Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Vladimir Prelog - Viquip??dia

Vladimir Prelog

De Viquip??dia

Premi Nobel
Premi Nobel de Qu??mica
(1975)

Vladimir Prelog ( Sarajevo, Imperi austrohongar??s 1906 - Zuric, Su??ssa 1998 ) fou un qu??mic i professor universitari su??s, d'or??gen iugoslau, guardonat amb el Premi Nobel de Qu??mica l'any 1975 pels seus treballs en el camp de l'estereoqu??mica de les reaccions de cat??lisis dels enzims.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va n??ixer el 23 de juliol de 1906 a la ciutat de Sarajevo, ciutat que en aquells moments estava sota domini de l'Imperi austrohongar??s per?? que avui dia ??s la capital de B??snia-Herzegovina. Present en el moment de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'??ustria i la seva esposa, pretext per l'inici de la Primera Guerra Mundial, el 1915 es trasllad??, juntament amb la seva fam??lia a la ciutat de Zagreb, on va treballar en un gimn??s. Entre 1924 i 1928 va estudiar qu??mica a l'Institut de Tecnologia Txec de Praga. L'any 1929 realitz?? la seva tesi doctoral sota la supervisi?? d'Emil Votocek i Rudolf Lukes, els quals l'introduiren en el m??n de la qu??mica org??nica. Despr??s d'exiliar-se de Iugosl??via degut a l'invsi?? nazi s'instal??l?? a Su??ssa, d'on va adquirir la nacionliatat l'any 1959.

A l'inici de la Guerra de la independ??ncia croata va redactar, al costat de 109 Premis Nobel, la fi de les ostilitats. Prelog va morir a la seva resid??ncia de Zuric el 7 de gener de 1998.

[edita] Recerca cient??fica

[edita] Recerca a Zagreb

El 1935 retorna a Zagreb per a acceptar una pla??a a la Universitat de Zagreb com a professor assistent de qu??mica org??nica. Amb la col??laboraci?? de dos estudiants va treballar en una petita f??brica farmac??utica que li proporcionava els recursos suficients a la recerca del seu propi laboratori al voltant del compost qu??mic de la quinina, la sulfanomida i aconsegu?? la s??ntesi de l'adament??.

[edita] Recerca a Zuric

El 1941 l'Alemanya nazi invad?? Iugosl??via, pa??s que havia estat fundat l'any 1918, per la qual cosa Prelog decid?? abandonar el pa??s. Convidat per Richard Kuhn per donar classes de qu??mica a Alemanya, tamb?? rep una invitaci?? Leopold Ruzicka per visitar-lo a Su??ssa. Aprofitant ambdues invitacions abandona Iugosl??via traslladant-se, al costat de la seva dona, a Su??ssa.

Ruzicka li trob?? treball en el laboratori de qu??mica org??nica a l'Institut de Tecnologia Federal de Zuric. Al costat de Ruzicka an?? escalant possicions fins arribar el 1957 quan fou dessignat cap del laboratori, impulsant la rotaci?? d'aquest c??rrec entre els qu??mics investigadors adscrits al centre. Durant la seva estada a Zuric Prelog va estudiar l'estructura dels antibi??tics i l'estereoqu??mica de les reaccions enzim??tiques, aix?? com dels esteroides, terpens, l'estricnina, la solanina.

L'any 1975 va rebre la meitat del Premi Nobel de Qu??mica pels seus treballs sobre l'estereoqu??mica de mol??cules i les seves reaccions org??niques. L'atre meitat del premi va recaure en l'australi?? John Cornforth pels seus treballs sobre l'estereoqu??mica de les reaccions catal??tiques dels enzims.

[edita] Enlla??os externs