Aleutians
De Viquip??dia
Els aleutians s??n una ??tnia amer??ndia de parla esquimo-aleutiana, el nom de la qual prov?? del txuktxi aliat (???illenc???), per?? ells s'anomenen allithuh "comunitat" o unangan ???el poble de la costa???. Es divideixen en tres grups: unalaskan o est, atkan o centre i attuan o oest, que inclou els grups naamirus, qarus, saskimar, commander i attuan. Habiten a les illes Aleutianes Commander i Shumagin, i a la costa nord d'Alaska, de Pt Moller a Kupreanoff Point. La seva distribuci?? geogr??fica ??s:
- Unalaskan, a les illes Shumagin i Fox, i a la pen??nsula d'Alaska fins al riu Ugashik.
- Atkan, a les illes Andreanof, Near i Rat.
- Attuan, a les illes Attu.
Taula de continguts |
[edita] Demografia
El 1700 potser eren entre 12 i 15.000 en una ??rea de 2.000 kil??metres quadrats, i cap el 1740 es calcula que eren uns 20 o 25.000 individus, per?? l'esclavatge i els malalties europees els redu??ren a una vuitena part dels que hi havia abans de l'arribada el 1799, de tal manera que el1825 nom??s en restaven 8.000 i 1834 nom??s eren 2.500 i uns 1.500 el 1900. Tot i que Hrli??ka els va calcular en 1.400 el 1945 (500 a 11 viles de la pen??nsula, 500 a les Pribiloff i 300 a les Commander), es creu que el 1950 ja eren 2.099, dels quals, per??, nom??s 600 seguien la manera de vida tradicional. Foren calculats posteriorment en 3.892 el 1960 i en 5.700 el 1970, dels quals, per??, nom??s 700 parlaven la seva llengua. El 1980 eren 8.090 individus. Segons el cens del 2000, hi havia 6.606 purs, 737 barrejats amb altres tribus, 2.888 barrejats amb altres races i 317 amb altres races i tribus. En total, 10.548 individus. Pel que fa als habitants sobre el terreny, segons dades de la BIA del 1995 els habitants aleuts per llogarrets eren:
Comunitat | Poblaci?? | Apuntats al rol tribal | % Poblaci?? nadiua | Dialecte | |
Akutan | 80 | 84 | 16,4% | Unangan | |
Atkan | 91 | 96 | 81,3% | Unangan | |
Belkofski | 35 | 37 | ? | Unangan | |
Llac Chignik | 122 | 128 | 87,6% | Unangan | |
False Pass | 52 | 55 | 65,6% | Unangan | |
Ivanov Bay | 33 | 35 | 95,5% | Unangan | |
King Cove | 403 | 423 | 47,9% | Unangan | |
Nelson Lagoon | 67 | 70 | 81,9% | Unangan | |
Perryville | 102 | 107 | 98,1% | Unangan | |
Oawalangin | 259 | 272 | 9,3% | Unangan | |
Total | 1.244 | 1.307 |
[edita] Idioma
Ling????sticament, la parla aleutiana es dividia en tres dialectes, que actualment s??n en vies d'extinci??:
- Unalaskan, que tenia uns 500 parlants el 1970
- Atkan, que en tenia 115 el 1970
- Attuan, que es dividia entre els dialectes naamirus (extingit el 1950), qarus (extingit el 1900), saskimar (eren 100 el 1745), Commander, que tenia 50 parlants el 1970, i attuan, que en tenia 35 el mateix any.
Hi ha certs indicis de recuperaci??. En aquesta taula veiem el nombre d'alumnes apuntats a aprendre la llengua unangan a l'escola, aix?? com el nombre de parlants, segons les diferents viles aleutianes:
Comunitat | % poblaci?? aleutiana | Parlants d'aleuti?? | |
Akutan | 100% | 4 parlants al llogarret, els m??s jove parlant 70 | |
Atkan | 100% | 44 parlants al llogarret, els m??s jove parlant, 25 anys | |
St. Paul | 97% | 40 parlants al llogarret, els m??s jove parlant 50+ | |
St. George | 100% | 15 parlants al llogarret, els m??s jove parlant 50+ | |
False Pass | 83% | 2 parlants al llogarret, edat desconeguda | |
Sand Point | 86% | 3 parlants al llogarret, els m??s joves parlants 60+ | |
King Cove | 91% | 10 parlants al llogarret, els m??s joves parlants 60+ | |
Llac Nelson | 81% | No hi ha parlants d'Unangam tunuu al llogarret | |
Adak | 73% | No hi ha dades | |
Unalaska | 19% | 20 parlants al llogarret, els m??s joves parlants 60+ | |
Cold Bay | 17% | No hi ha dades | |
Nikolski | 44% | 12 parlants al llogarret, els m??s joves parlants 45-50 |
[edita] Costums
F??sicament s??n ben format, d'al????ria baixa, pell fosca, ulls foscos, peus i mans petits, cames curtes, cap i faccions allargades, nas petit, cabells llargs i negres i crani braquic??fal. La meitat tenen el grup sanguini A i la resta se'l reparteixen entre el B i el 0, amb Rh positiu.
La riquesa natural de la zona permetia de suportar una gran quantitat de poblaci??. Ca??aven foques, balenes, lleons marins, ll??dries, morses, carib??s i ??ssos, amb arpons, i els ocells amb xarxes. Tamb?? recollien baies i marisc, ous i pops. Per ca??ar balenes es valien d'uns rituals especials, que nom??s feien els iniciats. Tenien un coneixement excepcionals de l'anatomia basada en els animals, i momificaven els persones distingides, com els baleners. Fabricaven embarcacions peculiars com kaiaks o bidarkes (canoes per a 40 ocupants) i umiaks (bots de pell llargs i oberts). Tamb?? feien cistelles i elaboraven instruments de pedra, os i ivori.
Els homes nom??s duien dues llargues camises de plomes d'ocell, i les dones faldilles de cuir, i es cobrien amb abrics de budells de foca. Endem??s, les dones es tatuaven la cara. Tamb?? feien cistelles amb la molsa de la platja.
Vivien en cases comunals llargues i de fusta cobertes de joncs i canyes, on hi podien habitar entre 10 i 40 fam??lies emparentades, dividides en aldees. Estaven excavades a 1,5-2 metres i cobertes amb sostres d'ossos de balena, fusta flotant i herbes; l'entrada era un forat al sostre i baixaven per un tronc. Les antigues viles aleutes eren situades al costat del mar, vora de l'aigua dol??a, amb un bon port per als bots i una posici?? de salvament per si eren atacats. Per?? amb la dominaci?? russa acabaren llurs lluites internes i les viles se situaren als marges dels rius per tal de pescar salmons. Fins i tot copiaren la divisi?? social tsarista, en unitats familiars i amb toions o petits nobles. Els russos els portaren tamb?? el kvass.
La xefatura era heredit??ria, i representava m??s prestigi i poder que no pas autoritat real. Un cabdill podia governar moltes o tota una illa, per?? no era pas cabdill de totes les viles ni de tots els aleutes. Durant l'ocupaci?? russa van adoptar l'esclavatge, i tenien una s??rie de classes socials molt marcades. Es creu que ja coneixien el ferro, potser per influ??ncia japonesa, i feien ganivets. Comerciaven amb escor??a de pi i bedoll, i es visitaven per celebrar festes i balls de m??scares, per?? els assassinats, la bruixeria i els ofenses provocaven atacs mortals i silenciosos. Els captius esdevenien esclaus, i els assaltants esbocinaven el cad??ver per tal que el seu esperit no els ataqu??s.
Ja que durant l'ocupaci?? russa gaireb?? tots foren aconvertits al cristianisme ortodox, es desconeix gaireb?? tot el referent a llurs antigues creences. Consideraven l'Orient la llar del Creador, i per aix?? es feien les cases sobre un eix orientats cap a l'Est i Oest. El patriarca i la seva fam??lia ocupaven la part situada m??s a la vora d'on sortia el sol, mentre que l'esclau vivia m??s a la vora de ponent.
[edita] Hist??ria
Tot i que es creu que travessaren l'Estret de Bering fa 8 o 10.000 anys, hom suposa que el primer grup arrib?? cap el 2000 aC (restes com la m??mia de l'illa Kagamil), quan se separaren dels inuit (es calcula que el 25% del seu vocabulari ??s similar al dels inuit).
El 1741 el dan??s Bering i el rus Txirikov arribaren a les illes Aleutianes, i el comer?? de pells de ll??dria va atreure molts promy??lenniki (comerciants russos). Eren sovint llogats com a portadors a Port Ross (Calif??rnia), les Kurils, Pribiloff i Commander. El 1778 tamb?? foren visitats pel brit??nic James Cook. Ja el 1747 van tenir un conflicte amb el vaixell rus Sv EVODKIN, que acab?? amb la mort de 17 guerrers aleuts i el segrest de dones i nens. El 1760 es rebel??laren, i fins i tot el 1763 destru??ren quatre vaixells de guerra russos, per?? foren aixafats per Soloviev. D'aquesta manera, pel 1799 nom??s n'hi havia una vuitena part dels que havia el 1740.
El 1785 els russos van obtenir fins a 20.600 $ en beneficis per les pells, de manera que finan??aren les expedicions de Guerasim Privolov el 1787 i d'Aleksander Baranov el 1791, qui portaria exploradors que els esclavitzaren. El 1799 la Russian-American Company monopolitzava les relacions comercials a Alaska i explotava els aleuts, de manera que el 1800 els assent?? a les illes Commander i Pribiloff, on el 1836 patiren una epid??mia de verola.
Des del 1821 els obriren escoles, i merc??s als oficis del p. Ivan Veniaminov, qui del 1824 al 1824 va viure entre els unalaskans i hi va construir la primera esgl??sia ortodoxa, i de Jakov Netsvetov, qui el 1828 va construir hospitals i esgl??sies entre els atkan, s'aconvertiren i mestissaren, de manera que des del 1830 es produ?? el trencament de la vida i cultura comunit??ries (cap el 1840 hi havia 10 esgl??sies ortodoxes) i pel 1867 estaven for??a russificats.
El 1867 les illes Aleutianes foren venudes als EUA pel govern tsarista, com tota Alaska. El govern nord-americ?? passa el control a l'Alaska Commercial Company, qui es dedic?? a exterminar les caceres fins el Tractat signat el 1911 per R??ssia, Canad??, Jap?? i EUA que limitaria la cacera de balenes. Des del 1876 foren emprats en la salaci?? del bacall??, i el 1880 es dedicaren a la cacera de guineus, fins el 1941, que abandonaren per l'enfonsament del mercat de pells, i des del 1911 els redu??ren la cacera de ll??dries.
El 1886 els obriren escoles metodistes i els prohibiren parlar la seva llengua, malgrat els esfor??os fets des del 1880 per Katherine Dyakanoff Seller, mestre aleuta a Atkan. El 1899 es trob?? or a Alaska i s'estengueren conflictes, com quan el 1910 dos vaixells nord-americans feriren 40 aleuts que ca??aven mam??fers marins fora de la llei.
Finalment, el 1913 les illes Aleutianes foren declarades Refugi Natural Nacional, cosa que els portaria, nogensmenys, pobresa i discriminaci??. El 1916 van fer una petici?? al govern queixant-se de l'esclavatge i obrint una escola ortodoxa on s'ensenyava en aleuti??. El 1918 patiren una epid??mia de grip. El 1924 obtingueren la ciutadania nord-americana, i des del 1934 autogovern tribal.
Entre el 1942 i el 1944 van ser ocupades temporalment pels japonesos, ra?? per la qual des del 1947 s'hi constru??ren algunes bases dels EUA al territori. I quan el 1958 Alaska pass?? a ser estat de la uni??, formaren part de l'Alaska Federation of Natives. El 1960 hi havia 6.011 residents a les illes Aleutianes, dels quals 3.690 eren blancs, 222 indis, negres o asi??tics, i nom??s 2.099 aleutians (amb un 25 % d'ascend??ncia).
El 1967 es fundaria l'Aleut League i el 1968 es descobr?? petroli al seu territori. Aconseguiren que el 1971 s'aprov??s l'Alaska Native Claims Settlement Act per la qual els donen 44 milions d'acres, ra?? per la qual crearen l'Aleut Corporation per controlar les inversions. Tot i aix??, el 1980 tenien una taxa d'atur de l'11% i el 1989 patiren el vessament de petroli a les seves costes del petroler Exxon Valdez.
[edita] Bibliografia
- MOSS, Joyce; WILSON, George (1991) Peoples of the World. North Americans Gale Research Inc. Detroit/London
- Article Aleut a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
- Article Aleut a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
- Article Aleut a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983