Balears (província romana)
De Viquipèdia
Balears fou un província romana que comprenia les illes Balears i les Pitiüses.
Les illes foren una antiga possessió fenícia, de la que queden rastres a la ciutat de Maó (nom original Mago) i per tant restaren a l'òrbita de Cartago fins a la destrucció de la República.
Després les illes van romandre independents i els seus famosos foners, que abans van servir com a mercenaris amb els cartaginesos, o van fer amb els romans. Acusats els illencs d'afavorir la pirateria foren conquerides pel cònsol romà Quint Cecili Metel Macedònic Balearicus vers el 123 aC, que hi va establir uns tres mil romans part d'ells d'Hispània, i va fundar [Palma] (Ciutat de Mallorca) i Pollentia (Pollença). Les illes junt amb les Pitiüses van quedar integrades a la Tarraconense i dins la província al convent jurídic de Cartago Nova. Sota Neró una inscripció esmenta al Prefectus Prae (o Pro) Legato insular Baliarum. No es van constituir com a província separada probablement fins el temps de Constantí I el Gran, vers el primer quart del segle IV.
Desprès del 410 la província va esdevenir de fet independent, i la seva historia posterior es fosca. Les seves relacions amb els emperadors d'Occident i després d'Orient no es coneixen, però se suposa que en el segle VI van quedar finalment sota domini de l'Imperi Bizantí i se sap que mai van estar sota domini dels visigots. Els àrabs van ocupar les illes al segle VIII i IX i van romandre al seu poder fins a la conquesta catalana.
