Antoni Deig i Clotet
De Viquipèdia
Antoni Deig i Clotet (Navars, Bages, 11 de març de 1926 - Manresa, Bages, 12 d'agost de 2003) fou un eclesiàstic, bisbe i poeta català. Estudià a Solsona i es llicencià en dret canònic a la Universitat de Salamanca.
Fou ordenat sacerdot el 16 d'abril de 1949. Fou nomenat secretari particular de Josep Pont i Gol quan aquest fou preconitzat bisbe de Sogorb-Castelló el 1951, i ho continuà sent quan accedí a l'Arquebisbat de Tarragona el 1970.
Antoni Deig fou ordenat bisbe de Menorca el 5 de novembre de 1977. A l'illa dugué a terme una tasca pastoral caracteritzada per la importància que atorgava al mestratge catequètic.
El 7 de març de 1990 fou traslladat al bisbat de Solsona, on fou un dels principals impulsors de la campanya iniciada el 1991 per a la creació d'una Conferència Episcopal Catalana, proposta que fou debatuda en el Concili Provincial Tarraconense del 1995. Va dimitir per raons d'edat el 28 de juliol de 2001.
Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2002.
[edita] Obres
- D'unes i altres (1976)
- La paraula i el ritme (1980)
- O Menorca! (1982).
- Glosses quaresmals (1994)
- El nacionalisme, és pecat? (1996)
- Què pensa Antoni Deig? (1996)
- Creients i no creients. Francesc Romeu conversa amb Antoni Deig i Jordi Coca (2002),
- Regla Pastoral de Gregori el Gran (traducció, 1991)
