Antoni Maria Claret i Clarà

De Viquipèdia

Nota: L'article necessita algunes millores en la seua redacció:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Hi ha fragments mal redactats.

Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Falten enllaços interns: les paraules significatives han d'estar enllaçades als articles corresponents

Sant Antoni Maria Claret

Fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria
Nascut	23 de desembre de 1807, a Sallent
Mort	24 d'octubre de 1870, a l' Fontfreda
Beatificat	25 de febrer de 1934 pel Papa Pius XI
Canonitzat	7 de maig de 1950 pel Papa Pius XII
Santuari	Vic
Festivitat	24 d'octubre

Sant Antoni Maria Claret i Clarà va ser un arquebisbe, missioner i confessor, nascut a Sallent (Bages) el 23 de desembre de 1807 i mort a l'abadia de Fontfreda el 24 d'octubre de 1870. El seu successor actual, és el Sr. Manuel Casal.

[edita] Vida

1807.- El 23 de desembre neix a Sallent.
1825-1829.- Estudia i treballa a Barcelona. A la Llotja del Mar cursa disseny tèxtil i idiomes.
1829.- Comença els estudis eclesiàstics a Vic.
1835.- És ordenat prevere a Solsona i celebra la primera missa a Sallent.
1825-1839.- Beneficiat, vicari i ecònom de Sallent.
1839.- Marxa a Roma per anar a missions d’infidels.
1840.- Torna de Roma malalt i és destinat a Viladrau. Predica la primera missió. N’és un record la Creu que plantà al cim del Matagalls (Montseny).
1841-1848.- Des de Vic, sempre a peu, predica per 157 poblacions de Catalunya. Escriu moltíssims llibres i fullets, estableix associacions de fidels i orienta congregacions religioses.
1847-1848.- Funda la Llibreria Religiosa i predica missions a les Canàries.
1849.- El 16 de juliol funda la Congregació dels Missioners del Cor de Maria (Claretians) i a l’octubre és preconitzat arquebisbe de Santiago de Cuba.
1850.- Consagrat bisbe a Vic.
1851-1857.- Ministeri episcopal a Cuba. Desenvolupa una desbordant activitat missionera i social. Organitza l’església local. Lluita contra l’esclavitud, crea granges-escola per a infants sense sostre i promou caixes d’estalvis amb marcat caràcter social. Funda les religioses de Maria Immaculada.
1856 L’1 de Febrer pateix un atemptat a Holguín.
1857-1868.- Nomenat confessor de la reina Isabel II. Viu a Madrid i aprofita els viatges de la reina per predicar per al poble, i per als religiosos i capellans.
1859.- Nomenat per la reina patró del Reial Hospital i Església de N. S. de Montserrat a Madrid. Funda l’Acadèmia de St. Miquel, per aglutinar intel·lectuals i artistes que fomentin les ciències i les arts sota l’aspecte religiós.
1859-1868.- Nomenat president del Monestir de l’Escorial. En fa un centre espiritual i acadèmic de gran nivell. 1864 Funda les biblioteques populars i parroquials.
1868.- Acompanya la família reial a l’exili de França.
1869-1870.- Assisteix al Concili Vaticà I, a Roma.
1870.- Mor exiliat a França acollit pels monjos de Fontfreda i acompanyat dels seus missioners.
1950.- Canonitzat per Pius XII.
1954.- Nomenat Català Il·lustre.

[edita] Obra escrita

El pare Claret destacà per la seva activitat catequística també en el mon de l'escripture, tant en castellà com en català. Va escriure unes 96 obres pròpies (15 llibres i 81 opuscles) a més de realitzar algunes traduccions. Els seus llibres inclouen El Catecisme de la doctrina cristiana (1848), Camí recte i segur per arribar al cel (1846), que tingué 185 edicions i en el que defense firmament el paper de la dona com serventa del marit, Reflexions sobres l'Agricultura (1854), Sermons de missió (1857), Colección de pláticas dominicales (1858), Pláticas doctrinales (1868), la seva Autobiografia (1862,1865), L'Egoísmo vençut (1869) o Avisos a un sacerdote (1884).

En 1858 fundà l'Acadèmia de San Miquel, en la que pretenia agrupar les forces vives de les arts plàstiques, el periodisme i les organitzacions catòliques reunint artistes, literats i propagandistes catòlics de tota Espanya.