Lavandula spica
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Common Lavender (Lavandula angustifolia)
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lavandula angustifolia Mill.[1] |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
Lavandula Spica ??s un arbust de la fam??lia de les lami??cies o labiades reconegut com a planta medicinal. Tamb?? se l'anomena Lavandula angustifolia per??, popularment ??s coneguda com esp??gol o lavanda. Aquesta fam??lia de labiades, situada a la subclasse Asteridae, ??s important ja que compr??n unes 3000 esp??cies agrupades en 200 g??neres, un d???ells Lavandula spica, amb una f??rmula floral de ???K(5) [C(5) A 4+1??] G(2).
L'esp??gol ??s una herba mediterr??nia que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. El seu origen ??s de l'oest de la conca mediterr??nia i habita a terrenys calc??ris, secs, pobres i solejats per poder florir intensament de les muntanyes del Principat catal?? i de la meitat septentrional del Pa??s Valenci??. Tamb?? ??s cultivat a Europa i Am??rica per la seva ess??ncia.
Taula de continguts |
[edita] Descripci??
Lavandula spica ??s un arbust de 0.30 a 1 m d???altura, de tall molt ramificat i grisenc, la tija de la qual ??s quadrangular (fet caracter??stic de la fam??lia). Del tall surten unes branques herb??cies erectes i amb angle ascendent a les quals hi ha unes fulles d'uns 2-3 mm d'amplada, linears, senzilles, estretes, arom??tiques, disposades de manera oposada sobre la tija, amb marge sencer, de color verd i amb gl??ndules d'oli essencial al rev??s.
Les flors estan reunides amb espigues llargament pedunculades de 10 a 30 cm no ramificats, de color blau i acompanyades de br??ctees amplament ovals, escarioses i est??rils, la funci?? de les quals ??s atreu-re els insectes pol??linitzadors. Tenen una simetria zigomorfa (amb un pla de simetria).
El periant generalment consta de s??pals que constitueixen el calze i la corol??la, els p??tals. El calze, d'uns 5 a 8 mm, ??s gamos??pal (s??pals fusionats), tubul??s i de color violeta. La corol??la est?? formada per cinc gamop??tals (p??tals fusionats) en forma de tub curt i obert per dalt formant dos llavis. Aquesta boca t?? un llavi superior m??s o menys pla i generalment bilobulat, i un altre llavi inferior trilobulat. La corol??la de tipus bilabiada, amb p??tals petits i agrupats en infloresc??ncia de tipus ra??m o espiga ??s la caracter??stica m??s important de la lavanda.
L'androceu, que constitueix l'aparell reproductor mascul??, est?? format per quatre estams lliures did??nams (A 2+2) dos dels quals s??n curts i dos llargs. Els estams estan inserits al tub de la corol??la, a l'interior de la flor.
D'altra banda el gineceu, que ??s l'aparell reproductor femen??, est?? format per un ovari s??per i de concresc??ncia tetracarpelar. Alhora cont?? un estil ginob??sic amb quatre cluses.
Per ??ltim, els fruits s??n simples ja que procedeixen d'un gineceu pluricarpel??lar cenoc??rpic i indehiscents. L'anomenem aqueni. Aquest t?? la caracter??stica que cont?? una sola llavor.
[edita] Principis actius
La planta cont?? fins un 3% d'olis essencials, destacant el linalol, molt perfumats juntament amb monoterpens (20-50%), acetat de linialol (30-40%), cis-ocimeno (4-10%), terpinen-4-ol (2-6%), eucaliptol (0,3-1,5%),alfa-terpineol (0,3-1%), c??mfora (0,2-0,5%) i sesquiterpens com a ??-cariofil??.Un 12% de tanins.
[edita] Usos
La part utilitzada de l'esp??gol ??s la influoresc??ncia. Se li adquireixen usos medicinals (d'aqu?? ve el sin??nim lavandula officinalis referit a oficines de farm??cia). Tradicionalment s'usa com infusi?? de flors com tranquil??litzant, per a la ansietat, hipertensi??, grip, bronquitis, irratibilitat de l'intest??, migranyes o inductor de la son. En el camp de la perfumeria s'obt?? un oli essencial i diversos perfums i col??nies com l'aigua de lavanda. Es utilitzat per perfumar la roba fent una pinya amb les fulles agrupades. En us t??pic s'utilitza per desinfectar, per la faringitis, otitis, vulvovaginitis, ferides, cremades, ??lceres, acn?? o picadures d???insectes. Per ??ltim tamb?? s'usa per alleugerir dolors musculars ja siguin lumbars o menstruals.
[edita] Accions farmacol??giques
La lavandula spica ??s coneguda com una planta medicinal hipn??tica, sedant i digestiva. Aix?? les seues accions farmacol??giques o propietats m??s importants que presenta s??n:
- ??s hipn??tic. A assaig in vitro sobre animals, la lavanda disminueix el per??ode de lat??ncia del son i l???activitat motora i allarga la durada del son.
- ??s antiespasm??dic. La lavanda produeix una relaxaci?? del m??scul llis.
- ??s digestiu. La lavanda augmenta la producci?? de sucs gastrointestinals afavorint la digesti??.
L'oli essencial de l'esp??gol entra en composici?? en preparats antirreum??tics i l'alcohol es bo per donar friccions per aliviar el cansament i la mala circulaci??.
[edita] Toxicitat
Cal tenir en compte que encara que tingui moltes propietats farmacol??giques, tamb?? presenta una toxicitat. S???ha de tenir en compte el contingut alcoh??lic de l???extret fluid i de la tintura. Tampoc es recomana l?????s de l???oli essencial de la lavanda durant un per??ode prolongat de temps o dosis majors a les recomanades degut a una possible neurotoxicitat. Les dosis di??ries recomanades per via interna s??n les seg??ents:
- Infusi??: 0,8-1,6 g/150ml cada 8 hores
- Oli essencial: 1- 4 gotes cada 8 hores.
Les dosis di??ries recomanades per via externa s??n les seg??ents:
- Bany: 20-100 g/20 litres cada 24 hores
[edita] Observacions
La lavandula spica ??s un arbust que s???ha de sembrar a la primavera, m??s exactament a finals de maig. L???abonament ha de ser discret i limitat a un sol subministrament a la tardor. S???ha de podar energ??ticament despr??s de la floraci?? de juny i juliol. S'han de regar escassament, aconsellable una vegada per setmana a l'estiu i cada 15 dies a l'hivern.
La infusi?? de lavanda (com per digestiva, estimulant o desinfectant) es prepara amb les parts florides i aigua de la seg??ent manera: es posa a bullir l???aigua a un estri ben net amb tapa, un cop l???aigua bull, es tiren les flors per a que bulli i es tapa el recipient. A continuaci?? es retira del foc i es cola o es decanta.
[edita] Imatges
 |
|
|
|
