Volèm Viure al País

De Viquipèdia

El Moviment Socialista Occitan-Volèm Viure al País (VVAP) fou una plataforma o bloc popular amb més de mil adherents, de contingut esquerrà i defensa de camperols i viticultors, socialista i autogestionari, creat el 1974 amb les restes dels comitès de suport a Robèrt Lafont. Es diferencia de Lucha Occitana per tenir una organització més flexible (en comitès locals amplament responsables i que autoritza la doble afiliació política). Té la seu a Alès i compta amb els diaris Volèm Viure al Païs, editat a Narbona, Front Occitan, a Auric (Alvèrnia), L'Escoure, a Gap, Naveth Monde a Bordeus i Vida Nova a Puegmainada (Provença). El mateix any elaboren un Projecte d'Estatut d'Autonomia d’Occitània, i participen en algunes llistes cantonals de la Union de la Gauche a Besiers, Gap i Breis, però el 1975 entrarà en crisi a causa de ls crisi provocada pel trencament de l'esquerra francesa.

Durant l'estiu del 1975 els VVAP va dur a terme la campanya Toristes defora! contra el turisme indiscriminat i poc respectuós amb el medi ambient. Però, tot i així, a les eleccions generals del 1978 un sol candidat del VVAP obté el 2,57%, un socialista occità independent l'1,9 % i el Moviment Socialista Autonomista el 4,1 % a un districte. El 1979 adoptà postures més nacionalistes i es va recloure més en la problemàtica local llenguadociana. Aquest fet li va fer guanyar adeptes a les zones vitícoles, però patí escisions obreristes com la del Front Occitan de l'Auta Garona, de caire local, a Tolosa de Llenguadoc. I encara que a les eleccions del 1978 els vots dels occitanistes no arribaren al 3%, per primer cop algunes de llurs reivindicacions foren assumides pels sindicats (FDT i CGT).

L'octubre del 1980 el VVAP presentà a Narbona un nou projecte d'estatut d'autonomia per a tota Occitània, on es donà especial importància a la llengua i a la gestió dels recursos propis. A les eleccions del 1981 tornaria a presentar un nou candidat a les presidencials franceses, G. Alirol, però en general els occitanistes donaren suport al socialista François Mitterrand. Aviat, però, es desencissaren en veure la política de regionalització que, endemés, no respectava els límits lingüístics i històrics de les províncies occitanes (el Delfinat era repartit entre la Provença i Roine-Alps, i la Guiana entre el Llenguadoc i el Migdia-Pirineus, alhora que englobaven el Rosselló i Iparralde, zones no occitanòfones), i on tampoc es definia un estatut d'oficialitat per a les llengües regionals. Poc a poc, el partit s'anà dissolguent i els seus militants s'integraren en altres formacions, com Unió del Poble d'Oc i el Partit Occità.

Moviments polítics occitans (occitanisme politic)

Moviments actuals Aliança Lliure Europea — Anaram Au Patac — Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès — Gardarem la Tèrra — Hartèra — Iniciativa per Occitània — Liga per la Renaissença dei Libertats Niçardi — Linha Imaginòt — Movement Regionalista Lengadocian — Occitània Libertària — País Nòstre — Paratge — Partit de la Nacion Occitana — Partit Occitan — Regions e Pòbles Solidaris — Unitat d'Aran — Unitat d'Òc Moviments antics Comitat Occitan d'Estudis e d'Accion — Comitats d'Accion Occitana — Corrent Revolucionari Occitan — Entau País — Federacion Anarquista-Comunista d'Occitània — Lucha Occitana — Movement Autonomista Occitan — Partit Provençau — Pòble d'Òc — Volèm Viure al País