Àloe de Barbados

De Viquipèdia

Podeu col·laborar amb la Viquipèdia fusionant aquest article amb Aloe vera.

Nota: L'article necessita algunes millores en la seua redacció:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Hi ha fragments mal redactats.

Aquest article o secció no cita fonts o referències sobre la utilització en català del nom àloe de Barbados (al Termcat no hi surt); sense referències caldria reanomeanar l'article al nom científic.
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.

TINGUEU PACIÈNCIA Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla.

Aquest és un article sobre un espècie extingida o vivent. Per ésser completa, li manca una taula taxonòmica que n'indiqui la classificació en taxons. Si en teniu coneixements, afegiu si-us-plau aquesta taula taxonòmica. Podeu emprar la Plantilla:Taxobox.

L'àloe de Barbados ( en llatí Aloe barbadensis), també conegut com l'àloe de Curaçao (la paraula “aloe” deriva de l’àrab “alloeh”, que significa: la substància amarga brillant; la paraula “vera” prové del llatí i significa: veritat) és una planta que pertany a la familia de les liliàcies, encara que alguns taxonomistes la inclouen a la família Asphodelaceae.

[edita] Ecologia

Es troben principalment al continent africà, en especial a la Província del Cap de (Sud-àfrica) i a les muntanyes de l'Àfrica tropical. També es localitzen a Amèrica del Nord i Amèrica Central, i en algunes regions del continent asiàtic. A Espanya només es poden trobar a les Illes Canàries.

L'àloe prefereix les zones més desèrtiques o amb escasses precipitacions.

[edita] Descripció morfològica

És una planta perenne, que a vegades es troba formant colònies grans, amb fulles suculentes disposades en forma circular, en les que totes es troben a la mateixa altura, arribant als 50 cm de llarg i els 7 de grossor. Són carnoses, de color verd clar amb la cara superior quasi plana i convexa la inferior, marges de color blanquinós tot i que a vegades l’extrem superior es d’un color una mica vermellós. Són allargades, lanceolades, i semblen brollar directament del sòl en els exemplars juvenils; els més antics presenten una curta i robusta tija.

Les fulles estan compostes de tres capes: una protecció coriácea exterior, una capa fibrosa sota aquesta (on es concentra l’aloïna, el seu gust amarg serveix a la planta com a protecció contra els predadors) i un cor gelatinós on emmagatzema les seves reserves d'aigua.

Les espines de l’aloe barbadensis Miller són testimonials, per evitar l’evaporació tanquen els estomes durant el dia i els obren a la nit, quan baixa la temperatura. La inflorescència és racemosa, sobre un peduncle simple o ramificat amb bràctees ovades o escarioses a la base.

Les flors de l'àloe són abundants, petites, tubulars, grogues, estan articulades a pedicels de 4 a 5 mm de longitud que broten a les axil·les de bractèoles ovalo – lanceolades, de 0,8 a 1 cm de longitud; a la caiguda de les flors persisteixen tan les bractèoles com els pedicels - i es presenten en inflorescències denses de color vermell o groc. La floració és anual. El fruit és una càpsula coriàcia. De llavors n’hi ha de diferents tipus, per exemple d’angulades, de planes...

[edita] Farmacologia

Components químics:

• Aloemodina: regula el funcionament de la mucosa intestinal.
• Aloeoleina: millora úlceres duodenals i estomacals. Disminueix l’acidesa.
• Aloetina: ajuda a neutralitzar els efectes de les toxines microbianes.
• Aminoàcids: intervenen en la formació de proteïnes.
• Carricina: reforça el sistema immune i augmenta les defenses.
• Creatinina: resulta fonamental en les reaccions de emmagazament i transmissió de l’energia.
• Emolina, emodina i barbaloina: generen àcid salicílic d’efecte analgèsic i antifebril.
• Fosfat de manosa: agent de creixement dels teixits amb efecte cicatritzant.
• Minerals: calci, magnesi, fosfor, potassi, zinc i coure.
• Mucílag: activitat emolent sobre la pell.
• Saponines: antisèptic.
• Fitoesterols: d’acció antiinflamatòria.
• Hormones vegetals: estimulen el creixement cel•lular i la cicatrització.
• Mucopolisacàrids: responsables de la hidratació cel•lular.
• Enzims: intervenen en la estimulació de les defenses de l’organisme.

També conté diverses vitamines i minerals.

[edita] Propietats

Per l’elaboració de productes medicinals s’utilitza l’acibar de l’aloe. Aquest component s’obté a partir de la savia de les fulles.

Les propietats de l’Aloe vera han estat estudiades en diferents institucions i Universitats, es poden destacar:

• Nutritiu inhibidor del dolor antiinflamatori.
• Cicatritzant bactericida digestiu.
• Depurador regenerador cel·lular antibiòtic.
• Antisèptic coagulant antiviral.

Té propietats medicinals. Es cultiva a nivell “casolà” (horts) per utilitzar-lo en casos de cremades y altres ferides de la pell (generalment s’aplica la sàvia gelatinosa o es trenca una fulla i s’aplica directament; promou la circulació de la sang i per tant la cicatrització). Presa és un laxant molt fort, la seva utilització s’ha de fer amb precaució. Es cultiva també a nivell comercial per utilitzar-lo com component en cremes, xampús i altres productes per la cura de la pell.

L’aloe es pot utilitzar també, en la curació de talls, úlceres, picades d’insectes, tractament de l’acne, herpes, mussols, psoriasis, gingivitis, amigdalitis i altres afeccions de la boca.

[edita] Formes d’utilització de l’aloe barbadensis

• Suc - s'extreu de la polpa ja que la pell és molt irritant. És la forma més popular de prendre'l. Es dilueix una cullerada sopera amb mig got d'aigua i es pren d'una a tres vegades al dia abans dels menjars.
• Gel – l’Aloe Vera forma part del gel de dutxa per a poder aplicar-lo així a la higiene diària. És una forma poc concentrada (depèn del fabricant) però en canvi és una forma d'aplicar-ho cada dia.
• Fresc - aplicar la fulla de l’Aloe Vera directament sobre les cremades, les ferides, la pell seca, les infeccions per fongs i les picades d'insectes.
• Pomada - obrir diverses fulles d’Aloe Vera per a obtenir gran quantitat de gel i bullir-lo fins a formar una pasta espessa que es guarda en flascons nets en un lloc fresc i s'utilitza igual que les fulles.
• Vi Tònic - el gel d’Aloe Vera fermentat amb mel i especies rep el nom de "kumaryasava" en l'Índia i s'empra com tònic contra l'anèmia i els trastorns de la funció digestiva i hepàtica.
• Inhalacions - utilitzar el gel d’Aloe vera en vapors contra la congestió bronquial.
• Tintura - utilitzar d'un a tres mil•lilitres d’Aloe Vera per dosis com estimulant de l'apetit o contra el restrenyiment. El seu sabor és desagradable.
• Pols - s'utilitzen 100-500 mg. d’Aloe vera per dosi o en forma de càpsules com purgant per al restrenyiment persistent i per a estimular el flux de la bilis.