Jamància

De Viquipèdia

La Jamància (del romaní jamar, menjar) fou una revolta republicana i progressista que tingué lloc a Barcelona entre l'agost i el novembre de 1843, contra el general Espartero. El nom al·ludia despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la Brusa) que provablement s'havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc rals diaris de paga.

Inicialment es revoltaren el 13 d'agost contra Espartero, però després es girà contra el govern de Madrid, i la Junta Revolucionària va fer una crida a convocar les Corts. Això provocaria una insurrecció centralista. La revolta provocà la intervenció militar amb el bombardeig de la ciutat des de Montjuïc i la Ciutadella, dirigits per Joan Prim i Prats, obligant la Junta Revolucionària a capitular davant el nou capità general, Laureano Sanz, el 19 de novembre.

La rendició representà la submissió definitiva de Barcelona al govern de Madrid i la fi d'una oposició organitzada a la centralització feta pel Partit Moderat, però alhora representà el primer aixecament nítidament popular contra l'estat liberal a Espanya.