Art almoràvit
De Viquipèdia
L'art almoràvit és l'art imposat pels almoràvits, poble berber que arribà a la península Ibèrica al 1090 per tal de reconquerir els territoris que Alfons VI de Castella havia anat conquerint als andalusins.
Durant el regnat del monarca Yusuf ibn Tasufin, les obres realitzades encara acusaren l'austeritat i desornamentació imposades per la seua fervor religiosa. Tot i això, aquesta rigurositat va decaure amb el seu fill Alí ibn Yusuf qui deslumbrat pel refinat ambient cortesà de les taifes andalusines, patrocinà diverses empreses repletes dels més bells elements decoratius.
Tot i encontrar-se el focus originari en al-Àndalus, les construccions documentades es troben en el nord d'Àfrica. Els edificis de caràcter religiós són els millor representats. A ells corresponen les mesquites de Tremecén i d'Alger, les quals segueixen el model habitual de naus perpendiculars al mur de la qibla. Excepcionalment, com succedeix en la mesquita Qarawiyin de Fez, s'usen naus paralel·les a la qibla seguint el model de la mesquita de Damasc. En ambdós casos, les naus extremes es perllonguen formant les galeries que emmarquen el pati, de mode que aquest passa a tenir unes dimensions més reduïdes.
El suport preferit és el pilar en susbtitució de la columna. Adopten l'arc de ferradura i lobulat als que afegeixen arcs de ferradura apuntats, lobulats trebolats, mixtilinis i de lambrequins, formats aquests últims per xicotetes corbes, angles rectes i claus pinjants. En relació al desenvolupament dels arcs apliquen des del salmer un motiu en "S", denominat serpentiforme, ja utilitzat anteriorment en l'Aljaferia de Saragossa. El sistema de cobertes preferit és a dos aigues, creant sostres de fusta a la mateixa volta que alcançaren un gran desenvolupament en l'art mudèjar. Al mateix temps realitzaren belles cobertes cupulades. Unes, representades per la cúpula davant del mihrab de la mesquita de Tremecén, seguirán el model cordovès d'arcs entrecreuats que deixen la clau lliure si bé, en aquest cas, arranquen de trompes angulars de muqarnas i usen uns plements d'estuc calat decorats amb exuberants motius florals. A partir d'aquesta obra, en que es documenta la introducció en el Magreb de la muqarna o mocarab, apareix altre tipus de cúpula denominada de muqarnas, exemplificada per l'existent en la mesquita de Qarawiyin en Fez.
Les produccions artístiques continuaren vinculades a les tradicions anteriors. El taller de tèxtil d'Almeria alcançà el seu complet clímax realizant els anomenats attabi. Aquests teixits es caracteritzen per la utilització de tons més suaus amb tocs d'or formant grans cercles dobles, tangents o enllaçats, disposats en filas, interior del qual es tanquen parelles d'animals. La semblança amb els teixits sicilians ha induït a confusió entre ambdós tallers. Un problema similar plantejen els ivoris, que contenen inscripcions impersonales que no acaben d'aclarir l'adscripció a un dels dos tallers. La ceràmica, per la seua part, continuà desenvolupant la tècnica de "corda seca parcial" o "total" depenent de que la decoració cobrira tota la superfície o part d'ella. Junt a aquesta, fan la seua aparició dos noves tècniques aplicades a la ceràmica no vidriada: l'esgrafiat i l'estamplillat, que es generalitzarà en época almohade.
