Isop

De Viquip??dia

Isop o Esop (Aesopus, ???????????????) va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC i del que es desconeix la data exacta de naixement i mort.

Es conta d'Isop que va naixer esclau.

Les seves faules varen ser recuperades per Demetri de Falero cap al 300 aC

[edita] Biografia

Poques dades existeixen sobre la biografia d??? Isop, ja en l'??poca cl??ssica la seva figura real es va veure envoltada d'elements llegendaris i fins i tot s'ha posat en dubte la seva exist??ncia per alguns historiadors. Les seves rondalles s'utilitzaven com llibre de text en les escoles i Plat?? diu que S??crates se sabia de mem??ria els apilegs d??? Isop. El poble d'Atenes va encarregar a l'escultor Lisipo la realitzaci?? del cos del poeta.

Segons una tradici?? molt difosa, va n??ixer en Fr??gia (Isop ??s un riu), encara que hi ha qui ho fa originari de Tr??cia, Samos, Egipte o Sardes. Va viure en la Gr??cia Antiga en el segle VII aC.

Sobre ell es va con??ixer una gran quantitat d'an??cdotes i fins i tot descripcions sobre la seva f??sic recollides en la "Vida d???Isop", escrita en el segle XIV per Planudo, un monjo benedictino, si b?? ??s dubtosa la seva validesa hist??rica.

Aix??, es conta que Isop va ser esclau d'un tal Jadm?? o Jant?? de Samos, que li va donar la llibertat. A causa de la seva gran reputaci?? pel seu talent per al apoleg, Cresos li va cridar a la seva cort, li va satisfer de favors i li va enviar despr??s a consultar a l'oracle de Delfos, a oferir sacrificis en el seu nom, i a distribuir recompenses entre els habitants d'aquella ciutat. Irritat pels fraus i la cobd??cia d'aquell poble de sacerdots, Isop els va dirigir els seus sarcasmes i, limitant-se a oferir als d??us els sacrificis manats per Cresos, va retornar a aquest pr??ncep les riqueses destinades als habitants de Delfos.

Aquests, per a venjar-se, van amagar entre els equipatges d???Isop uneixi una copa d'or consagrada a Apol??lo, li van acusar de robatori sacr??legi li van precipitar des de l'alt de la roca Hiampa. Posteriorment es van penedir, i van oferir satisfaccions i una indemnitzaci?? als descendents d???Isop que es presentessin a exigir-la; el qual va acudir un ric comerciant de Samos anomenat Jadm??, descendent d'aquell a qui Isop pertany??s quan va ser esclau.

El que s?? sembla cert ??s que Isop va ser un esclau, i que va viatjar molt amb el seu amo, el fil??sof Jant??, tal com es pot veure en la hist??ria de la seva vida.

[edita] Obra

Les faules es basen en hist??ries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar. L'objectiu ??s fomentar determinades virtuts o aconsellar com s'ha de comportar una persona en la vida quotidiana. Les faules van influir molts autors posteriors, especialment Jean de la Fontaine i F??lix Mar??a Samaniego. Alguns personatges han esdevingut imatges arquet??piques i han estat usats en altres obres de ficci??.

Algunes de les faules m??s famoses s??n:

• La cigala i la formiga: la formiga treballa tot l'estiu mentre la cigala es dedica a divertir-se per?? quan arriba l'hivern ??s la formiga qui t?? aliment per sobreviure, ??s un elogi de l'esfor?? i la previsi??
• El noi que va cridar llop: un noi que habitualment feia broma sobre un llop que venia veu com ning?? li fa cas quan realment l'animal arriba, que va inspirar la pe??a musical russa Pere i el llop de Serguei Prok??fiev
• El gos i l'os: un gos que porta un os a la boca es veu reflectit en un riu i quan vol agafar l'os de qui creu ??s un altre gos, perd el seu, aprenent aix?? que la cobd??cia fa perdre-ho tot
• El corb i la guineu: Un corb t?? un formatge al bec i la guineu el vol. Per aix?? adula el corb dient-li que canti, ja que li han dit que t?? una veu molt bonica. El corb ho fa i perd el formatge
• La guineu i el ra??m: Una guineu s'enganya dient que el ra??m ??s verd perqu?? no el pot agafar, ha esdevingut una dita popular en diverses lleng??es
• El ratol?? i el lle??: Un lle?? captura un ratol?? i aquest li prega que el perdoni, que li tornar?? el favor. El lle?? se'n riu per?? accedeix i m??s tard ??s ca??at amb una xarxa. El ratol?? la rossega fins que allibera l'amic i demostra que no es pot menysprear ning?? perqu?? tothom pot aportar qualitats
• La llebre i la tortuga: Una llebre i una tortuga fan una cursa. La llebre est?? tan confiada en el seu triomf que s'adorm i aix?? la lenta tortuga la pot avan??ar
• El roure i la canya: La tempesta destrueix el orgull??s roure i l'humil canya es vincle sense trencar-se