??ngel Guimer?? i Jorge

De Viquip??dia

Est??tua a ??ngel Guimer??, a la Pla??a del Pi de Barcelona. Bronze del 1982 de Josep Codina Corona sobre model de guix de 1920 de Josep Cardona Furr??.^[1]

??ngel Guimer?? i Jorge (Santa Cruz de Tenerife 1845 - Barcelona 1924) fou dramaturg i poeta.

Els seus pares eren Agust?? Guimer??, vingut del Vendrell, i Margarita Jorge. El 1853, quan comptava amb nom??s sis anys, la seva fam??lia es va traslladar de nou a Catalunya, concretament a El Vendrell, d'on era originari el seu pare. Despr??s s'instal??laren a Barcelona.

Del 1859 al 1862 estigu?? estudiant al Col??legi de St. Antoni, on va comen??ar a fer poesia, convertida en passi?? gr??cies als Escolapis Ramon i Vidales, i comen???? a tenir freq??ents reunions amb intel??lectuals com Francesc Matheu, Pere Aldavert i Francesc Ubach.

A Barcelona, ben aviat aprengu?? el catal?? i s'identific?? amb el moviment catalanista. Va unir-se al el grup La Jove Catalunya i la revista La Gramalla, comen??ant a publicar poemes com El rei i el conseller. El 1871 fund?? la revista La Renaixensa (m??s endavant convertida en diari), de la qual va arribar a ser director durant tres anys. El seu primer premi consist?? en un acc??ssit als Jocs Florals de la capital catalana pel poema Ind??bil i Mandoni. En l'edici?? de 1876 va obtenir la Flor Natural, amb Cleopatra, i l'any seg??ent es va convertir en Mestre en Gai Saber en aconseguir la Flor Natural, la Viola i l'Englantina d'or, respectivament, per L'any mil, Romiatge i El darrer plany d'en Claris.

Les composicions po??tiques de Guimer?? foren recollides a Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924). El 1882 s'adher?? al Centre Catal?? i al grup pol??tic de Valent?? Almirall. El 1889 ??s escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1892 ??s ponent de les Bases de Manresa per a la constituci?? regional catalana, organitzades per la Uni?? Catalanista. Fou un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid. El 1895 fou elegit president de l'Ateneu Barcelon??s i pronunci??, per primera vegada en la hist??ria de la instituci??, el discurs inaugural en catal??. Els seus discursos pol??tics foren publicats l'any 1906 amb el t??tol de Cants a la P??tria.

L'any 1879 comen???? la seva carrera com a escriptor de trag??dies versificades, amb Gal??la Plac??dia, i l'any 83 amb Judith de Welp, seguides de El Fill del rei i Mar i Cel, aquesta ??ltima un ??xit immediat i aclaparador a nivell europeu, amb traduccions a vuit lleng??es. Altres obres de l'autor van ser Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar. Va tenir l'honor de presidir els Jocs Florals de 1889.

La seva producci?? teatral es pot dividir en quatre etapes. La primera compr??n des de Gal??la Plac??dia fins a l'any 1890 amb obres de car??cter hist??rico-rom??ntic. La segona etapa (1890-1900) d??na entrada a plantejaments i solucions de car??cter realista i social. La tercera etapa (1901-1911) es caracteritza per una banda per connectar amb els corrents europeus i, per l'altra, per retornar a les solucions de la primera etapa. La seva ??ltima etapa representa, definitivament, el retorn als temes i t??cniques de la primera ??poca, en un esfor?? per reviure els ??xits de la joventut.

Enmig d'aquesta extens??ssima obra, trobem peces com Rei i monjo, La boja, Jes??s de Natzaret, Moss??n Janot, i una s??rie de drames realistes escrits a partir de 1900, com Arran da terra, La pecadora i Aigua que corre. En aquesta ??poca les seves publicacions es van espaiant, per?? encara escriur?? unes quantes obres (Sol, solet, L'aranya, La Santa Espina, Titaina i La reina jove entre altres). La seva obra Per dret div?? va ser acabada el 1926 per en Llu??s Vila.

La seva mort es va produir a Barcelona, el 18 de juliol de 1924, i va tenir un enterrament multitudinari. Les seves primeres obres s??n escrites en vers i amb una estructura de cinc actes. M??s endavant s??n escrites en prosa i en tres actes.