament desprès de la floració de juny i juliol. S'han de regar escassament, aconsellable una vegada per setmana a l'estiu i cada 15 dies a l'hivern.
La infusió de lavanda (com per digestiva, estimulant o desinfectant) es prepara amb les parts florides i aigua de la següent manera: es posa a bullir l’aigua a un estri ben net amb tapa, un cop l’aigua bull, es tiren les flors per a que bulli i es tapa el recipient. A continuació es retira del foc i es cola o es decanta.
[edita] Imatges
 |
|
|
|
