Xarxa Commutada

De Viquipèdia

La Xarxa Telefònica Commutada (RTC), també anomenada Xarxa Telefónica Bàsica o RTB), és una xarxa de comunicació dissenyada primordialment per la transmissió de la veu. Tot i que també pot transportar dades, per exemple el cas del fax o de la connexió a Internet a través d'un mòdem acústic.

Es tracta d’una xarxa telefònica clàssica, en la que els terminals telefònics es comuniquen amb una central de commutació a través d’un sol canal compartit per la senyal del micròfon i del auricular. En el cas de transmissió de dades hi ha una sola senyal en el cable en un moment donat compost per la pujada més la baixada, pel que es fa necessari sistemes per suprimir l'eco.

[edita] Història

El telèfon va ser inventat l’any 1876 per Alexander Graham Bell, tot i que recentment s'ha esclarit que possiblement copiés la patent d' Elisha Gray, que treballava independentment en la costa Oest. A més, hi ha constància que un italià, Antonio Meucci resident a Cuba, va inventar el telèfon uns anys abans que Graham i Elisha.

Bell és qui va inventar el protocol per construir les xarxes telefòniques. Tot i que va utilitzar un llenguatge i uns termes molt complexes, fent molt costos l’expansió de la xarxa telefònica.

Operadores commutant trucades manualment, Museu de les Telecomunicacions, Madrid

Cal tenir en compte, que el disseny de la xarxa telefònica es va realitzar uns 70 anys abans de l’invent del transistor. Fet que va provocar una gran complexitat de la xarxa telefònica.

Inicialment les centrals de commutació eren manuals. Els operadors commutaven manualment mitjançant la connexió i desconnexió realitzats amb uns cables des de les diferents terminals.

Posteriorment es van introduir les centrals de commutació automàtiques, construïdes mitjançant dispositius electromecànics, utilitzen sistemes com el rotatiu o barres creuades.

Més tard les centrals de commutació automàtiques, van evolucionar i van passar a ser controlades mitjançant computadores.

Actualment les centrals de commutació, són digitals. En que els seus dispositius són electrònics i controlats per ordinador. Permeten molts altres serveis a part de la propi establiment de la trucada. Aquests serveis són anomenats de valor afegit, com per exemple la trucada en espera, bústia de veu, desviaments de trucades, etc...

Les actuals centrals de commutació poden funcionar tant amb els sistemes actuals com els anteriors.

[edita] Funcionament

Els diferents usuaris de la xarxa telefònica, es poden comunicar entre ells mitjançant terminals. Aquestes terminals estant connectades entre si mitjançant centrals commutadores.

La veu es transmet en bada base. És a dir, el senyal del micròfon va directament en el cable sense modulació.

Les centrals comuniquen entre si els terminals, mitjançant matrius de commutació. A causa de la gran magnitud que ha adquirit la xarxa telefònica, per connectar dos terminals en molts casos, cal passar per més d’una central. Les centrals es comuniquen entre elles mitjançant canals Troncals. Per els Troncals, la veu es comprimeix i es multiplexa en temps o freqüència.

Central e commutació telefònica digital

En les centrals, existeixen bateries de 48V en corrent continu, a partir d’aquestes bateries donen energia a tots els terminals telefònics. Per això no cal connectar el terminal telefònic a la xarxa de corrent, excepte els que són inalàmbrics.

La connexió entre els terminals i les centrals a fa mitjançant cables bifilars, per tant la impedància de la línia és entre 400 o 1750W, que són les característiques que suporta. La impedància depèn de la distància entre la central i el terminal.

Quan el telèfon està penjat, l’impedància de l’equip terminal és gran, ja que no consumeix corrent de les bateries de la central. Quan es despenja el telèfon, comença a circular el corrent, d’aquesta manera la Central detecta que l’usuari vol comunicar-se i envia una senyal o to.

Per comunicar-se amb un altre usuari es marquen els números corresponents al codi de l’usuari mitjançant una marcació per tons. Antigament s’utilitzava la marcació decàdica o marcació per pols.

La Central interpreta el número mercat mitjançant els tons que el terminal li ha enviat. Depenent del número mercat la central es connecta a altres centrals o directament a l’abonat si l’usuari que es vol comunicar comparteix la mateixa central amb l’usuari destí.

Si l’usuari destí està ocupat, la impedencia serà baixa, això ho detecta la central i envia un to d’ocupació per avisar l’abonat origen. Si l’usuari està desocupat, la central superposa l’alimentació que ja rep el terminal destí, un corrent altern a 25Hz, d’aquesta manera s’aconsegueix fer sonar el timbre.

Quan l’abonat destí despenja el telèfon canvia el corrent consumit pel terminal. Aquest canvi es detectat per un “relé” sensor de la central, el qual suspendrà el senyal de timbre i iniciarà la connexió amb l’usuari emissor.