Àngel Rodamilans i Canals
De Viquipèdia
Àngel Rodamilans i Canals (Sabadell, 1 de maig del 1874 - 27 de juliol del 1936) va ser sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista, especialment de música religiosa.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Amb 6 anys entrà a l'escolania de la parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell; al cap de tres anys -i fins al 1890- ingressà a l'Escolania de Montserrat, on estudià música amb els pares Millán Agostino i Joan B.Guzmán. Del 1890 al 1899 féu d'organista al monestir benedictí de El Pueyo, a Barbastre. Els dos anys següents visqué a Barcelona, on estudià al Seminari diocesà, mentre rebia classes de piano d'Enric Granados fins a ordenar-se sacerdot el 1901.
Un cop acabada la seva formació, tornà a Sabadell, a l'església de la Puríssima Concepció on havia estat escolà, ara per ser mestre de música de l'escolania i, del 1903 al 1915, organista i mestre de capella. A l'any 1915, guanyà les oposicions a mestre de música i organista de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa, per estar-s'hi fins al 1923. En aquest període fundà el Cor Montserrat (1919-1921) i fou instrumentista de contrabaix, tible i tenora a la cobla Catalònia, de Granollers.
El 1923 ingressà al monestir de Montserrat, on exercí de prefecte de l'escolania (1926-1929), de professor de piano i, fins a la seva mort, de director musical de la missa matinal dels escolans. Continuà l'obra de restauració musical del santuari encetada pel seu mestre Guzmán: formà tota una generació de músics i millorà el nivell de l'Escolania. Compaginà aquestes ocupacions amb la tasca de compositor, escrivint obres vastes i complexes per a cor i acompanyament. En esclatar la Guerra Civil, intentà amagar-se a Sabadell. Reconegut, fou assassinat a la Serra d'en Camaró a les poques hores.
Entre la seva gran producció musical religiosa, són notables per la seva elegància i frescor les nombroses cançons religioses i profanes (vora un centenar) per a una veu i acompanyament, generalment amb text de Jacint Verdaguer, que escriví, i sovint publicà a expenses seves. Però si s'ha de destacar un peça, seria el Magnificat de 1935, que és una composició coral plena d'atreviment i gosadia, amb nombroses descripcions impressionistes, pensada per a una celebració litúrgica solemne i de durada, i que exigeix un cor ben entrenat.
No només la seva aportació a la fama musical montserratina és indiscutida, sinó que, a més, se'l considera un dels grans compositors de música religiosa catalana dels temps moderns.
També se li coneixen dues sardanes.
[edita] Obres
[edita] Cançons
Moreneta de la serra (1909), La Margarida (1912), Lo llit d'espines (1915), El Vostre Nom (1925), Cançons i caparrons (1927), La mare de Déu un lliri plantava, La Margarida, Llegenda de Sant Nicolau, Himne de Sant Nicolau, Oh Jesuset dolç, Maria bressant
[edita] Cançons amb lletra de Jacint Verdaguer
- Anem a Betlem
- Ara n'és el mes de maig
- El bàlsam
- Cançó de maig
- Cançó de la Moreneta
- Càntic al Sagrat Cor de Jesús
- Entre lliris (1911), a tres veus i orgue
- El gira-sol
- La Mare de Déu (1913)
- Moreneta en sou
- El nom de Maria
- Rosa Vera (1910), per a tres veus blanques i orgue
[edita] Composicions vocals amb lletres d'altres autors
- Lloes d'homenatge i honor al Sacratíssim Cor de Jesús, Goigs a llaor de l'apòstol Sant Pere : patró d'Abrera, i Goigs a llaor de la Verge de la Renclusa, l'ermitana de les Maleïdes, amb lletres del P. Hilari d'Arenys de Mar
- Letrilla á Maria : á solo y coro unisonal (1911), lletra de Restituto del Valle
- Flor de lliri (1932), sardana per a piano i veu amb lletra de Conrad Aixelà
[edita] Música religiosa coral
- Coplas para el Via-Crucis, per tres veus i cor, amb lletra d'Ignasi Cura
- Inviolata es Maria per a sis veus i orgue
- Laudibus cives. Himne al gloriós P. Sant Benet (1935)
- Magnificat (1935), per a a quatre i sis veus i orgue
- Missa in honorem Sanctæ Ceciliæ (1933), per a quatre veus i orgue
- Missa matinal (1931)
- Salve montserratina (1915) i (1916)
[edita] Composicions instrumentals
- Dos versos para vísperas (primer tono) (1893), per a orgue
- Esclat (1900), sardana sobre motius populars
[edita] Bibliografia
Hilari d'Arenys de Mar (text), Àngel Rodamilans (música) Primer llibre de goigs: col·lecció de cent goigs, Barcelona: Montaner y Simón, 1949, 2 volums
Gregori Estrada i Gamissans Àngel Rodamilans, compositor, monjo de Montserrat (1874-1936) a Revista Musical Catalana XXIX (1987), p. 12-14
Bernat Vivancos i Farràs Àngel Rodamilans, evocació i recerca, Barcelona: L'autor, 1996
Bernat Vivancos i Farràs Àngel Rodamilans, evocació i recerca, Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997
