Bacavès

De Viquipèdia

Bacavès, cavabà o cavabànic són denominacions alternatives a la llengua catalana, inventades a partir d'inicials dels territoris en els quals els parla aquesta llengua, amb l'objectiu de definir una denominació unitària per la llengua sense referències geogràfiques que provoquéssin susceptibilitats.

La proposta de bacavès data de principis del segle XX, com evolució del terme balear-català-valencià, a partir de les primeres síl·labes de balear, català i valencià, proposat pel valencià Nicolau Primitiu Gómez Serrano el 1927, utilitzant les síŀlabes inicials dels tres gentilicis en ordre alfabètic.

Més recentment, el 1978, en el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear (publicat al setmanari Hoja del Lunes de Palma, en el mensual Terres Catalanes de Perpinyà i extret en la revista Ponent quaderns literaris), es defensava el terme cavabà o cavabànic, mot format a partir de les primeres lletres i síl·labes de català, valencià i balear (ordenades segons el nombre de parlants) i amb les tres a d'Aragó (per la Franja de Ponent), Andorra i l'Alguer.

Cap de les dues denominacions ha rebut un nombre d'adeptes significatiu, ni en els ambients acadèmics ni en els populars.

[edita] Vegeu també

• Llengua llemosina
• Català
• Denominacions de la llengua catalana
• Blaverisme
• Comunitat Catalànica
• Mallorquí

[edita] Enllaços externs

• Cavabà, cavabànic, bacavès, català - valencià - balear (castellà) (escrit sobre el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear)