Art almor??vit
De Viquip??dia
L'art almor??vit ??s l'art imposat pels almor??vits, poble berber que arrib?? a la pen??nsula Ib??rica al 1090 per tal de reconquerir els territoris que Alfons VI de Castella havia anat conquerint als andalusins.
Durant el regnat del monarca Yusuf ibn Tasufin, les obres realitzades encara acusaren l'austeritat i desornamentaci?? imposades per la seua fervor religiosa. Tot i aix??, aquesta rigurositat va decaure amb el seu fill Al?? ibn Yusuf qui deslumbrat pel refinat ambient cortes?? de les taifes andalusines, patrocin?? diverses empreses repletes dels m??s bells elements decoratius.
Tot i encontrar-se el focus originari en al-??ndalus, les construccions documentades es troben en el nord d'??frica. Els edificis de car??cter religi??s s??n els millor representats. A ells corresponen les mesquites de Tremec??n i d'Alger, les quals segueixen el model habitual de naus perpendiculars al mur de la qibla. Excepcionalment, com succedeix en la mesquita Qarawiyin de Fez, s'usen naus paralel??les a la qibla seguint el model de la mesquita de Damasc. En ambd??s casos, les naus extremes es perllonguen formant les galeries que emmarquen el pati, de mode que aquest passa a tenir unes dimensions m??s redu??des.
El suport preferit ??s el pilar en susbtituci?? de la columna. Adopten l'arc de ferradura i lobulat als que afegeixen arcs de ferradura apuntats, lobulats trebolats, mixtilinis i de lambrequins, formats aquests ??ltims per xicotetes corbes, angles rectes i claus pinjants. En relaci?? al desenvolupament dels arcs apliquen des del salmer un motiu en "S", denominat serpentiforme, ja utilitzat anteriorment en l'Aljaferia de Saragossa. El sistema de cobertes preferit ??s a dos aigues, creant sostres de fusta a la mateixa volta que alcan??aren un gran desenvolupament en l'art mud??jar. Al mateix temps realitzaren belles cobertes cupulades. Unes, representades per la c??pula davant del mihrab de la mesquita de Tremec??n, seguir??n el model cordov??s d'arcs entrecreuats que deixen la clau lliure si b??, en aquest cas, arranquen de trompes angulars de muqarnas i usen uns plements d'estuc calat decorats amb exuberants motius florals. A partir d'aquesta obra, en que es documenta la introducci?? en el Magreb de la muqarna o mocarab, apareix altre tipus de c??pula denominada de muqarnas, exemplificada per l'existent en la mesquita de Qarawiyin en Fez.
Les produccions art??stiques continuaren vinculades a les tradicions anteriors. El taller de t??xtil d'Almeria alcan???? el seu complet cl??max realizant els anomenats attabi. Aquests teixits es caracteritzen per la utilitzaci?? de tons m??s suaus amb tocs d'or formant grans cercles dobles, tangents o enlla??ats, disposats en filas, interior del qual es tanquen parelles d'animals. La semblan??a amb els teixits sicilians ha indu??t a confusi?? entre ambd??s tallers. Un problema similar plantejen els ivoris, que contenen inscripcions impersonales que no acaben d'aclarir l'adscripci?? a un dels dos tallers. La cer??mica, per la seua part, continu?? desenvolupant la t??cnica de "corda seca parcial" o "total" depenent de que la decoraci?? cobrira tota la superf??cie o part d'ella. Junt a aquesta, fan la seua aparici?? dos noves t??cniques aplicades a la cer??mica no vidriada: l'esgrafiat i l'estamplillat, que es generalitzar?? en ??poca almohade.
