Àreu I
De Viquipèdia
Àreu I (Areus o Areós I Αρεύς) fou rei d'Esparta, successor del seu avi Cleòmenes II, de la línea dels Euristènides (309 aC), per premoriència del seu pare Acrotat. Va regnar 44 anys.
El 280 aC es va formar una lliga d'estats grecs encapçalada per Esparta i protegida per Ptolemeu Ceraune per alliberar-se del domini d' Antígon II Gònates. Les hostilitats les va iniciar Àreu que va obtenir un decret de l'amfictionia contra els etolis (aliats d'Antígon II) per haver cultivat la sagrada terra de Cirrha, i va atacar aquesta ciutat que fou saquejada i cremada. Els etolis es van refugiar a les muntanyes i reunits uns 500 van atacar als espartans, que pensant que els enemics eren molts més, es van desbandar i van perdre 9000 homes. Els intents d'Esparta de seguir la guerra no van tenir suport d'altres estats.
Àreu va fer una expedició a Creta i mentre era absent, Esparta fou atacada per Pirros de l'Epir (272 aC). Va retornar ràpidament i es va aliar a Argos. Pirros es va retirar d'Esparta i va atacar Argos.
El 267 aC Àreu es va unir a Ptolemeu II Filadelf en un intent de salvar Atenes d'Antígon Gònates que no va reeixir. Va morir en batalla contra els macedonis a Corint el 265 aC en l'anomenada guerra de Cremònides, i el va succeir el seu fill Acrotat o Acrotatos d'Esparta.
| Precedit per: Cleòmenes II d'Esparta |
Reis d'Esparta | Succedit per: Acrotatos |
