Villan??a

Villan??a es un municipi pirinenc del nord de la prov??ncia d'Osca, a la comarca de la Jacet??nia i enclavat a la Vall de l'Arag??. Al seu terme es troben els pobles abandonats de Cenarbe i Aruej i les viles tamb?? abandonades de Lierde, Izuel i Santiago. En aragon??s s'anomena Billanuga i en franc??s Villanoua.

Aquesta localitat comptava a inicis de 2007 amb 478 habitants de dret, 8,21 hab/km2, el gentilici dels quals ??s villanuenses i el seu malnom gitanos (pel fet de dedicar-se antigament a la cria de cavalls per vendre'ls en fires franceses. ??s una poblaci?? eminentement tur??stica, acull actualment 6.000 persones en temporada alta i segons el padr?? de 2005, 3.000 habitatges el 90% de les quals secund??ries, distribu??des en quatre barris: Casco Viejo, Arrabal, La Espata i Santiago.

Variaci?? hist??rica del cens de Villan??a
1748	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2006
53*	959	1.114	847	682	585	551	446	323	265	283	340	466

(*) Referit a ve??ns o cases habitades.

[edita] Geografia

Est?? localizat a 953 m d'altitud, al peu del Pic Collarada (2886 m), i t?? 58,2 km?? de superf??cie.

Altitud: 953 metres.
Latitud: 42?? 40' 59" N
Longitud: 000?? 31' 59" O

Es troba a meitat de cam?? de la ciutat de Jaca i les estacions d'esqu?? de Candanch?? i Ast??n, a tan sols 12 km de la frontera francesa, que a trav??s del T??nel del Somport facilita les connexions entre ambd??s pa??sos per l'eix E-7 N330.

L??mits municipals: Al N amb Canfranc al S amb Castiello de Jaca i Jaca, a l'E amb Sabi????nigo i a l'O amb Borau i A??sa.

[edita] Geologia

El nucli es troba dins del que fou la glacera de la Vall de l'Arag??, la morrena de la qual estava on avui dia hi ha Castiello de Jaca, i d'aqu?? la forma en U de la vall que fa que Villan??a s'assenti e un ampli terreny pla compost de margues i llims, dividit en dos pel riu Arag?? i rodejat de muntanyes i massissos com el de Collarada, que formen part de les Serras Interiors del Pirineu i que estan compostes, no de granit, com la zona axial, sin?? de roca calc??ria que ha propiciat la creaci?? d'una trentea de coves i abrics naturals catalogats, sent les m??s importants Las G??ixas i Esjamundo, que arriba als 2 km de recorregut.

[edita] Hidrologia

Pel municipi transcorre el riu Arag?? i a ell desemboquen diferents barrancs que drenen l'aigua dels pics i muntanyes que envolten la localitat.

Marge esquerre

Barranc d'Aragu??s: ??s el m??s important i recull l'aigua de Collarada, l'Espata i la Selva, connectant amb la gruta de Las G??ixas i el seu riu subterrani i la Fuente C??ndalo.

Marge dret

Barranc dels Borgazos: naix de la roca prop de la N-330 i el barri de l'Arrabal i est?? connectat amb el sistema k??rstic de les grutes d'Esjamundo que cont?? un llac intern, el de San Lorenzo.
Barranc de Lierde: Travessa el barri de l'Espata i drena el mont hom??nim, la part final es constru?? e forma d'escala als anys 80, per canalitzarlo salvant el fort pendent.
Barranc de Santiago: El m??s meridional d'aquest marge recull l'aigua de les muntanyes que envolten Aruej i Santiago.

[edita] Hist??ria

Les primeres restes de poblaci?? permanent en aquesta zona del Pirineu es remunten a l'Eneol??tic (3000 aC) puix hi ha diferents d??lmens que envolten la vila i s'ha trobat a la cova de Las G??ixas restes de cer??mica i fins i tot monedes romanes que parlen de la seua utilitzaci?? permanent com a vivenda i refugi fins al segle IV dC.

Malgrat que la primera refer??ncia hist??rica de Villan??a apareix al Cartulario de Santa Cruz de la Ser??s el 992, la creaci?? d'aquesta Villa Nueva, d'homes lliures, amb terres i drets reconeguts pel Rei (que arribar?? a nomenar 11 infan??ons entre ells) ??s anterior, segle IX i es fa en bona part mitjan??ant repoblaci?? amb habitants bearnesos (sud de Fran??a) i com contrapoder al Senyoriu d'origen visig??tic d'Aruej (segle VI) que controlava la vall i es troba de cara a Villan??a, encara que en aquests moments est?? abandonat.

Villan??a, poble agr??cola, ramader i fuster, assol?? la seua m??xima poblaci?? la segona d??cada del segle XX; superant els 1.100 habitants gr??cies a la construcci?? del ferrocarril del Canfranc i a pesar d'existir una tradici?? de forta emigraci?? a Am??rica i Fran??a d'aquells fills que no heretaven ni casa ni terres. Entre els anys 60 i 80 s'accentu?? aquesta emigraci?? a les ciutats i la poblaci?? arrib?? a un m??nim de 199 habitants. En aquests moments i merc??s al turisme el cens ha superat els 400 habitants.

[edita] Turisme

??s interessant visitar el casc antic, acervat al voltant de l'esgl??sia parroquial de San Esteban, d'origen rom??nico s. XII encara que molt modificada durant segles posteriors i que acull en el seu interior una magn??fica talla rom??nica de Nostra Senyora dels ??ngels del segle XI, la cova de Las G??ixas, el viaducte ferroviari (inaugurat el 24 de juny de 1916 i compost per 28 arcs), els d??lmens que envolten la vila (Tres pe??as, Letranz i Diezcapanas), el pont vell, s.XII, que, fet construir pel rei Pere I d'Arag?? el 1100, fou l'??nic acc??s a la localitat fins a la construcci?? del pont nou als 90, per la qual cosa tamb?? es troba molt modificat i a part disposa d'un entorn privilegiat de gran bellesa travessat de nord a sud pel riu Arag?? i el Cam?? de Sant Jaume.

En les seues proximitats es troben els pobles avui dia abandonats de Cenarbe, en el qual encara romanen les ru??nes de la seua esgl??sia rom??nica de Sant Pere del segle XII i Aruej, que compta amb una petita esgl??sia rompanica del segle XI dedicada a Sant Vicent, un Torre??n del segle XIV amb unes bases del segle VI i diferents cases pairals del segle XVIII.

[edita] Festes i tradicions

Celebra les seues festes per la Nativitat de Nostra Senyora, 8 de setembre, i per Sant Esteve, 26 de desembre.

Altres dates importants:

Sant Antoni, 17 de gener, patr?? dels animals i festa infantil de les esquiles.
Sant Fabi??, 20 de gener, foguera festiva.
Sant Vicent, 22 de gener, patr?? d'Aruej.
Sant Joan, 24 de juny, romeria a l'ermita.
Sant Jaume, 25 de juliol, Villan??a es troba dins de la via tolosana del Cam?? de Sant Jaume franc??s, que recorre l'Arag??.
Els dies de Santa Or??sia, 25 de juny, (patrona d'aquesta zona dels Pirineus), Sant Pere, 29 de juny, patr?? de Cenarbe, i la Verge del Pilar, 12 d'octubre, patrona de l'Arag??.

Per Setmana Santa se celebra la process?? del Sant Enterrament, amb un Via Crucis pel casc antic acompanyat per la confraria de tambors de la localitat. I una concentraci?? de tambors de Villan??a i Jaca.