Antènor
De Viquipèdia
Segons la mitologia grega, Antènor fou rei de Tràcia i un dels millors consellers del Rei Príam durant la Guerra de Troia. Després del conflicte, emigrà cap a la regió del Vèneto on fundà la ciutat de Pàdua.
Fill dels nobles dardanis Aesietes i Cleòmestra, Antènor es casà amb la princesa tràcia Teano, hereva dels reis Cisseu i Teleclea, amb qui tingué nombrosos fills que lluitaren a la Guerra de Troia:
- Arquelau
- Acamant
- Glauc
- Helicàon
- Laodiceu
- Laocoont
- Polibus
- Agènor
- Ifidamant
- Laodamant
- Demeleó
- Eurímac
- Crinus
- Licàon
Posteriorment van instal·lar-se a Troia, on Teano es féu sacerdotissa d'Atenea. Antènor fou aliat i conseller del rei Príam durant la guerra de Troia i es mostrà sempre partidari de negociar la pau amb els grecs, per això els troians en desconfiaven.
Abans de començar les hostilitats, Odisseu i Menelau van arrivar a Troia en qualitat d'ambaixadors. L'assemblea de notables de la ciutat no sols no va autoritzar el retorn d'Helena al seu legítim marit, sinó que decidiren matar els dos ambaixadors. Aleshores Antènor, que abans del conflicte havia hostatjat Odisseu i Menelau a la seva cort, sortí en defensa seva i aconseguí salvar-los la vida. Antènor, molt criticat entre els nobles troians, no dubtava en explicar els seus arguments:
"Troians, Dardanis i aliats... escolteu una proposta que em sento obligat a fer. Repensem el que ja hem fet i retornem Helena a l'atrides Menelau, junt amb totes les seves propietats. Lluitant com ho estem fent, ens hem fet perjurs. Cap cosa bona en podrem treure mai d'aquests fets ... " [Antenor a l'assemblea troiana. Homer, Ilíada 7.347]
En relats posteriors (d'acord amb Dares i Dictis), va ser el que obrí les portes de Troia a l'enemic. A canvi, durant el saqueig de la ciutat, els aqueus haurien respectat la seva casa que havia estat marcada amb una pell de pantera a la porta. Més tard, segons diverses versions de la llegenda, hauria reconstruït la ciutat de Troia, o s'hauria establert a Cirene, o hauria fundat Patavium (actual Pàdua).
A la Divina Comèdia de Dant, el cercle de l'infern reservat per als traïdors a la pàtria és anomenat Antenora, en "honor" seu.
[edita] Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 20.
