Antoni Lacavalleria i Dulach

De Viquipèdia

Antoni Lacavalleria i Dulach (Barcelona (?) - segle XVII). Tipògraf o impressor barceloní.

Fill del tipògraf Pere Lacavalleria, continuà el negoci del seu pare, entre el 1648 i el 1700, traslladant-lo des del carrer d'Arlet, de Barcelona al carrer de la Llibreteria. Va produir una quantitat considerable de llibres, per a la seva època, i si bé el tema religiós, com éra propi del temps, representa més de la meitat d'aquests, cal destacar la seva important producció de plecs solts poètics, que constituien la literatura anomenada de canya i de cordill, de gran difusió si bé, generalment, de poca qualitat literària. Al costat d'això, Antoni Lacavalleria edità nombroses obres destacables, com les Obras de fra Bartolomé de las Casas (1646), El criticón de Baltasar Gracián (1664), El diablo cojuelo de Luis Vélez de Guevara (1680), Faules d'Isop (1682), el Gazophylacium Catalano-Latinum (1696) del seu germà Joan Lacavalleria o una segona edició (1647) del Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala del seu pare Pere Lacavalleria.

[edita] Referències

• COLON, Germà - SOBERANAS, Amadeu-J, Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra., Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991 (2ª ed.).
• RICO, Albert i SOLÀ, Joan, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. Universitat de València, València 1995.
• LLANAS i PONT, Manuel, L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
• FERRANDO FRANCÉS, Antoni i NICOLÁS AMORÓS, Miquel, Història de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.
• SÁEZ RIVERA, Daniel M. El "Diccionario castellano, francés y catalán" (1642) de Pere Lacavalleria; indicios de una política lingüística en el siglo XVII. Revista de Filología Románica 2005, núm 22, 97-119. Disponible en línia (PDF)
• BARÓ QUERALT, Xavier, La historiografia catalana en el segle del barroc(1585-1709). Universitat de Barcelona, 2006 (Tesi doctoral). Disponible en línia