Abdelhafid del Marroc
De Viquipèdia
Abdelhafid o Abd al-Hafid (en àrab, عبد الحفيظ), també conegut com Muley Hafid (مولاي حفيظ) fou soldà del Marroc entre 1908 i 1912. Va néixer el 1873 i va morir el 1937.
Germà del soldà Abdelaziz, s'oposava a la passivitat que aquest tenia davant de la penetració colonial francesa i als acords d'Algesires. Per aquest motiu, acabà per destituir-lo i autoproclamar-se soldà amb l'ajut del paixà de Marràqueix, Thami al-Glaui.
Abdelhafid no aconseguí fer-se amb el control de Blad as-Siba, la zona interior del país que no acaten la seva autoritat. La situació es degrada fins que el 1911, assetjat a Fes per tropes saharauis rebels comandades per Ma al-'Aynayn, el soldà es veu forçat a sol·licitar l'ajuda de França. El general Moinier, amb un exèrcit de 23.000 soldats, allibera el soldà el 21 de maig de 1911: és l'inici de la colonització francesa, que es concretaria amb la signatura del Tractat de Fes el 30 de març de 1912 i amb l'establiment del protectorat francès.
Aquell mateix any Mulay Hafid abdicà en favor del seu germà Yusef i s'exilià a Barcelona, on encarregà a Puig i Cadafalch la construcció de la casa Muley Afid. Hi residí quatre anys des del 1914, i Guimerà li dedicà un himne. El 1915 regalà al Zoo de Barcelona l'elefanta Júlia, que morí de gana durant la guerra civil i que actualment es troba dissecada l'entrada del Museu de Zoologia.[1][2]
| Precedit per: Abdelaziz |
Soldà del Marroc 1908-1912 |
Succeït per: Yusef |
