Josep Pont i Gol
De Viquipèdia
 |
Josep Pont redirigeix aquí, per al polític català, vegeu Josep Pont i Sans. |
Josep Pont i Gol (Bellpuig, Urgell, 9 d'abril de 1907 - Solsona, 4 d'octubre de 1995) fou un eclesiàstic i bisbe català.
Va estudiar al seminari de Solsona i fou ordenat sacerdot el 22 de març de 1931. Posteriorment es doctorà en teologia a Roma. A Solsona fou successivament professor del seminari, canonge doctoral de la catedral, secretari de cambra del bisbe Vicent Enrique i Tarancón i canceller del bisbat.
El 30 de novembre de 1951 fou ordenat bisbe de Sogorb-Castelló de la Plana, coïncidint amb la reorganització territorial d'aquesta diòcesi que visità de manera minuciosa. Hi va fundar el seminari major de Castelló de la Plana i la casa d'espiritualitat de Betxí. Fou nomenat secretari de la Comissió episcopal de Càritas Espanyola. Participà al Concili Vaticà II. En aquesta època fou una de les escassíssimes jerarquies eclesiàstiques catalanes (en unió de Ramon Masnou i Boixeda, bisbe de Vic, el qual ell mateix havia ordenat el 1952) que s'ocupà de l'ús de la llengua en la catequesi, la predicació i l'ús quotidià.
El 23 de novembre de 1970 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i primat. Reorganitzà profundament l'arxidiòcesi i hi gestionà el retorn de les despulles del cardenal Vidal i Barraquer (1978), mort a l'exili. Fou un actiu dinamitzador de la Conferència Episcopal Tarraconense.
El 1982 se li atorgà la Creu de Sant Jordi.
L'11 d'abril de 1983 dimití del seu càrrec per raons d'edat i es traslladà a viure a Solsona, on morí.
