Amenofis III

De Viquipèdia

Amenofis III o Amenhotep III fou un faraó de la Dinastia XVIII. Va regnar uns 40 anys, que fou un període de prosperitat i estabilitat. Durant el seu regnat no hi va haver campanyes militars excepte algunes petites accions a Núbia que en general va fer el seu virrei Merymose o algun altre virrei.

Era fill de Tuthmosis IV i de la seva esposa principal Mutemwiya, possible filla del rei Artatama I de Mitanni. Quant va pujar al tron era jove (entre 6 i 12 anys). Probablement la seva mare no fou regent al no ser egípcia.

El seu nom de tron fou Nubmaatre "El senyor de la veritat es Ra".

El seu regnat es pot situar a una data entre el 1390/1380 i el 1350/1340 aC.

Al segon any de regnat, quant tindria entre 8 i 14 anys, es va casar amb Tiy filla de Yuya i de Tuya. La tomba de Tiy es va trobar a la Vall dels reis (KV46). El germà de Tiy, Anen, fou canceller del Baix Egipte, segon profeta d'Amon, sacerdot d'Heliòpolis i pare diví, acumulant un gran poder, però no es pot assegurar que fos aquesta família la que exercia la regència.

Es va casar altres vegades, algunes d'elles per qüestions diplomàtiques, com Gilukhepa o Giluhepa de Mitanni (filla de Shuttarna II) i després Taluhepa (filla de Tushratta). També es va casar al menys amb dues filles, Isis o Aset (al any trenta de regnat) i Sitamon (en època desconeguda, però portava el títol de gran reina al mateix temps que la mare).

Estan documentats al menys set fills, dos mascles i cinc femelles. El seu fill mes gran sembla que fou Tuthmosis, un sacerdot d'Amon que va morir abans que Amenofis III deixant obert el camí a la successió d'Amenofis IV (Akhenaton). Els fills que li son atribuïts son Tuthmosis (fill gran), Amenofis IV, Sitamon (filla gran i esposa), Henutaneb, Nebetah, Aset (filla i esposa) i Baketaton (filla mes jove).

Els primers anys no hi ha cap activitat destacada excepte una expedició a Núbia al any 5è del regnat que va arribar fins mes enllà de la cinquena cascada del Nil, i de la que es fa esment en inscripcions a Aswan i Konosso (Núbia) i a una estela avui al Museu Britànic. Una revolta que es va produir a Núbia en època indeterminada, fou aplanada pel seu fill (per lo qual devia ser ja avançat el regne) i s'esmenta a les inscripcions que es van capturar 150 homes, 250 dones, 175 nois, 110 arquers, 55 servents, i van morir 312 nubis amb seguretat. Va construir a Soleb, en front de Kerma, la fortalesa de Khaemmaat i un temple. El comerç es va desenvolupar extraordinàriament i va aportar molta riquesa al país. Es sap que al menys va enviar una expedició al Punt.

A partir de l'any 25è de regnat va iniciar una etapa constructiva finançat per el benefici del comerç i per les mines d'or de Wadi Hammamat i Núbia. En aquest moment tenia contactes diplomàtics amb Faistos, Cnossos, Micenes, Arzawa, Mitanni i Babilònia.

Les seves construccions principals foren a Tebes i rodalies: a Karnak amb diverses parts del temple; el temple de Luxor (dissenyat per l'arquitecte Amenhotep fill d'Hapu); un temple mortuori a l'oest de Tebes (el temple reial mes gran conegut però que fou destruït ràpidament per una inundació a la dinastia XIX i el material reutilitzat ) del que nomes queden les restes de dos estàtues colossals conegudes com els colossos de Memnon però que en realitat representaven al faraó i tenien a mes les imatges de la seva mare Mutemwiya i la seva dona Tiy; el palau de Malkata amb un port no gaire llunya; un pavelló una mica al sud a Kom al-Samak; a Sumeno (a uns 20 km al sud de Tebes) un temple dedicat a Sobek.

Altres construccions, reformes o afegits foren a Amada (Amon i Ra-Horakhty), Hebenu i Hermòpolis. Altres projectes son coneguts a Memfis (temple de Nebmaatra i de Ptah), Elefantina, Elkab, Bubastis, Athribis, Letòpolis i Heliòpolis.

A Núbia va construir diverses capelles a Quban, Wadi es-Sebua, Sedinga, Soleb i l'illa Tabo i edificis o esteles a Aniba, Buhen, Mirgissa, Kawa i Djebel Barkal.

Del seu regnat s'han trobat nombroses estàtues i relleus. Destaquen entre les privades les trobades a les tombes TT47 (de Userhet) i TT192 (de Khereuf).

Amenofis III fou deïficat durant la seva vida i durant la seva vida es va identificar amb la deïtat solar Aton i altres i es considera que el seu fill, quant va establir el culta d'Aton, indirectament estava adorant al seu pare, si be no era probablement la seva intenció. Va morir vers el seu 39 any de regnat quant tenia entre uns 45 i uns 50 anys. La seva dona Tiy fou enterrada probablement amb el seu marit a una tomba de la vall dels reis assenyalada com WV22.

La mòmia del rei no s'ha robat ja que la que es pensava que era seva ha resultat que era o be del seu fill o be d'Ay, un altre rei del final de la dinastia.

Precedit per: Tuthmosis IV

Faraó d'Egipte Dinastia XVIII

Succeït per: Amenofis IV o Akhenaton