Abdó Terradas i Paulí
De Viquipèdia
Abdó Terradas i Paulí (Figueres, 1812 - Medina Sidonia, Andalusia, 1856) fou un polític republicà federal.
Fill d'un tractant de grans i bestiar, estudià a Perpinyà. La seva actuació política assolí inicialment una gran notorietat a Barcelona, on passà a residir el 1840. Hi fundà una organització secreta, la Societat Patriòtica, i començà a difondre un ideari republicà a través d'una full volant ben aviat transformada en "El Republicano" (1842).
Antiesparterista, fou escollit al gener del 1842 alcalde de Figueres, però les autoritats no acceptaren l'elecció, que hagué d'ésser repetida fins a cinc vegades, i finalment, pel fet d'haver-se negat a jurar lleialtat a la regència de Baldomero Espartero, el duc de la Victòria, i fou empresonat al castell de Figueres, on romangué fins l'abril que pogué exiliar-se a Perpinyà.
Des de Perpinyà envià un famós Pla de la Revolució conegut per la cançó de La campana, possiblement musicada per Josep Anselm Clavé i que tingué una extraordinària popularitat, sent publicat per "El Republicano".
Mentre intentava de recollir un fons econòmic per a preparar una insurrecció antiesparterista, deslligada però dels moderats, es relacionà amb cabetians francesos i fou implicat en el complot comunista de Tolosa del gener del 1843. Detingut, no fou absolt sinó fins l'agost del 1843. Tornà a Figueres el setembre i es veié implicat en el moviment centralista o de la Jamància.
Amb residència vigilada (primer a Vilafranca del Penedès, després a Sarrià), fou desterrat finalment a Sigüenza (1844) i aviat tornà a l'exili. Des de París llançà l'1 de juliol de 1848 una crida als republicans espanyols instant a la insurrecció, alhora que criticà els matiners i la coalició entre republicans i carlins. Després de la revolució del juliol del 1854, fou elegit de nou, alcalde de Figueres, càrrec que ocupà de l'octubre del 1854 al juliol del 1855, fins que el capità general Zapatero destituí l'ajuntament i el bandejà. Malalt, residí els darrers mesos a Cadis.
[edita] Obra
- Com a escriptor, és autor d'una novel·la romàntica en castellà, La esplanada (1835), sobre els fets del 1828 on compagina les aglomeracions ciutadanes que esdevenen una multitud anònima i incontrolable, que racciona instintivament, inesperadament, amb ànim destructiu amb la visió d'unes exultants imatges de la Barcelona monumental descrita des de la façana de mar.
- Escrigué l'obra de teatre El rei Micomicó (1838), paròdia de la institució monàrquica que, malgrat la manca de perícia de l'autor, conté una vivacitat i uns elements lúdics que encara la fan representable.
- Traduí la Historia popular de la revolución francesa, d'E.Cabet (1846).
[edita] Altres
- Josep Anselm Clavé li dedicà l'obra coral La Revolución (1868).
- L'octubre de 1984 el Taller de Teatre de Figueres va representar "El Rei Micomicó" al Teatre Municipal el Jardí, sota la direcció d'Alfons Gumbau i Masó, autor també del pròleg que situava l'obra i l'autor en el seu context.
- El 1985, l'Ajuntament de Figueres va batejar els gegants de la ciutat (que fins llavors eren coneguts com "els Reis Catòlics") amb els noms de Janet i Justa, els dos protagonistes de "El Rei Micomicó".
- Els Geganters de Figueres li dediquen un gegant el 2001.
