Vinil
De Viquipèdia
El vinil és un radical insaturat de fórmula −CH=CH2 derivat de l'etilè per pèrdua d'un dels seus àtoms d'hidrogen. Atès que una de les seves aplicacions, el clorur de polivinil, s'utilitza per a la fabricació de discos, el mot vinil s'utilitza com a sinònim d'aquests discs.
Una frase relacionada és vinilidé which stands for the vinyl residue in an organic compound for instance in 1,1-dicloroeté.
El grup vinil forma part del grup alil i és també contingut en tot els acrilats. Diversos alquens contenen un grup vinil.
A causa de l'enllaç covalent, els vinils es poden polimeritzar, formant polímer de vinil. En aquests polimers, el doble enllaç dels monòmers de vinil es tornen enllaços simples i els diferents monomers s'uneixen per enllaços simples. Això és un exemple de la polimerització per addició. No hi ha grups vinil en el polimer resultant. També és important reduir la quantitat de vinil monomèric que no ha reaccionat, ja que el monomer és tòxic o empitjora les qualitats del plàstic resultant.
[edita] Polimers de vinil
- Clorur de polivinil (PVC) es obtingut per polimerització del monòmer clorur de vinil (cloroeté) CH2=CHCl
- Acetat de polivinil (PVAc) s'obté per la polimerització de l'acetat de vinil. En suspensió aquosa, s'usa com a adhesiu.
- Alcohol de polivinyl (PVA) s'obté per hidrolisi de l'acetat de polivinil, no per polimerització del monòmer alcohol de vinil o etenol que és un tautòmer keto-enol poc favorable de l'acetaldehid.
[edita] Etimologia
L'etimologia del vinyl prové del Llatí vinum que significa vi, a causa de la seva relació amb l'alcohol.
