Mar i cel
De Viquipèdia
Mar i Cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.
Es tracta d'un tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins l’any 1890. Està escrita en vers i és de tipus històricoromàntic. En ella ja s’aprecien els trets principals del seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.
L’acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.
Saïd, és el capità d'un vaixell de pirates argelins, que ha fet presoners a un grup de cristians, després d'assaltar la seva nau.
Com que està ferit, Saïd ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides, aquesta noia és Blanca. Agraït per la cura, Saïd li otorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella. Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, la emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a mons diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.
Al final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten als pirates. Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla al saber que estima a un musulmà i intenta matar a Saïd disparant-li, però Blanca es posa al mig i es ferida per la bala. Saïd agafa Blanca i tots dos salten al mar, morint.
