Agullat
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Squalus acanthias Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||||
 Distribució de l'agullat (en blau).
|
||||||||||||||||
L'agullat, aüllat, ferró, quelve o quissona (Squalus acanthias) és un petit tauró de color cendrós, amb una forta pua a l'aleta dorsal. De la seua pell s'obté un cuir molt sòlid.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
- Cos allargat i fusiforme.
- Dues aletes dorsals antecedides per una forta espina, la primera més grossa que la segona.
- Sense aleta anal ni membrana nictitant.
- Amb cinc parells de fenedures branquials.
- Color gris clar o marronat, els costats més clars i el ventre blanquinós.
- Taques clares, irregularment escampades pel dors i els flancs, que desapareixen amb l'edat.
- El mascle pot arribar a fer 100 cm de longitud i madura entre els 59 i 72 cm.
- La femella arriba als 120 cm de longitud i madura entre els 70 i 100 cm.
[edita] Hàbitat
És, probablement, el tauró més freqüent del món i un dels més ben estudiats. Generalment se'l troba en moles separades per sexe i per edat. També se l'ha vist en grups mixtos de joves i adults, i formant agregacions amb diferents espècies de taurons. És de moviments lents però també se'l cita com un gran migrador.
Cerca la termoclina ideal de l'aigua que va de 7º C de mínima a 15º C de máxima.
Colonitza els ambients sublitorals fins als 400 m de fondària.
[edita] Alimentació
El seu nodriment prové de tot tipus d'ésser viu que sigui copiós en el seu medi. És un predador oportunista i menja peixos que formin bancs, crustacis, mol·luscs, cucs, ctenòfors, algues, etc.
[edita] Reproducció
És ovovivípar aplacentari. Després d'una gestació de 18 a 24 mesos pot tindre una ventrada d'una a vint cries (la normal és d'una dotzena), segons l'edat de la mare. Els nounats en néixer poden fer de 22 a 33 cm i arribaran a viure entre 15 i 30 anys. Vers la primavera s'apropen a la costa per reproduir-se i a la tardor tornen cap al fons.
[edita] Aprofitament
Espècie d'interès comercial pesquer. L'art per a la captura és el palangre o l'arrossegament. Immediatament després de la seua pesca, és escorxat i arriba a la llotja sense cap ni pell, on es ven amb diversos noms.
La carn es pot consumir fresca, congelada, bullida, escabetxada, en croquetes, salada o fumada.
El seu fetge conté un oli de qualitat.
També pot aprofitar-se com a pinso per a animals estabulats, menja per a mascotes, fertilitzants i cuir.
[edita] Referències
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 77.
[edita] Enllaços externs
- Fordham et al (2006). Agullat. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 4 de febrer del 2008.
