Vitaly Ginzburg
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (2003) |
Vitaly Lazarevich Ginzburg (en rus: Виталий Лазаревич Гинзбург) ( Moscou, Rússia 1916 ) és un físic, astrofísic i professor univesitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003 per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.
[edita] Biografia
Va néixer el 4 d'octubre de 1916 a la ciutat de Moscou. Va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou, on es llicencià en física el 1938 i es doctorà el 1942. Des de l'any 1940 treballa a l'Institut Lebedev de Física de Moscou, institut pertanyent a l'Acadèmia Russa de Ciències, sent entre els anys 1971 i 1988 successor d'Ígor Tamm al capdavant del Departament Teòric. Des de 1945 és professor a temps parcial de la Universitat Estatal de Nizhny Nóvgorod, i des de 1968 de l'Institut de Física i de Tecnologia de Moscou.
Des de 1971 és membre de la delegació estrangera de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències; de 1981 de l'Acadèmia Nacional Americana de Ciències; i des de 1987 de la Royal Society de Londres,
[edita] Recerca científica
Els seus camps de recerca inclouen la física de la matèria condensada, la física del Plasma i l'astrofísica. En matèria condensada destaquen les seves contribucions a la teoria de la superconductivitat (desenvolupada amb Lev Davidovich Landau), transicions de fase i ferroelectricitat; en la física del plasma la teoria de propagació d'ones, sincrotró i radiació de transició; i en astrofísica una teoria sobre l'origen dels raigs còsmics així com la teoria d'emissió de ràdio dels púlsars.
Durant la dècada del 1950 va involucrar-se en el projecte soviètic de la bomba d'hidrogen.
L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, premi compartit amb el seu compatriota Alexei Alexeevich Abrikosov i el nord-americà Anthony James Leggett, per la seva contribució pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluidesa.
