Weneg
De Viquipèdia
Weneg fou un faraó de l'antic Egipte, de la Dinastia II.
No es clar si va governar sobre tot Egipte com a successor de Ninetjer o no, si va rebre el Baix Egipte per herència o per acord, o se’n va apoderar per la força. El Cànon o Papir de Torí diu que va morir als 54 anys.
El seu nom d'Horus no es coneix. Les gerres de pedra trobades amb la inscripció donen el nom d'Horus d’un faraó com Hwt-k3 Hrw S3 (Horus Sa o Horus Za) que podria pertànyer a aquesta època ja que no pot ser identificat a el Sanakht de la tercera dinastia ni probablement amb cap dels successors de Qa'a a la primera. S’ha proposat (Helck) que Za o Sa fos el seu nom d'Horus, i si així fos Weneg i Za serien la mateixa persona. En tot cas Za seria un faraó que va seguir a Ninetjer o a Weneg, però no massa allunyat. Algunes inscripcions suggereixen que el nom d'Horus de Khasekhemui hagués pogut estar Weneg o Sened, però per ara no es pot afirmar que no es tracti de sobirans diferents. Peter Kaplony identifica el nom d'Horus de Weneg a la pedra de El Caire, on llegeix Wngsekhemwy (Unegsekhemui) el que faria que Za fos un sobirà diferent completament. Un altra hipòtesi de Kaplony es assimilar Horus Za amb el njswt-bity (Nesut-biti) Wr-Za-Khnwm com el predecessor i pare de Djoser, el que faria a Za monarca de la III Dinastia
El seu nom nebti i nesut-biti de Weneg o Ueneg apareix a una dotzena d’inscripcions d’elles 7 prop de la piràmide de Djoser i unes 3 a una tomba de Saqqara (un altra no te origen conegut). Els seu nom apareix a alguns documents com Wadjnes ("Llengua fresca") en lloc del correcte Wng (Weneg). Aquest nom apareix a gerres de l’època de Peribsen que fan pensar a Helck que es parla del futur rei que mes tard apareix sota aquest nom. Manethó li diu Tlas (transcripció fonètica de Wadjnes que es llegeix "ougotlas"). A la llista d'Abidos es Uaznes igual que a la de Saqqara. Al papir de Turí no es pot llegir. Alguns experts l’identifiquen amb Sekhemib però no hi ha cap proba concloent. Kaplony llegeix el seu nom com Seshen
El seu regnat degué ser curt, potser nomes d’un parell d’anys. W. Barta ni dona uns cinc. Manethó li atribueix no obstant 17 anys. Pr la seva posició a la pedra de El Caire no podria excedir de 10 o 12 anys.
La seva tomba no s’ha trobat però es suposa que pugues estar a Saqqara. A la mastaba S3014 s’ha trobat el seu nom però no s’ha establert que fos la seva tomba ja que el nom del propietari a les inscripcions de la mastaba no s’ha conservat.
El seu successor (sense contar la ubicació incerta de Za, si correspon a aquest període) fou Sened.
