Viola de m??

De Viquip??dia

M??sic de viola de m??, extret del llibre de Llu??s del Mil??, El Maestro

La Viola de m??, anomenada Vihuela en castell?? i Viola da mano en portugu??s i itali??, va ser un instrument de corda molt popular a les pen??nsules ib??rica i it??lica, aix?? com a Llatinoam??rica, en el segle XVI. En aquests pa??sos, a difer??ncia de la resta d'Europa, va reempla??ar el lla??t com a instrument m??s popular.

[edita] Descripci??

Els mots viola i vihuela procedeixen d'un mateix or??gen: Joan Coromines creu que es deriven de l'occit?? antic viola o viula. Haurien estat els noms gen??rics de tota una fam??lia d'instruments, que haurien variat en les caracter??stiques i en la forma de tocar-los. La viola de m??, vihuela o vihuela de mano descrita ac?? s'hauria tocat com una guitarra, fregant o pin??ant les cordes amb els dits de la m??. L'actual viola procedeix de la viola da braccio, o viola de bra??, i es toca de forma similar al viol??. Tamb?? hi hagu?? la vihuela de arco (tocada amb arquet), que originaria l'actual viola de gamba, i la vihuela de plectro (tocada amb plectre).

La viola de m?? t?? una figura similar a la de la guitarra. ??s feta de fusta i consta d'un m??nec amb una xifra variable de trasts, normalment deu, un claviller, 11 cordes fetes de tripa, disposades en una de solta m??s cinc parelles de cordes afinades igual (ordres), i una caixa de resson??ncia en forma de n??mero 8, amb un o m??s forats a la tapa (=taula harm??nica) i amb una petita barra transversal per a fixar-hi les cordes (cordal). La caixa t?? parets laterals rectes (riscle) i el fons pla o lleugerament acanalat. L'afinaci?? de les cordes ??s Sol-Do-Fa-La-Re-Sol. Per les il??lustracions conservades, sembla que hi va haver molta variabilitat en les formes i mides que tingu?? l'instrument (decoraci??: d'una a cinc rosetes a la taula harm??nica, 6 i m??s ordres, claviller recte o en angle respecte el m??nec...).

[edita] Hist??ria

Les primeres refer??ncies a la viola de m?? s??n del segle XV: el compositor valenci?? Llu??s del Mil?? public?? a l'any 1536 l'obra El Maestro, la primera col??lecci?? de m??sica per a viola de m??; la notaci?? musical que s'hi utilitza ??s la tablatura. La viola de m?? va ser l'instrument de corda m??s est??s en la m??sica ib??rica dels segles XV i XVI, per?? caigu?? progressivament en l'oblit, juntament amb la complexa m??sica polif??nica que formava el seu repertori. Va ser reempla??ada per la guitarra barroca, m??s popular. A Portugal toquen en l'actualitat les Violas campani??as (i altres varietats regionals), que en serien descendents, i arreu s'empren r??pliques modernes de la viola de m?? en l'execuci?? de m??sica del Renaixement.

La recuperaci?? del ric patrimoni de m??sica de viola de m?? ha vingut modernament amb el guitarrista Emili Pujol, que a partir de 1920 edit?? i interpret?? els llibres cl??ssics de Da??a, Fuenllana, Mil??, Mudarra, Narv??ez, Pisador i Valderr??bano citats m??s avall.

La viola de m?? Guadalupe

Va realitzar una c??pia d'una viola conservada al Mus??e Jacquemart Andr??e i, el 1933, va emprar-la en la gravaci?? de tres pavanes de Llu??s del Mil??, en un dels enregistraments pioners de la hist??ria de la m??sica, l'Anthologie Sonore dirigida pel music??leg alemany Curt Sachs. Durant alguns estius, el mateix Pujol organitz??, a Lleida i a Cervera, diverses edicions del Curs Internacional de Guitarra, Viola de m?? i Lla??t, amb for??a assist??ncia.

En l'actualitat, aquest cord??fon s'ensenya en conservatoris i escoles de m??sica, usualment junt amb dos instruments m??s de corda polsada, el lla??t i la tiorba, i es toca en concerts de m??sica de l'??poca.

[edita] Instruments originals conservats

Nom??s han sobreviscut tres exemplars originals de viola de m??: el "Guadalupe" del Mus??e Jacquemart-Andr??e, el "Chambure" del Mus??e Instrumental du Conservatoire National Superieur de Musique, els dos a Par??s, i un tercer instrument conservat a Quito. Aquest darrer ??s una rel??quia de Santa Mariana de Jes??s i es conserva a l'esgl??sia de la Compa????a, dels jesu??tes. Hom ha considerat com a viola de m?? un quart instrument, al museu del Royal College of Music de Londres, signat per Belchior Dias el 1581, per?? hi ha opinions divergents (per interessos econ??mics entre violers?) en si es tracta d'una viola o d'una guitarra (es pot resseguir la pol??mica a [1] i [2]).

[edita] Bibliografia

[edita] Obres cl??ssiques originals

??nicament han arribat als nostres dies set llibres impresos coet??niament amb m??sica per a aquest instrument. En ordre cronol??gic s??n:

Libro de m??sica de vihuela de mano intitulado "El Maestro", de Llu??s del Mil?? (Val??ncia, 1536)
Los seys libros del Delph??n, de musica de cifras para ta??er vihuela, de Luys de Narv??ez (Valladolid, 1538)
Tres libros de m??sica en cifras para vihuela, d'Alonso Mudarra (Sevilla, 1546)
Libro de m??sica de vihuela, intitulado Silva de sirenas, d'Enr??quez de Valderr??bano (Valladolid, 1547)
Libro de m??sica de Vihuela, de Diego Pisador (Salamanca, 1552)
Libro de mvsica para vihuela, intitulado Orphenica lyra, de Miguel de Fuenllana (Sevilla, 1554)
Libro de musica en cifras para vihuela intitulado El Parnasso, d'Estevan Da??a (Valladolid, 1576)

Tots aquests estan editats en format PDF en un CD-ROM. A l'article de John Griffith citat a Enlla??os hi ha for??a informaci?? sobre aquestes obres i els seus autors.

A banda, modernament s'ha impr??s tota la m??sica manuscrita per a viola de m?? que s'ha conservat de l'??poca.

[edita] Edicions d'obres

Da??a, Fuenllana, Mil??, Mudarra, Narv??ez, Pisador, Valderr??bano; estudio de Gerardo Arriaga Libros de mvsica para vihuela 1536-1576 [CD-ROM] C??rdoba: M??sica Prima, 2003

Higinio Angl??s La m??sica en la Corte de Carlos V, con la transcripci??n del "Libro de Cifra Nueva para tecla, harpa y vihuela" de Luys Venegas de Henestrosa (Alcal?? de Henares, 1557) Barcelona: Instituto Espa??ol del Musicolog??a CSIC, 1984 (reimp.)
Felipe Pedrell, Higinio Angl??s Obras de m??sica para tecla, arpa y vihuela : Antonio de Cabez??n (1510-1566), recopiladas y puestas en cifra por Hern??ndo de Cabez??n (Madrid 1578) Barcelona: Instituto Espa??ol del Musicolog??a CSIC, 1982
Juan Jos?? Rey, estudi preliminar i transcripci?? de Ramillete de flores (1593). M??sica espa??ola del siglo XVI Madrid: Alpuerto, 1982
Juli??n Sagasta Gald??s, estudi i transcripci?? "Tonos de Palacio": m??sica per a tecla, arpa i vihuela dels segles XVI-XVII de la col??lecci?? de Fr. Antoni Mart??n i Coll Barcelona: Conservatori Superior de M??sica del Liceu, 1981
Francesco da Milano; ed. A. Ness, C. Chauvel Intavolatura de viola o vero lauto cioe Recercate, Canzone francesa, Mottete (1536) Gen??ve: Minkoff, 1977-1988
Thomas de Sancta Mar??a Libro llamado Arte de ta??er fantasia, assi para tecla como para vihuela [Valladolid, 1565] Gen??ve: Minkoff, 1973

[edita] Estudis

Revista Hispanica Lyra Madrid: Sociedad de la Vihuela, 2005-

Sumari i selecci?? de p??gines del n??mero 1

Sumari i selecci?? de p??gines del n??mero 2

Aux origines de la guitare: la vihuela de mano Paris: Mus??e de la Musique, 2004
John Griffiths "Ta??er Vihuela" seg??n Juan Bermudo [extrets de Declaraci??n de instrumentos musicales de Juan Bermudo, Osuna 1555] Zaragoza: Instituto Fernando el Cat??lico CSIC, 2003 Text de la introducci??, (angl??s)
Jos?? Lu??s Romanillos, Marian H. Winspear The vihuela de mano and the Spanish guitar. A dictionary of the makers of plucked and bowed musical instruments of Spain (1200-2002) Guijosa: The Sanguino Press, 2002
Jordi Ballester i Gibert Els instruments musicals a la Corona d'Arag?? (1350-1500): els cord??fons Barcelona: Llibres de la Frontera, 2000
Oliver Sch??ner Die Vihuela de mano im Spanien des 16. Jahrhunderts Frankfurt am Main: Lang, coop. 1999